Anar al contingut

Voltámetro de Hofmann

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema del voltámetro de Hoffmann.
Erro al crear miniatura:
Dibuix de l'aparat d'un llibre de Hoffmann de 1866.

Un voltámetro de Hofmann és un aparat utilisat per a realisar l'electrólisis de l'aigua. Va ser inventat en 1866 pel químic alemà August Wilhelm von Hofmann (1818-1892).[1] Consta de tres cilindres verticals units, per lo general de vidre. El cilindre central està obert en la part superior per a permetre l'adició d'aigua i d'un compost iònic per a millorar la conductivitat, com pot ser una chicoteta cantitat d'àcit sulfúric. Un electrodo de platí es coloca dins de la part inferior de cada u dels atres dos cilindres, i es conecten als terminals positiu i negatiu d'una font d'electricitat. Quan la corrent circula a través del voltámetro de Hofmann, es forma oxigen en l'ànodo i hidrogen en el càtodo. Cada u dels gasos desplaça l'aigua continguda en el seu cilindre i s'acumula en la part superior dels dos tubos exteriors.

El terme “voltámetro”

[editar | editar còdic]

El terme de voltámetro" va ser falcat per John Frederic Daniell, que va acurtar el nom original de Faraday de "Volta-electrómetro".[2] Els voltámetros de Hofmann ya no s'utilisen com a dispositius de medició elèctrica. No obstant, abans de l'invenció del amperímetro, els voltámetros s'utilisaven a sovint per a medir la corrent elèctrica, ya que la corrent a través d'un voltámetro en electrodos de ferro o coure electrodeposita en el càtodo una cantitat de metal de l'ànodo que és directament proporcional a la corrent total (llei de Faraday de la electrólisis). El nom actual és "culombímetro electroquímic".

La cantitat d'electricitat que ha passat pel sistema pot determinar-se pesant el càtodo. Thomas Alva Edison va utilisar voltámetros com a contadors d'electricitat. (Un voltámetro de Hofmann no es pot utilisar per a pesar la corrent elèctrica d'esta manera, ya els electrodos de platí són molt inertes per al electroplateado.)

El voltámetro de Hofmann s'utilisa a sovint com una demostració dels principis estequiomètrics, com la raó dels volums dels gasos hidrogen i oxigen, dos a un, per l'aparat mostra la fòrmula química de l'aigua, H2O.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. von Hofmann, A. W. Introduction to Modern Chemistry: Experimental and Theoretic; Embodying Twelve Lectures Delivered in the Royal College of Chemistry, London. Walton and Maberly, London, 1866. [1]
  2. Frank A. J. L. James, (1991), The correspondence of Michael Faraday, IET, ISBN 0-86341-249-1, letter 872, 9/1/1836