Volcà Orosí
El volcà Orosí és un estratovolcán localisat en Costa Rica, ubicat en la cordillera de Guanacaste, a 30 km de la ciutat de La Creu, província de Guanacaste i prop de la frontera nort en Nicaragua. Alcança els 1440 m s. n. m. Junt en el volcà Cacao (1659 m s. n. m.), el volcà Orosilito (1200 m s. n. m.), el volcà Pedregal (1100 m s. n. m.) i un atre volcà sense nom ubicat més al nort, forma un sistema de estratovolcanes adossats conegut com a Conjunt Volcà Orosí-Cacao, que comprén 200-257 km² (75 km³).
No ha registrat activitat eruptiva des de l'época prehispánica. S'estima que la seua última erupció va succeir en l'any 3500 a. C. aproximadament. També és l'únic dels volcans de la cordillera de Guanacaste que no presenta activitat secundària (fumarolas, solfataras, etc).[1]
El volcà Orosí forma part del parc nacional Guanacaste, pertanyent al Àrea de Conservació Guanacaste, administrada pel Sistema Nacional d'Àrees de Conservació de Costa Rica, i declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1999. En la base del volcà es troba l'estació biològica Maritza, que investiga la biologia aquàtica, fundada en conjunt en el Centre d'Investigació de l'Aigua Stroud, de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia.
Toponímia
[editar | editar còdic]Orosí és una paraula indígena d'orige chorotega. Es registra per primera volta en 1524 durant l'expedició de Gil González Dávila a Costa Rica, segons la redacció del tesorer de l'entrada Andrés de Cereceda, per a denominar a un rei indígena que tenia els seus dominis en les rodalies del volcà.
Les evidències arqueològiques senyalen l'existència de ocupamientos de les faldes del volcà Orosí per lo manco des de l'any 300 a. C, en enterrament en els quals s'han trobat urnes funeràries de ceràmiques, incensarios de fanc la forma del qual recorda a la dels volcans, ofrenes de jade i navaixes d'obsidiana.
No deu confondre's Orosí, paraula aguda en accent en la lletra í, en el del poble d'Orosi de Cartago, paraula greu sense accent. Ya que segons recents investigacions l'idioma chorotega sembla haver segut trivocálico i no haver contat en la lletra o, és possible que el nom original del rei i del volcà haja segut Urusí.
En 1745, apareix el primer registre del volcà en el nom de Orosí, en el llibre Història de Costa Rica durant la dominació espanyola (1502-1821), de León Fernández Bonilla, encara que esta volta en z i sense accent en la í:
El bisbe Bernardo Augusto Thiel ho menciona en els seus apunts cronològics, en 1761, en el nom com se li coneix actualment, durant la seua exploració del territori dels indígenes maleku:
Finalment, en diferents époques, se li va cridar Mont Góngora als cims dels volcans Orosí, Orosilito i Cacao.[2]
Aspectes físics
[editar | editar còdic]El volcà Orosí és el primer massiç d'importància de la Cordillera de Guanacaste en el sentit noroest a surest. Comprén una superfície de 50 km². Posseïx una forma cònica ben desenrollada, en alvertents profundament tallats per l'erosió. Presenta un cràter molt derruït i desportillado en el suroest, el diàmetro del qual alcança 1 km.[3] Petrográficamente, les lava del Orosí estan compostes per andesitas, andesita basálticas i basalts en olivino.[3]
L'història geològica del Complex Orosí-Cacao inicia en l'emissió de fluix piroclásticos fa uns 600 000 anys, lo que va dur al creiximent de cons volcànics fa uns 400 000 anys, formant tres paleo-volcans (Paleo-Orosí, Orosilito i Paleo-Cacao). Estos varen colapsar parcialment per a donar lloc a la construcció dels edificis volcànics del Orosí, Pedregal i Cacao, en derrames de lava parcialment cap a l'oest. Els tres volcans varen tindre activitat en ocurrència de fases explosives paroximales i emissió de fluix piroclásticos, que varen comportar la destrucció parcial de l'edifici volcànic cap al suroest. Una nova reactivació volcànica va originar domo i colades de lava, va haver un agrandamiento dels amfiteatres cratéricos a causa de l'erosió i es varen formar corrents de fanc que varen baixar del Orosí fa uns 3500 anys, per a després entrar en fase inactiva fins als nostres dies.[4]
- Volcà Orosilito
De 1200 m s. n. m., presenta els restants d'un antic cràter profundament erosionat, obert pel sursudoeste, en diàmetro d'1.5 km. Per l'est, s'unix en el volcà Orosí per mig d'un replanell volcànic de 1100 m s. n. m. Este replanell es troba tallada per profunts canons fluvials.
- Volcà Cacao
- Artícul principal → Volcà Cacao.
És un estratovolcán de 1659 m s. n. m., lo que ho constituïx en el cim més alt del complex (a voltes confòs en el cim del Orosí). S'ubica a 5.5 km del volcà Orosí. Presenta una depressió volcànica cap al suroest, llimitada per escarpados farallones de 200 m d'altura. El massiç del Cacao està format per lava, piroclastos i breches volcàniques. Cap a la seua base noroest presenta evidències d'un antic foc volcànic. També conta en un domo en evidències d'un important episodi explosiu tardà.[5]
- Volcà Pedregal
És un con volcànic ubicat al surest del volcà Cacao. Presenta un cràter desportillado en el sector oest.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 52
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 58
- ↑ 3,0 3,1 Alvarado Induni, 2009, p. 54
- ↑ 4,0 4,1 Alvarado Induni, 2009, p. 56
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 54-55
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Orosí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.