Anar al contingut

Votorantim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Votorantim

Votorantim S.A. (VSA) és una multinacional brasilera de propietat familiar, creada per l'ingenier pernambucano José Ermírio de Moraes. Opera en 19 països i invertix en mineria, ciment, energia, finances, inversions immobiliàries i producció de suc de taronja concentrat. Al 2018, tenia més de 34.000 empleats i guany net de 2 mil millons de reals brasilers.

Història

José Ermírio de Moraes, un ingenier pernambucano egresado de l'Escola de Mines del Colorat, va comprar les accions i va prendre el control de l'empresa del seu sogre, l'immigrant portugués Antônio Pereira Inácio, qui en 1918 havia adquirit una fàbrica de teixits ubicada en el barri de Votorantim en Sorocaba, estat de Sant Pablo. És en este punt que comença l'història de l'empresa.[1][2][3][4]

Per la Gran Depressió, ocorreguda alguns anys despuix, de Moraes va començar a diversificar els negocis de l'empresa, que fins a llavors només participava en l'indústria textil, i va ingressar al sector químic adquirint la Companyia Nitro Química. Va invertir també en la producció de ciment i alumini, fundant la Companyia Brasilera d'Alumini (CBA) i va passar a actuar en els sectors d'energia, acer, celulosa i paper, finances, i suc de taronja. En la seua mort en 1973, el seu fill Antônio Ermírio de Moraes va prendre el control de l'empresa, junt en el seu germà José Ermírio de Moraes fill.[5][6][7]


En 1981 va construir la refineria SMP de níquel i cobalt,[8] la qual va vendre en 2022.[9]

En 2001, l'empresa va iniciar el seu procés d'internacionalisació per mig de la compra de St. Marys Cement, en el Canadà, iniciant Votorantim Cimentos North America.[10]

En 2003, Votorantim va crear un centre de documentació i investigació responsable pel llegat i preservació de l'història de l'empresa, que realisa la catalogació i registre de l'història oral dels empleats. En una llista d'empreses en la seua cartera, Votorantim es va convertir en l'única societat de cartera privada brasilera calificat per les tres més importants agències calificadoras: Moody's (2007), Fitch Ratings (2006) i Standard & Poor's (2005).[11][12][13]

En 2009, un estudi realisat per la Societat Brasilera d'Estudi de les Empreses Transnacionals i la Globalisació Econòmica (Sobeet) va ubicar a l'empresa com una de les cinc multinacionals brasileres en majors actius en l'exterior, totalisant US$ 7.8 mil millons.[14]


En 2016, 2017 i 2018, Votorantim és mencionada en les llistes de Millors Empreses per a Treballar i Millors Empreses per a Iniciar Carrera, abdós llestes nacionals de la revista Você S/A. També va ser reconeguda en 2018 com una de les 150 millors empreses per a treballar, pel Great Plau to Work (GPTW) publicat en la revista nacional Época Negócios.[15]

Govern corporatiu

El sistema de Govern Corporatiu de Votorantim es va iniciar en la década de 1990 quan la 3.ª generació d'accionistes familiars es va encarregar de crear un model de gestió, en la seua opinió, més agressiu i globalizado d'acort en la competitivitat industrial del moment.[16][17]

Com a resultat, l'empresa va passar a utilisar un format de govern que assegurava el creiximent i l'equilibri entre els accionistes familiars i els eixecutius de l'empresa. Este model es va consolidar en 2001 i va passar a ser eixercit pel Consell d'Administració de Hejoassu, empresa que posseïx el control accionario de Votorantim.[16][18]

L'estructura va incloure al Consell de la Família, responsable per la relació entre els familiars i les empreses de la cartera, i el Consell de Votorantim Participaçõés, a càrrec de definir les estratègies i directrius de l'empresa, aixina com la validació de la planificació de tots els negocis.[17][18]

Pel seu model de gestió, Votorantim va rebre el reconeiximent del Swiss Institute IMD Business School i del Lombard Oder Darier Hentsch Bank en 2005, sent considerada la millor empresa familiar del món i sent la primera empresa llatinoamericana en rebre este reconeiximent.[18][19]

Per a continuar millorant el seu sistema de gestió, en 2013, es varen crear nous Consells i Comités Fiscalizadores per a cada empresa del portafolio, encapçalats per directors, eixecutius i representants independents de Votorantim Participaçõés.[18]

En giner de 2016, va haver una reestructuració societària de l'holding en la que Votorantim Participaçõés es va fusionar en Votorantim Industrial, que va canviar el seu nom a Votorantim S.A.[20]

Empreses

Les societats en les que Votorantim SA invertix són:

