W Hydrae

W Hydrae

W Hydrae (W Hya) és una estrela jaganta roja situada en la constelació de "Hydra (cinc graus al suroest de π Hydrae), que es troba a 373 anys llum de la sistema solar. És una variable semirregular, que canvia la seua magnitut aparent entre 5,7 i 10,0 en 361 dies. Els primers estudis de la variabilitat de W Hydrae de finals de el XIX varen ser: en 1889 Edwin Sawyer va determinar el periodo de variabilitat. Alguns astrònoms han considerat un periodo d'estrela variable llarc, a pesar de la seua variabilitat característica li la considera una variable Mira, pero alguns científics han especulat que la fase anterior a la variable Mira, va anar de variable semirregular, durant l'evolució de l'estrela, a lo llarc de la branca asintòtica jaganta, W Hya per lo tant estaria en la transició entre les dos classes de variables. Hya W és una poderosa font maser, una radiació similar a la del làser pero emesa en la llongitut d'ona de les microones. La font d'esta radiació s'obté principalment per mig de molècules presents en cantitats considerables en la "atmòsfera estelar, els ions hidroxilo (OH), aigua (H2O) i silici (SiO). L'emissió de la SiO ha determinat el seu orige en una regió compresa entre la fotosfera i una regió a on les estreles es formen a partir de la pols de l'estrela situada a una distància igual a tres voltes la seua ràdio. S'estima la distància de l'aigua a una distància d'al voltant de 15 unitats astronòmiques (UA) de la superfície estelar, mentres que l'emissió pels ions de hidròxit en centenars de UA L'emissió d'esta última és un bon indicador del ritme de pèrdua de massa de l'estrela, normal en esta etapa de desenroll.

Aigua i Masses de Pols

L'estrela mostra signes d'emissions d'aigua, lo que indica la presència d'un ample disc de pols i vapor d'aigua Estes emissions cobrixen una zona que comprén unes 10.7 UA lo suficientment llunt com per a comprendre la núvol de Oort en el sistema solar.

Vore també

• Les estreles més grans conegudes
• Constelació Hidra
• Estrela variable