Hepatitis B virus
El virus de l'hepatitis B (VHB) és un virus menut (42 nm de diàmetro) de la família Hepadnaviridae, causant de la hepatitis B.[1] Va ser descobert pel mege Baruch Samuel Blumberg en 1963. El virus té dèu serotipos principals (adr, adw, ayr, ayw), en base en els epítopes antigénicos de les proteïnas de la seua envoltura. En total, existixen huit genotips del virus (A-H) segons la variació en la seqüència de nucleòtits del genoma viral. Els genotips tenen una distribució geogràfica distinta i són útils per a rastrejar l'evolució i la transmissió del virus. Les diferències entre els genotips afecten la severitat i el curs de la malaltia, aixina com la provabilitat de complicacions, la resposta al tractament i les possibles vacunas que es produïxquen.
Estructura
[editar | editar còdic]El virus de l'hepatitis B té una nucleocápside de forma icosaédrica i presenta una envoltura exterior de lípits. La cápside tanca un ADN viral i una ADN polimerasa en activitat de transcriptasa inversa.[2] La envoltura exterior conté proteïnas incrustades que participen en l'unió del virus, i a la seua entrada en les cèlulas susceptibles. El virus és un dels més menuts viriones en envoltura, encara que existixen formes pleomórficas, inclosos filaments i cossos esfèrics que carixen de núcleu (core). Estes partícules no són infeccioses i es componen simplement dels lípits i proteïnes que forma part de la superfície del virión, és dir, els antígenos de superfície (HBsAg), i estos antígenos es produïxen en excés durant el cicle de vida del virus.[3]
Genoma
[editar | editar còdic]El genoma del VHB està compost d'ADN circular, i té la peculiaritat de que no es conforma un doble #bri complet. L'extrem d'una dels #bri està associat en l'ADN polimerasa viral. El genoma conté entre 3020-3320 (el #bri de llongitut màxima) i 1700-2800 nucleòtits de llongitut (el #bri de llongitut mínima).[4] El segment no codificante té sentit negatiu i és complementària al ARNm viral. L'ADN viral es pot trobar en el núcleu celular de la cèlula hospedadora poc despuix de l'infecció de la cèlula. La porció de l'ADN que una volta va ser parcialment doble cadena es fa plenament doble perque es completa el #bri curt de sentit (+) i s'elimina la molècula proteica del #bri de sentit (-), aixina com una curta seqüència del #bri de sentit (+), constituïda per ARN. Les bases que no són codificades s'eliminen dels extrems dels #bri de sentit (-), i eixos extrems s'unixen després l'u a l'atre.
Hi ha quatre genés coneguts codificats pel genoma, cridats C, X, P i S. La proteïna del núcleu (core) és codificada pel gen C (HBcAg), i el seu codón d'inici està precedit per un atre codón d'inici cap a dalt AUG d'a on se sintetisen la proteïna del pre-core. El processament d'eixa proteïna pre-core per proteólisis produïx el antígeno HBeAg. L'ADN polimerasa és codificada pel gen P. El gen S és el que codifica per al antígeno de superfície (HBsAg). El gen HBsAg és un extens marc de llectura obert, dins del com existixen tres codones d'inici ATG que dividixen la seqüència en tres seccions: pre-S1, pre-S2, i S. Per l'existència d'estos múltiples codones d'inici, es produïxen tres polipèptits de diferents tamanys, cridats grans, mijans i menuts: pre-S1 + pre-S2 + S, pre-S2 + S, o S.[5] La regió X, codifica una proteïna antigénica, de 154 aa, que dona lloc a l'aparició d'anticossos que es troben en major proporció en els pacients afectats de carcinoma hepàtica.[6]
Replicació
[editar | editar còdic]El cicle de replicació del virus de l'hepatitis B és complex. L'hepatitis B és un dels pocs virus coneguts, en excepció del retrovirus, que utilisa la transcripció inversa com a part del seu procés de replicació. El virus és capaç de dominar la cèlula hospedadora començant per l'unió a un receptor en la superfície de la cèlula i entrant a través d'endocitosis. Degut a que el virus es replica en virtut de l'acció del ARN controlada per una enzima dins la cèlula hoste, l'ADN del genoma viral deurà ser transferit al núcleu de la cèlula hoste. El #bri de l'ADN que és parcialment bicatenaria es convertix en doble hèliç i s'unix formant un ADN circular covalentement tancat (cccDNA) que servix de matriu per a la transcripció de quatre ARNm virals. El major dels ARNm, que és més llarc que el genoma viral mateix, s'usa per a fer noves còpies del genoma i les proteïnes virals de la cápside nuclear i l'ADN polimerasa. Un total de quatre transcripcions virals es transformen en viriones, que són lliberats per la cèlula o retornats al núcleu i reciclats per a produir atres còpies virals.[5][7] El ARNm llarc retorna al citoplasma, a on la proteïna P del virus sintetisa ADN a través de l'activitat de la transcriptasa inversa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Infecció d'hepatitis B per transmissió sexual en hòmens que tenen sexe en hòmens
- Oncovirus
- Virus de l'hepatitis A
- Virus de l'hepatitis C
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zuckerman AJ (1996). [1], 4th edició, Univ of Texas Medical Branch. ISBN 0-9631172-1-1.
- ↑ Locarnini S(2004).«Molecular virology of hepatitis B virus».Semin. Liver Dis..24 Suppl 1
- 3–10.doi:10.1055/s-2004-828672.
- ↑ Howard CR(1986).«The biology of hepadnaviruses».J. Gen. Virol..67 ( Pt 7)
- 1215–35.doi:10.1099/0022-1317-67-7-1215.
- ↑ Kay A, Zoulim F(2007).«Hepatitis B virus genetic variability and evolution».Virus Res..127(2)
- 164–76.doi:10.1016/j.virusres.2007.02.021.
- ↑ 5,0 5,1 Beck J, Nassal M(2007).«Hepatitis B virus replication».World J. Gastroenterol..13(1)
- 48–64.
- ↑ Bouchard MJ, Schneider RJ(2004).«The enigmatic X gene of hepatitis B virus».J. Virol..78(23)
- 12725–34.doi:10.1128/JVI.78.23.12725-12734.2004.
- ↑ Bruss V(2007).«Hepatitis B virus morphogenesis».World J. Gastroenterol..13(1)
- 65–73.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Microbiologia clínica (on-line). Tema 6. Virus de l'hepatitis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virus de la hepatitis B» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.