Virgularia





Virgularia és un gènero de plomes de mar de la família Virgulariidae, orde Pennatulacea.
Es distribuïxen per tots els oceans, des de l'Àrtic a l'Antàrtic, i en un ampli ranc de profunditats i temperatures, des de 0 a més de 2000 m, tant en aigües casi gelades com a tropicals.[1]
Espècies
El Registre Mundial d'Espècies Marines reconeix les següents espècies en el gènero:[2]
- Virgularia abies Kölliker, 1870
- Virgularia agassizi Studer, 1894
- Virgularia alba (Nutting, 1912)
- Virgularia brochi Kükenthal, 1915
- Virgularia bromleyi Kölliker, 1880
- Virgularia densa Tixier-Durivault, 1966
- Virgularia galapagensis Hickson, 1930
- Virgularia glacialis Kölliker, 1870
- Virgularia gracilis
- Virgularia gracillima Kõlliker, 1880
- Virgularia gustaviana (Herklots, 1863)
- Virgularia halisceptrum Broch, 1910
- Virgularia juncea (Pallas, 1766)
- Virgularia kophameli May, 1899
- Virgularia loveni Utinomi, 1971
- Virgularia mirabilis (Müller, 1776)
- Virgularia presbytes Bayer, 1955
- Virgularia reinwardti Herklots, 1858
- Virgularia rumphi Kölliker, 1870
- Virgularia schultzei Kükenthal, 1910
- Virgularia tuberculata Marshall, 1883
- Virgularia patagonica (nomen nudum)
Morfologia
La colónia de pòlips està soportada per un eix intern, en forma de vara, cridat raquis, compost de calcita pero sense escleritos, similar a l'estructura d'algunes gorgonias marines. Este raquis és de secció travessera circular. De simetria bilateral, els pòlips autozoides de huit tentàculs s'alineen regularment a lo llarc del marge dels fulls, que a la seua volta estan dispostes en forma oposta a un costat i un atre del raquis.[3] Estos pòlips autozoides són retràctils, de forma tubular i estan fusionats, en la major part del seu tamany, en els atres pòlips adjacents del full, que pot soportar entre tres i cent pòlips. Menuts punts blancs entre els pòlips d'alimentació, són els pòlips sifonozoides, que actuen com a bombes per a expandir o desinflar la colónia. La part basal de la colónia, o pedúncul, està enterrada en el substrat, i carix de pòlips.[4]
Quan se'ls molesta poden retraure's i enterrar-se en el sediment en rapidea.
Els colors poden ser roig, marró, taronja, púrpura o blanc.
Algunes espècies posseïxen zooxantelas. Unes atres, com V. mirabilis, són bioluminiscentes.[5]
Referències
- ↑ http://eol.org/pages/100802/data Enciclopèdia de la Vida: Virgularia (en anglés)
- ↑ Williams, G. (2015). Virgularia. Accessed through: World Register of Marine Species at http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&aneu=128503 Registre Mundial d'Espècies Marines. Consultat el 8 de novembre de 2015.
- ↑ Daly et al.. 2007. "The Phylum Cnidaria.: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus." Zootaxa 1668: 127-182. Magnolia Press. (en anglés)
- ↑ http://species-identification.org/species.php?species_group=coral&aneu=228&menuentry=groepen Marine Species Identification Portal (en anglés). Consultat el 8 de novembre de 2015.
- ↑ Jacqueline Hill and Emily Wilson (2000) Virgularia mirabilis. Slender siga pen. Marine Life Information Network: Biology and Sensitivity Key Information Sub-programme [on-line]. Plymouth: Marine Biological Association of the United Kingdom. [cited 08/11/2015]. Disponible en: <[enllaç trencat]>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virgularia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.