Volkonskoíta
_4.jpg)
La volkonskoíta és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'esmectita”.[1] Va ser descoberta en 1830 en el Krai de Perm, en els monts Urales (Rússia), sent nomenada aixina en honor de Petr M. Volkonskoi, ministre de la cort russa mecenes de les ciències naturals.[2] Un sinònim poc usat és wolchonskoíta.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un aluminosilicato hidroxilado i hidratado de calcio, cromo i magnesi, que cristaliza com filosilicato en el sistema cristalí monoclínic.[1] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, manganeso, sodi, potassi, carbono i fòsfor.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral de formació epigenética en roques areniscas, conglomerats i llits rojos, que en jaciments de Rússia apareix reblint comunament buits de la descomposició de la matèria orgànica, mentres que en jaciments de Bulgària es forma com a producte de l'alteració al ras de roques serpentinitas. Sol trobar-se associat a atres minerals com: clorita, tridimita o atres minerals del grup de la clorita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Volkonskoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.