Ciment Votorantim

Fundada en 1936, a través de la fàbrica Santa Helena, és la més antiga inversió supervivent en l'empresa. Inicialment, produïa ciment de la marca Votoran i estava ubicada en una zona industrial de Sorocaba (estat de Sant Pablo).[21] En 2002, Votorantim Ciment va ampliar la seua presència en el mercat brasiler en l'adquisició de l'empresa Engemix, especialisada en servicis de formigó.[20][22] Dos anys més vesprada, Holcim va vendre les seues fàbriques brasileres a Engemix; el govern va forçar a Votorantim a desfer-se d'algunes d'elles en 2008.[23] Va guanyar tres voltes en el premi “Millor i Més Gran” de la revista Exame (2014, 2015 i 2016). Votorantim Ciment actua en 14 països i és la 7.ª major empresa cementera del món. En 2017, va liderar les llistes de Transparència en Informes Corporatius, publicat per l'organisació Transparência Internacional Brasil.[24][25][26][27][28][29] En 2022, Ciment Votorantim assessorava sobre l'us de biomassa en lloc de coque de petròleu en les fàbriques.[30]

Acers

En 2017, Votorantim va firmar un acort en ArcelorMittal per mig del qual les operacions siderúrgicas de Votorantim en Brasil, controlades per Votorantim Siderúrgia, es varen convertir en subsidiàries de ArcelorMittal, i Votorantim en accionista de la multinacional. Votorantim seguix apostant pel sector siderúrgico a través de les seues empreses internacionals: Acería Pau del Riu i AcerBrag.[31][32]

CBA

Les activitats relacionades en la producció d'alumini varen començar en la creació de la Companyia Brasilera d'Alumini, CBA, en 1955, ubicada en l'interior de l'estat de San Pablo .

Per l'alta demanda d'energia de les plantes d'alumini, Votorantim inicia la construcció de centrals hidroelèctriques en la conca del riu Juquiá en la vall de Ribeira en l'estat de Sant Pablo. Esta inversió creix fins a conformar el Complex Juquiá, que conta en un total de sèt plantes. Per a assegurar el suministrament continu d'aigua a les plantes d'esta regió, s'adquirixen 31.000 hectàrees de bosc atlàntic en àrees propenques a rius i manantiales, mantenint aixina la seua protecció. En 2012, l'àrea es convertix en la Reserva Llegat dones Águas, encara que Votorantim ya conservava la regió des de mig sigle abans.[33][34][35][36][37]

En els anys següents, CBA va guanyar el Premi a l'Excelència de l'Indústria Minera i Metalúrgica Brasilera, otorgat per la revista Minérios i Minerals.[38]

Recursos Nexa

Votorantim Metals (hui Nexa) va ser inaugurada en 1956 en la producció de zinc en la refineria Três Marias, en Mines Gerais. Les seues operacions varen començar en 1969, utilisant el mineral tractat en Vazante. En 2004, la companyia amplia el seu alcanç en l'adquisició de la refineria de Cajamarquilla, en el Perú, i es internacionaliza. Un any despuix, compra participacions en la minera Milpo i, en 2010, pren el control total de la tercera productora de zinc del Perú. En els anys següents, expandix les seues operacions als Estats Units i a Luxemburc.[39][40][41][42][43][44][45]

En 2005, Votorantim Metals és classificada com una de les 10 majors empreses mineres de Brasil, segons els “Millors i Més Grans” de la revista Exame i, en 2012, va guanyar el títul d'una de les “Millors Empreses per a Treballar” en Brasil per Você.[46]


En 2017, l'empresa canvia de nom i es convertix en Nexa Recursos en cotisar el seu oferta pública de venda (OPV) en les bosses de valors de Toronto i de Nova York. Considerada una de les cinc majors productores de zinc del món i líder en Iberoamèrica, Nexa Recursos conta en un portafolio que també inclou plom, argent, coure, or, atres minerals, metals no ferrosos, i químics.[47][48][49]

Citrosuco

Votorantim inicia la seua participació en el sector de suc de taronja concentrat en 1989 en la creació de Citrovita. En 2010, esta empresa es va fusionar en Citrosuco, del Grup Fisher, i va adoptar el seu nom, convertint-se en el major productor mundial de suc de taronja concentrat.[50][51][52]

Banca

Banc Votorantim va ser fundat en 1988 com una societat comercializadora de valors immobles (DTVM, per les seues sigles en portugués). En 1991 es va tornar banc. En 2009, Votorantim es va associar al Banc do Brasil, venent-li poc menys del 50% de les seues accions. Al 2016, el Banc Votorantim tenia 5052 empleats i actius totals equivalents a 108,028 millons de reals brasilers.[53][54][55][56] En 2022, Banc Votorantim era accioniste minoritari del banc digital brasiler Neon, fundat en 2016.[57]

