Visió indirecta
La visió indirecta, visió perifèrica o visió evitada és una tècnica per a vore objectes tènues. Es tracta de mirar indirectament a l'objecte, o un tant cap a un costat, mentres es concentra en l'objecte mateix. Este tema s'analisa en la lliteratura astronòmica popular pero només uns pocs estudis rigorosos[1]cita requerida han quantificat l'efecte.
Hi ha evidència de que esta tècnica era coneguda des de l'antiguetat, ya que sembla haver segut reportada per Aristóteles mentres observava el cúmul d'estreles ara conegut com M41. Esta estratègia, que permet vore llums molt tènues llarga distància, també ha segut transmesa, de generació en generació, entre mariners, les tasques dels quals incloïen fer guàrdies de vigilància que els permetia detectar millor les llums tènues d'atres barcos o d'ubicacions costeres durant la nit. Aixina mateix, s'ha utilisat en l'entrenament militar.[2]
La mateixa tècnica es pot amprar en o sense telescopi (en el primer cas, mirant cap a un costat quan s'observa a simple vista, i en el segon, mirant cap a la vora del camp de visió de l'ocular). També es pot utilisar una tècnica similar anomenada oscilació de la mira, o balancege del telescopi, que es realisa simplement movent el telescopi, suaument, cap a avant i cap a arrere en l'intenció de moure l'objecte en el camp de visió. Esta tècnica es basa en el fet de que el sistema visual és més sensible al moviment que als objectes estàtics.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Visión indirecta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.