Vol 242 de Southern Airways
El vol 242 de Southern Airways va ser un vol regional nortamericà que va realisar un aterrisage d'emergència en una autopista de New Hope, Geòrgia, després de que el graniç danyara els seus motors i perguera l'espente en una severa tormenta elèctrica el 4 d'abril de 1977. L'avió que realisava este vol era un McDonnell Douglas DC-9.
En el moment de l'accident l'avió volava des d'Huntsville, Alabama a Atlanta, Geòrgia. Sesenta y tres persones a bordo varen fallir a bordo (inclosos els pilots) junt en nou persones en terra. Vintitrés passagers varen sobreviure incloses les auxiliars de vol. Un dels passagers que va sobreviure inicialment va morir un més despuix.
Aeronau i tripulació
.jpg){kind=link}
L'aeronau era un McDonnell Douglas DC-9-31 de 6 anys i 6 mesos entregat a Southern Airways en juny de 1971. La tripulació de vol estava composta pel capità William W. «Bill» McKenzie, de 54 anys, un pilot molt experimentat en 19 380 hores de vol (incloses 3205 hores en el DC-9), i el primer oficial Lyman W. Keele Jr., de 34 anys, qui va tindre 3.878 hores de vol, 235 d'elles en el DC-9.
Acontenyiment
.jpg){kind=link}
La tripulació de vol, formada pel capità Bill McKenzie i el copilot Lyman Keele, va informar la presència de tormentes elèctriques i possibles tornados a lo llarc de la seua ruta abans d'eixir de Huntsville, pero no es va actualisar posteriorment després de que les celes de tormenta formaren una airegada. La tripulació va volar a través d'eixa mateixa àrea d'Atlanta a primerenques hores del dia i va trobar solament una lleu turbulència i pluges moderades durant els vols.
El sistema meteorològic aparentment s'havia intensificat en el ínterin, l'activitat de pico convectiva va ser mostrada més vesprada en el radar de terra per a estar prop de la localitat de Rome, Geòrgia, a a on el vol va ser desviat per a continuar pel control de tràfic aéreu. La tripulació intentava senyalar un camí a través de les céldas de tormenta que mostrava el radar de l'avió, pero el radar va enganyar als pilots en un efecte d'atenuació i va procedir cap a lo que creïa era un àrea de baixa intensitat, que va anar el punt d'activitat convectiva de pico atenuat per la pluja. Com el vol va descendir de la seua altitut de travessia de 27,000 a 22,000 ft prop de Rome, aparentment va entrar en una cela de la tormenta i va trobar una enorme cantitat d'aigua i graniç. El graniç va ser tan fort que va trencar el parabrises de l'avió i per l'ingestió d'aigua i graniç els dos motors es varen danyar i es varen apagar.
La tripulació va intentar reiniciar els motors sense èxit, aixina que varen descendir l'avió mentres tractaven de buscar un camp d'aterrisage d'emergència dins del seu alcanç. El control de tràfic aéreu va sugerir la Base de la Força Aérea Dobbins, aproximadament 32,18 km a l'est, com a possible desembarque, pero estava fora de l'alcanç. Una atra opció era l'Aeroport de Cartersville, un aeroport d'aviació general a 24,14 km al nort en una pista molt més talla destinat a avions menys pesats que el DC-9. Esta opció també va ser descartada per estar darrere de la ruta de l'avió i també fora de l'alcanç dels pilots. Ara la tripulació es quedava sense opcions i altitut i s'esgolava en un parabrises trencat i sense potència en els motors. Els pilots varen fer contacte visual en el sol i varen trobar una secció recta d'una carretera rural despuix. Allí varen realisar l'aterrisage, pero durant el mateix l'avió va chocar contra una estació de gasolina, tendes, estructures propenques i cercenó un poste d'electricitat. Els pilots i 60 passagers varen fallir per l'impacte de l'aterrisage forçós i el fòc produït per la colisió junt en huit persones en terra, pero 21 passagers varen sobreviure de la mateixa manera que les dos auxiliars de vol. Inicialment un passager va sobreviure a l'accident i va fallir el 5 de juny de 1977 i una persona en terra greument ferida va morir un més despuix. La NTSB va definir les lesions per a ells com a greus i l'Administració Federal d'Aviació va definir una lesió fatal com la que es produïx en el lapsus de 7 dies de l'accident.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vuelo 242 de Southern Airways» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.