Hepadnaviridae
Hepadnaviridae és una família de virus que causen infeccions en fege d'humans i d'animals. Els hepadnavirus tenen un genoma molt curt d'ADN parcialment de doble hèliç i parcialment d'hèliç simple, circular. Com la seua replicació involucra un ARN intermig, s'inclouen en el Grup VII de la Classificació de Baltimore. Comprén dos gèneros:
- Gènero Orthohepadnavirus; espècie tipo: Virus de l'hepatitis B.
- Gènero Avihepadnavirus; espècie tipo: Virus de l'hepatitis B de l'ànet.
Genoma
[editar | editar còdic]El genoma hepadnaviral és circular i medix aproximadament 3.2 kb. Consistix en dos segments desiguals d'ADN, una és en orientació de sentit negatiu i l'atra, més curta, és de sentit positiu. Codifica tres marcs oberts de llectura (ORF) i el virus té quatre gens coneguts que codifiquen la proteïna del núcleu, la polimerasa del virus, els antígenos de superfície (preS1, preS2 i S) i la proteïna X. Es pensa que la proteïna X és no estructural, encara que la seua funció i significancia no és totalment compresa.
Replicació
[editar | editar còdic]Els hepadnavirus tenen un modo de replicació molt peculiar; es repliquen a través d'un ARN intermediari (que ells transcriben de regrés en ADN usant transcriptasa inversa).[1] Esta transcriptasa inversa s'unix covalentemente a un cebador curt de 3 o 4 nucleòtits.[2] Molts hepadnavirus solament es repliquen en hospederos específics, per lo que els experiments in vitro es fan en molta dificultat.
El virus s'unix a receptors específics de la cèlula i la partícula entra en el citoplasma. Esta després és traslladada al núcleu a on l'ADN parcialment de doble hèliç és "reparat" per la cèlula per a formar un círcul complet d'ADN. Llavors se somet a la transcripció per la polimerasa de la cèlula hospedante i lo transcripto és traslladat als ribosomas de la cèlula hospedante. Es formen noves partícules de virus en lípits adquirit del retícul endoplasmático de la cèlula hospedante i el genoma és empaquetat en eixes partícules que després ixen de la cèlula.
Les cèlules infectades per hepadnavirus traduïxen la proteïna denominada antígeno de superfície del virus moltes voltes fins que hi ha massa proteïna per a cobrir els viriones formats d'estes proteïnes. A continuació, estes proteïnes s'agreguen per a formar barres; les quals constituïxen el "antígeno de superfície de l'hepatitis B" o "antígeno australià" que és lliberat de la cèlula i que genera una forta resposta immune del hospedante. Se sap que molts pacients que entren en contacte en el virus són capaços d'eliminar l'infecció sols, encara que alguns no ho són i comença una hepatits fulminant que causa severs danys al fege i que, en poquísimos casos, origina una carcinoma hepatocelular primari.[3]
Classificació
[editar | editar còdic]Els hepadnavirus consistixen en dos gèneros. El gènero Orthohepadnavirus conté virus de mamífers i el gènero Avihepadnavirus cotiene virus d'aus. Els virus de mamífers inclouen el virus de l'hepatitis B d'humans (HBV, per les seues sigles en anglés), virus d'hepatitis de marmota (WHV), virus d'hepatitis de farda terrestre (GSHV) i virus de primats com a goriles i chimpansés. Els virus aviarios inclouen virus d'hepatitis B d'ànet (DHBV), virus d'hepatitis B de garza (HHBV), virus d'hepatitis B de cigonya (SHBV), entre uns atres.
Com el seu nom ho indica, tots els hepadnavirus són hepatotróficos, infectant cèlules del fege, i tots causen hepatitis en el seu hoste.
Tractament
[editar | editar còdic]El tractament per a l'hepatitis B inclou la pren de interferón alfa; tractament molt car que dura de 12 a 15 semanes i que fa sentir-se al pacient molt mal. El tractament en interferón ajuda a iniciar la resposta immune de les cèlules hospedantes, i aixina eliminar l'infecció; no és la droga la que actua contra el virus.
Hi ha inhibidors de transcriptasa inversa disponibles com a tractament, les quals tenen com a blanc l'estratègia de replicació del virus. Els més utilisats són tenofovir (inhibidor transcriptasa inversa anàlec de nucleòtits o ITIN) i entecavir (inhibidor transcriptasa inversa no anàlec de nucleòtits o ITNN).
L'infecció de l'hepatitis B pot previndre-se en una vacuna antígeno de superfície d'hepatitis B recombinante.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hepadnaviridae ViralZone page». viralzone.expasy.org. Consultat el 26 de març de 2020.
- ↑ Myeong-Kyun Shin, Jehan Lee and Wang-Shick Ryu (2004) [enllaç trencat], Journal of Virology, volume 78, pages 6252–6262.
- ↑ HBV
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Hepatitis B Virus (HBV), informació adicional (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hepadnaviridae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.