Vot de silenci

Vot de silenci és la denominació comuna d'una pràctica piadosa o de penitència, pero que no constituïx un dels vots monásticos (els tres vots de pobrea, obediència i castitat). No obstant, està molt estesa, inclús en la bibliografia, la seua atribució a alguna orde religiosa catòlica (com els cartujos o els trapenses), encara que cap d'elles la professa de forma generalisada.

Sí existix un «vot», entés com a promesa temporal, que seguixen els seglares durant certes processons, pel que prometen guardar silenci mentres dura la processó. Una de les més importants del cicle de la Semana Santa és precisament la denominada Processó del Silenci.

Individualment hi ha hagut religiosos que voluntàriament decidixen fer este tipo de vot, pero pel que fa a les constitucions i regles de les órdens contemplativas no apareix en cap d'elles.

Sant Benito parla en la seua Regla (Regula Monachorum o Regula Monasteriorum), d'evitar la conversació innecessària, pero mai prohibix parlar (impediria la comunicació entre persones que viuen en una comunitat, i busquen precisament certes característiques pròpies de la vida en comuna, al contrari que els eremitas). La pràctica del silenci estaria emmarcada dins de lo que Sant Benito cridava conversio morum suorum («conversió de costums»), açò és, comportar-se pròpiament com un monge, pero sense fer vot de cap tipo, simplement assumint el silenci per respecte cap a un lloc i una comunitat d'oració.

Entre els cistercienses d'estricta observança des de el XVII fins als anys 1960, despuix del Concilie Vaticà II, es practicava un còdic de signes gestuals, pero açò únicament s'usava en zones a on no es devia parlar com és el claustre o l'oratorio.

En la pràctica yoga, és un eixercici cridat "mauna" i es recomana realisar-ho una volta a la semana. Tota l'activitat quotidiana esta permesa, menys parlar. Al sendemà es produïxen diverses associacions quan es nota que s'ha perdut el desig de parlar sense un propòsit definit. Es parla menys i es trien les paraules per a que tinguen més significat, i s'observa que lo que es diu té major influència.