Votorantim Energia

Creada en 1996, Votorantim Energia és una de les majors autoproductoras d'energia del sector privat. La primera planta de l'empresa es va construir en l'objectiu de suplir la necessitat energètica. El grup gestiona 33 centrals hidroelèctriques.[33][58]

En 2018, Votorantim Energia va inaugurar el Complex Eòlic Vents de Piauí, iniciant l'ingrés de l'empresa a l'inversió en energia eòlica.[59][33][59]


Referències

  1. ↑ Marcela Ayres. «A história do bilionário Antônio Ermírio de Moraes em fotos». Exame. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  2. ↑ «Nasce o empresário Antônio Ermírio de Moraes, president do Grup Votorantim». History. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2018. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  3. ↑ «O Brasileiro do Século». Senat. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  4. ↑ «Sobre o Grup Votorantim». Tudo Em Foc. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  5. ↑ «Nacionalisme i Imperialisme». História Net. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  6. ↑ «Antônio Ermírio é enterrat em São Paulo». vexa. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  7. ↑ «As vantagens dona graduação a distância». Opinião i Notícia. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2018. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  8. ↑ «[1]», Project Blue. Consultat el 6 d'octubre de 2022 (en en).
  9. ↑ «[2]», BNAmericas. Consultat el 6 d'octubre de 2022 (en pt). «A Jervois Global concluiu a aquisição per R$ 125 milhõés (US$ 24 milhõés) dona refinaria de níquel i cobalt São Miguel Pauliste (SMP)»
  10. ↑ «Votorantim Cimentos compra a Americana Praire». Zero Hora. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  11. ↑ «Votorantim obtém grau de investimento dona Moody’s». O Globo. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  12. ↑ «Entenda o que é “rating” ou nota de risc». Folha de S.Paulo. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  13. ↑ «Votorantim obtém grau de investimento dona Moody’s». Gazeta do Povo. Consultat el 27 de Janeiro de 2017.
  14. ↑ «Multinacionais Brasileiras tinham R$ 140 bi em ativos no exterior. Vexa 10 maiores». Folha de S.Paulo. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  15. ↑ «a-trabalhar-de-2018/ Conheça as 150 melhores empreses per a trabalhar de 2018». Você S/A. Archivat des d'el a-trabalhar-de-2018/ original, el 18 de juliol de 2019. Consultat el 6 de novembro de 2018.
  16. ↑ 16,0 16,1 «A preparação dones Geraçõés Seguintes de Uma Empresa Familiar- Grup Votorantim». Totum Empresarial. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2018. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  17. ↑ 17,0 17,1 «A Casa do Grup Votorantim». Portal Tudo Em Família. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2017. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Jovem Aprenent 2016 Votorantim: Brasília». Jovem Aprenenta. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  19. ↑ Amanhã. «Votorantim é escolhida a melhor empresa familiar do món». Administradors. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  20. ↑ 20,0 20,1 Ivo Ribeiro. «Lucre dona Votorantim cai 77% em 2015». Valor Econômico. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  21. ↑ Equipe online. «Cimente ainda influència a economia». Jornal Cruzeiro. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2018. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  22. ↑ «Investimento global do Grup Votorantim atingirá 2,6 bilhõés vaig nugar o final do ano». Uol Notícias. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  23. ↑ «[3]», G1 • Grup Globo. Consultat el 7 d'octubre de 2022 (en pt). «Fàbriques de Curitiba i Foz do Iguaçu, no entanto, terão de ser venudes a outro grup»
  24. ↑ Agência Estat. «Após três ano Cade aprova embena d'empresa per a Votorantim». G1. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  25. ↑ «Votorantim Cimentos apresenta novo portfolio: a maior inovação em 83 anos de história». Engenharia Compartilhada. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  26. ↑ «Maiores i Melhores 2015». Exame (revista brasilera). Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  27. ↑ «Maiores i Melhores 2016». Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2016. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  28. ↑ Rosana Terra. «Votorantim Cimentos é tricampeã no prêmio Melhores i Maiores dona Exame». Segs. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2018. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  29. ↑ «Transparência Internacional avalia as 100 maiores do país».
