Wangjing SOHO
Wangjing SOHO () és un complex de tres rascacels curvos situat en Wangjing, Pequín, China, entre el centre de la ciutat i l'Aeroport Internacional de Pequín-Capital.[1] Segons Zaha Hadid, l'arquitecta del proyecte, és una «benvinguda i despedida a Pequín».[2] Les torres contenen oficines i espai comercial. El disseny original contemplava solament dos torres, pero per llimitacions d'altura es va redissenyar en tres torres de menor altura.[3] Una de les més de dèu propietats promogudes per SOHO China, el complex va ser inaugurat oficialment el 20 de setembre de 2014.[4]
Dissenye
El complex va ser dissenyat per l'arquitecta iraquí Zaha Hadid.[1] Segons The Telegraph, les parets curves de les torres evoquen «palmitos chinencs en moviment»,[1] mentres que Der Spiegel afirma que este complex de tres torres «sembla vés-les curves que naden per la superfície de la terra quan es veu des de l'aire».[5] Architecture News Daily ho descriu com «tres torres curves la frontera metàlica de les quals i resluciente unifica el complex en fer que semble que cada volum balla al voltant dels atres.»[6] Pa Shiyi, President del Consell d'Administració de SOHO China, va dir en una entrevista que el disseny de Wangjing SOHO pretenia evocar l'image del peix koi, un símbol tradicional chinenc de la riquea, la sòrt, la salut i la felicitat.[1][5][7]
Els panels de doble curvatura exigits pel disseny es varen usar com a models en un programa de software que usa el llenguage de programació Visual Basic sobre un entorn Rhino i podia generar panels plans i de curvatura simple basant-se en l'anàlisis de la curvatura local dels panels de doble curvatura que contemplava el disseny. Es va usar este método de generació informàtica de panels per a racionalisar l'us dels panels de chapa i per a complir en exigències més altes en térmens de costs i complexitat de fabricació.[8]
Imitació del disseny
Segons la revista alemana Der Spiegel, el disseny de Wangjing SOHO ha segut plagiat[5] pel Meiquan 22nd Century Building (), situat en la ciutat chinenca de Chongqing.[2][5][7][9] Satoshi O#i de Zaha Hadid Architects va mencionar que el proyecte de Chongqing va poder haver obtingut detalls del proyecte de SOHO en format digital.[5] S'esperava que el complex de Meiquan es completara abans que el Wangjing SOHO i el seu progrés ha pressionat a Hadid per a accelerar la finalisació del seu proyecte ans que es completen les torres de Chongqing.[1][5] O#i també va afirmar que Zaha Hadid Architects havia pres mides llegals contra Chongqing Meiquan Properties Ltd.[7]
Yet You Yunting, un advocat de Shanghái especialisat en casos de propietat intelectual i fundador d'un periòdic digital sobre les lleis de propietat intelectual chinenques, ha trobat grans similituts entre els dos proyectes i ha afirmat que Zaha Hadid Architects podia presentar una demanda contra l'atra empresa per violació de la propietat intelectual. També va mencionar que «encara que el juge done la raó a SOHO, no obligarà a que l'acusat derribe l'edifici, pero podria ordenar el pagament d'una compensació.»[7]
El 14 de maig de 2012, les empreses que varen construir els dos proyectes, SOHO China i Chongqing Meiquan, varen celebrar una conferència de prensa en la que el representant de Chongqing Meiquan va afirmar que l'inspiració darrere del disseny del Meiquan 22nd Century eren «els adoquinar de la vora del riu Yangtsé sobre la que es va construir Chongqing». Pa Shiyi, el representant de Wanjing SOHO, va respondre declarant que el disseny de Wanjing SOHO pretenia evocar el peix koi i va manifestar la seua intenció de presentar una demanda, dient que en China es tenia que protegir la propietat intelectual. Durant la conferència de prensa, va estar present la Comissió de Propietat Intelectual de China i va publicar un informe al final de l'event.[7] El promotor del proyecte de Chongqing Meiquan va escriure posteriorment en el blog de l'empresa: “mai hem volgut copiar, solament superar.”[10][11]
L'arquitecte holandés Rem Koolhaas va dir a Der Spiegel que el ràpit creiximent de les ciutats chinenques ha provocat que semble que els arquitectes «copien i peguen» elements arquitectònics d'atres dissenys per a crear aixina nous dissenys composts. Koolhaas crida a estos arquitectes «dissenyadors de Photoshop» i afirma que «Photoshop nos permet fer collages de fotografies, i esta és l'essència de la producció arquitectònica i urbana de China… Actualment, el disseny és tan fàcil com el Photoshop, inclús a l'escala d'una ciutat.» La reacció de Zaha Hadid va ser més filosòfica; va dir que seria «emocionant» si els dissenys copiats vingueren en el futur en «canvis innovadors en el disseny.»[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 John O' Ceallaigh. «[1]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ 2,0 2,1 «[2]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ William Wang. «[3]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ Russell Flannery. «Billionaire Couple's Soho China Opens Newest Zaha Hadid Building In Beijing» (en en). Forbes. Consultat el 15 d'abril de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Kevin Holden Platt. Zaha Hadid vs. the Pirates: Copycat Architects in China Take Aim at the Stars. "The project being pirated is the Wangjing SOHO, a complex of three towers that resemble curved sails, sculpted in stone and etched with wave-like aluminum bands, that appear to swim across the surface of the Earth when viewed from the air"
- ↑ Karissa Rosenfield. «[4]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «[5]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ Achim Menges. Material Computation: Higher Integration in Morphogenetic Design Architectural Design (en en), John Wiley & Sons, p. 101. ISBN 978-0-470-97330-1.
- ↑ John Hill. «[6]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ «[7]». Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ «[8]», The Guardian. Consultat el 15 d'abril de 2016 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wangjing SOHO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.