Volvariella surrecta
Volvariella surrecta, comunament conegut com a brànquia a costeres, és un fongo agárico en la família Pluteaceae. Encara que és rara, l'espècie està distribuïda extensament, sent reportada en Àsia, Norteamérica, Àfrica del Nort, Europa i Nova Zelanda. El fongo creix com un paràsit en els cossos frutales d'atres fongos en brànquies usualment Clitocybe nebularis. Els fongos V. surrecta tenen capes blanques o grisáceos de cabell sedoso fins a de 8 centímetros (3.149606296 polzades) de diàmetro, i brànquies blanques que es tornen roses en la madurea. La estípite, també blanca, medix fins a 9 cm (3,54 polzades) de llarc, i té una volva en forma de sac en la seua base.
Taxonomia
[editar | editar còdic]
L'espècie va ser mencionada per primera volta en la lliteratura científica com Agaricus surrectus pel botànic anglés John Leonard Knapp en la seua Revista del Naturaliste en 1829. Knapp va descriure l'espècie i la va dibuixar en xilografia. Ell va escriure:
Tenim un agárico, en una raïl bulbosa i un píleo velloso, que sorgixen del suau cim d'un atre (agaricus caseus), que té un pedúncul uniforme encara que no d'ocurrència comuna. Per lo tant, una planta que sorgix de descomposició, es troba per a constituir un terreny per a un atre; i la terminació d'esta cadena d'eficiència se nos oculta.
Sèt anys despuix, Mills Berkeley va descriure al fongo com Agaricus loveianus, no conscient de la publicació prèvia de Knapp, i va escriure que era "una espècie més elegant i curiosa que ... segons pareix no s'havien donat conte". El nom de Berkeley va ser usat freqüentment en la lliteratura per a referir al fongo per més d'un sigle en lloc del de Knapp.
En Flora Nortamericana en 1917, William Alphonso Murrill va propondre una nova combinació de nom per a l'espècie basat en el nom de Berkeley, Volvariopsis loweiana. En 1942, John Ramsbottom va descobrir el dibuix i la descripció del fongo de Knapp i es va donar conte de que es referia a la mateixa espècie que la de Berkeley Agaricus loveianus, i va fer la nova combinació com Volvaria surrecta. Rolf Singer ho va transferir al gèneroVolvariella en 1951, donant-li el nom en el que es coneix actualment.
Anàlisis moleculars de seqüències d'ADN sugerix que la V. surrecta pertany al grup Volvariella pusilla — un grup d'espècies Volvariella relacionades que produïxen menuts blancs cossos frutales. En este anàlisis, V. surrecta va formar una subclasse en V. hypopithys. Casi 90 anys abans, Paul Konrad i André Maublanc varen reconéixer la relació d'estes espècies i varen propondre que V. surrecta es deuria considerar una subespecie de V. hypopithys..
El epítet específic surrecta en Llatí vol dir "sorgir". L'epítet de Berkeley loveianus fa honor al naturaliste i reverent britànic Richard Thomas Lowe. El fongo és conegut comunament com a brànquia a costeres.
Descripció
[editar | editar còdic]
Els cossos frutales de V. surrecta tenen capes que inicialment són ovoides (en forma d'ou). Despuix es convertixen en forma de campana o convexa abans del aplanado; alcançant diàmetros de 2.5-8 cm (1.0-3.1 polzades). La capa a voltes té una cònica poc profunda, a pesar de la presència d'este caràcter, no és consistent. La superfície de la capa és seca i està coberta en llarcs i sedosos pèls; el color és blanc fins a gris clar, en un centre groguenc o pardusco. Les brànquies no estan unides a la estípite i estan empacadas juntes. Són inicialment blanques, per a despuix convertir-se en roses. Hi ha moltes lamélulas (brànquies curtes que no s'estenen totalment del marge de la capa a la estípite) intercaladas entre les brànquies. La estípite medix de 4-9 cm (1.6-3.5 polzades) de llarc per 4-12 mm (0.16-0.47 polzades) de gros, i és aproximadament igual d'ample o una miqueta més grossa la base. El seu color és des de blanc fins a gris clar, i la superfície de la estípite és adpresa-fibrosa en un recobriment pruinoso prop del cim. La volva blanca medix entre 1.3- 2.5 cm (0.5-1.0 polzades) d'alt, 0.6-1.3 cm (0.2-0.5 polzades) d'ample i té un marge lobulado. El fongo no és comestible.