  30. ↑ {{cita notícia|títul=Argus Americas Petroleum Coke Summit|url=https://patch.com/washington/seattle/calendar/event/20220907/1922555/argus-americas-petroleum-coke-summit-the-westin-seattle-washington-us-september-7-9-2022%7Cfechaacceso=7 d'octubre de 2022|obra=Patch Mija|data=7 de setembre de 2022|idioma=en|cita=Votorantim Cement Trading provide insights on the role biomass and other alternative fuels play in replacing petroleum coke in the cement industry}}
  31. ↑ «Cade aprova, com restriçõés, compra dona Votorantim Siderúrgia pela ArcelorMittal».
  32. ↑ «Cade aprova acordo entre Votorantim Siderúrgia i ArcelorMittal».
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Vanessa Dezem. «Votorantim Industrial entra no mercat de energia eòlica com plans de investor R$ 3 bi». UOL Economia. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  34. ↑ «Depois d'apostar durant anos na geração hídrica per a consum próprio, grup dona família Ermírio de Moraes decidix produzir i vendre energia do vento; parc, que serà construído no Piauí, já vendeu partix dona energia em leilão do governo». Press Display. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2017. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  35. ↑ Luís Celso Jr. i Marcela Campos. «BNDES apoia projeto dona Mata Atlântica com R$ 43 milhõés». Portal Brasil. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  36. ↑ «A história dones Usinas | Llegat dones Águas».
  37. ↑ «O Llegat dones Águas | Você que é Biòlec…». scienceblogs.com.br. Consultat el 2018-04-07.
  38. ↑ «Projeto dona Votorantim Metais recebe prêmio de excelência dona indústria». Gazeta de Votorantim. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  39. ↑ «Votorantim comunica a Aécio novos investimentos em Mines». Agência Mines. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  40. ↑ Rafael Tomas. «Votorantim prevê aportes de R$ 600 milhõés em vazante». Diário do Comércio. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  41. ↑ Reuters. «Aquisição no Peru faç Votorantim quase dobrar produção de Zinco =25 de Janeiro de 2017». Infomet.
  42. ↑ «Votorantim assume controle dona mineradora peruana Milpo». G1. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  43. ↑ Maria Gazzoni. «Votorantim compra mineradora peruana Milpo per US$ 420 milhõés». IG Economia. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  44. ↑ «As 15 maiores empreses de mineração». Exame. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  45. ↑ «a-es-trabalhar-no-brasil Votorantim Metais é considerada uma dones melhores empreses per as trabalhar no Brasil». Paracatu Net. Archivat des d'el a-es-trabalhar-no-brasil original, el 8 d'octubre de 2022. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  46. ↑ «Votorantim Metais Zinco | Melhores & Maiores 2016 | EXAME.com» (en pt-br). Exame. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2018. Consultat el 2018-04-07.
  47. ↑ «Brazil's Nexa Resources prices IPO at $16 per share».
  48. ↑ «IPO dona Nexa (ex-Votorantim Metais) sai per US$ 16 cada ação».
  49. ↑ «Votorantim Metais concludes IPO, changes name to Nexa Resources | Metal Bulletin.com». www.metalbulletin.com. Consultat el 2018-04-07.
  50. ↑ André Vieira. «Citrosuco i Citrovita anunciam fusão». IG Economia. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  51. ↑ «Citrosuco a maior produtora de suco de laranja adere a eubrasil». Eu Brasil. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  52. ↑ Cessar Bianconi. «Citrosuco i Citrovita criam jagant de suco de laranja». Reuters. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2018. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  53. ↑ «Sobre Banc Votorantim». Catho. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  54. ↑ Anderson Antunes. «The 15 richest bankers in Brazil». Forbes. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  55. ↑ «Top Forecasting Institutions- May». Banc Central do Brasil. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2017. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  56. ↑ «Banc do Brasil compra partix do Banc Votorantim per R$ 4,2 bilhõés». G1. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  57. ↑ «[4]», The Objective. Consultat el 7 d'octubre de 2022. «En el seu accionariat es troben atres socis ademés de BBVA, com a General Atlantic, Vulcan, BlackRock, Paypal i Banc Votorantim.»
  58. ↑ «a-mercat-livre-de-energia-pode-influenciar-em-baixos-custos-front-ao-mercat-cativo Ed. 2016- Votorantim Energia explica com a migração per a Mercat Livre de Energia pode influenciar em baixos custos front ao Mercat cativo». Fispal Tecnologia. Archivat des d'el a-mercat-livre-de-energia-pode-influenciar-em-baixos-custos-front-ao-mercat-cativo original, el 9 de novembre de 2016. Consultat el 25 de Janeiro de 2017.
  59. ↑ 59,0 59,1 «Votorantim Energia inaugurou o complexo eòlic Ventos do Piauí na divisa com Pernambuco - JC Negócios».
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Votorantim&oldid=749736»