Volkonskoíta
La volkonskoíta és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'esmectita”.[1] Va ser descoberta en 1830 en el Krai de Perm, en els monts Urales (Rússia), sent nomenada aixina en honor de Petr M. Volkonskoi, ministre de la cort russa mecenes de les ciències naturals.[2] Un sinònim poc usat és wolchonskoíta.
_4.jpg)
Característiques químiques
És un aluminosilicato hidroxilado i hidratat de calcio, crom i magnesi, que cristalisa com filosilicato en el sistema cristalí monoclínic.[1] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, manganeso, sodi, potassi, carbono i fòsfor.
Formació i jaciments
És un mineral de formació epigenética en roques arenisques, conglomerats i llits rojos, que en jaciments de Rússia apareix reblint comunament buits de la descomposició de la matèria orgànica, mentres que en jaciments de Bulgària es forma com a producte de l'alteració al ras de roques serpentinitas. Sol trobar-se associat a atres minerals com: clorita, tridimita o atres minerals del grup de la clorita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Foord, E.F.; Starkey, H.C.; Taggart, J.E.; Shawe, D.R.(1987).«Reassessment of the volkonskoite-chromian smectite nomenclature problem».Clays and Clay Minerals.35: 139-149.
- ↑ Kämmerer, A.(1831).«Mittheilungen an donen Geheimen Rath v. Leonhard gerichtet».Jahrbuch für Mineralogie, Geognosie, Geologie und Petrefaktenkunde.2: 420-420.(en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volkonskoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.