Anar al contingut

Vjesci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un '___protected_title_0___' () és un tipo de vampir en el folclore polac. Segons la llegenda, algunes persones naixen en el destí de convertir-se en vjesci, lo que s'identifica per un vel en el cap del recent naixcut (es referix a la '___protected_title_1___', una fina capa de teixit que a voltes cobrix el cap o el rostre d'un recent naixcut al moment de nàixer. Este fenomen és conegut com "part en vel" o "naiximent en vel"). Segons el folclore, per a evitar que estos individus es convertiren en vjesci, se'ls extrea el vel, se secava, es molia i se'ls donava de menjar en el seu sèptim natalici. [1] Es dia que els vjesci eren indistinguibles dels humans, encara que en algunes històries tenien tez rubicunda i un caràcter excitable. En morir, un vjesci es negava a rebre el sacrament. El seu cos es gelava profundament i les seues extremitats permaneixien flexibles. Els seus llavis i galtes permaneixien rojos, i a sovint apareixien taques de sanc baix les ungles i en la cara.

Segons la llegenda, el vjesci no moria, sino que resucitava a mijanit despuix del seu sepeli i es menjava la seua roba i part de la seua pròpia carn. El vampir abandonava la tomba i retornava a casa per a devorar a la seua família i veïns. Despuix de visitar als seus parents, anava a l'iglésia local i tocava la campana. Els qui sentien la campana estaven supostament destinats a ser les següents víctimes del vampir.

Prevenint atacs

Segons el folclore, existien certes formes de protegir-se contra un vjesci. [1]

  • Tota persona moribunda devia rebre l'Eucaristía .
  • Es colocava terra dins del ataüt i baix del cos per a evitar que retornara a casa.
  • Es colocava un crucifix o una moneda baix de la llengua del cadàver per a que el vampir ho chuplara.
  • A voltes es colocava una ret dins de l'ataüt. Supostament, es desnugava un nuc a l'any ans que el vjesci poguera resorgir.
  • Els cossos eren colocats en l'ataüt boca avall en la creència de que el cadàver, si tornava a la vida, simplement s'afonaria més en la terra.

Pràctiques entorn als atacs

Si es creïa que un vampir havia atacat a la comunitat, es podia obrir la tomba del supòsit vjesci i enterrar de nou el seu cos. Se li podia clavar una tacha en la front. No obstant, la pràctica més comuna era la decapitació, despuix de lo que es colocava el cap cercenada entre els peus. En tallar el cap, es donaba sanc de la ferida a qualsevol que haguera emmalaltit a conseqüència de l'atac del vampir, lo que es creïa que ajudava a la seua recuperació. [1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Melton (2011). The Vampire Book: The Encyclopedia of the Undead, 3rd edició (en en-us), United States of America: Visible Ink Press, pp. 540. ISBN 978-1-57859-281-4.


Referències