El color de l'impressió de l'espora és pardoso-rosa. Les espores té forma d'ou fins a forma d'óval, medint entre 5.4-7.6 per 3.4-4.9 μm. Els basidios (cèlules portadores d'espores) tenen forma de clava, cuatri-espora, i medix entre 20-31 per 5-10 μm. Els pleurocistidios (cistidio en la cara de la brànquia) són fusoide-ventricosos (clarament ampliada en el centre i cònic cap a abdós extrems), a voltes en un coll allargat. Els ceilocistidios (cistidio en la vora de la brànquia) són també fusoide-ventricosos en un coll que a voltes és curt i bulboso; medixen entre 25-50 per 6-20 μm. Les hifas no tenen fíbulas.
Espècies similars
[editar | editar còdic]Per l'ocurrència en els cossos frutales d'atres agáricos, és improvable la confusió de V. surrecta en atres fongos. Atres fongos paràsits inclouen sp. Asterophora, pero estes tenen brànquies grosses comparades en les de V. surrecta. Sp. Collybia, incloent C. cookei, C. cirrhata i C. tuberosa són saprofitos, i creixen en els restants descomposts ennegrits d'atres agáricos. Els seus cossos frutales són molt més menuts que V. surrecta, en una capa de fins a 2 centímetros de diàmetro (0.8 polzades). Encara que atres espècies de Volvariella tenen una apariència similar a V. surrecta, estes creixen en pastura o en #fulleram.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]
Volvariella surrecta creix parasitariamente en els cossos frutales de l'espècie Clitocybe, usualment C. nebularis, encara que ha segut reportada que creix en l'espècie Tricholoma, aixina com Melanoleuca brevipes. Els fongos creixen en conjunt i florixen en l'estiu o autumne. El fongo hospedero a voltes està malformado i assumix una apariència irregular. En una recent publicació, Charles Bagge Plowright va comentar que la figura de Berkeley ... és més be enganyosa. Aixina, el nom donat per Knapp de Agaricus surrectus..., ya que presenten lo agárico (A. nebularis), sobre la que és paràsit en una condició molt robusta. En la meua espècie el hospedero (A. nebularis) va ser prou empapat i va colapsar per lo que és pràcticament irreconeixible a menos que un haguera sabut que esperar de l'espècie."
Volvariella surrecta és una espècie rara, encara sent molt comuna la seua hospedero; les condicions requerides per al paràsit per a produir cossos frutales no són ben coneguts. Alguns autors han sugerit que pot créixer d'igual manera tant com a paràsit com saprofito. V. surrecta ha segut trobat en el seu hospedero en diferents tipos d'hàbitat, incloent boscs d'abedull, plantacions de pi, arbustos, xares o arbres menuts o arbustos a costat de les carreteres i baixe els albarzers. No s'ha determinat una preferència definida per al tipo de sol, ya que s'han trobat en arena, argila, grava i turba. En 1867, Worthington George Smith va reportar que va cultivar exitosamente l'espècie enterrant parcialment els cossos frutales baix fulls podridas d'avet empapades que varen ser colocades en una campana de vidre en una habitació calenta. D'acort al seu relat, un micelio blanc va créixer sobre els fulls i eventualment es varen formar menuts passadors blancs (inmaduros, cossos frutales no diferenciats) que varen créixer en fongos completament formats al voltant de dos semanes despuix d'haver iniciat.
La distribució geogràfica dels fongos inclou Norteamérica, el Nort de Mèxic, Àfrica del Nort, Europa, Nova Zelanda i Àsia (regió de Amur de Rússia Índia, i Coreja).
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Volvariella surrecta en Index Fungorum (en inglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volvariella surrecta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.