Vicente Valls Abad
Vicente Valls Abad (Alcoy, 25 de novembre de 1924[1]-Valéncia, 22 d'agost de 2014)[2][3] va ser un arquitecte espanyol.
Biografia
[editar | editar còdic]Va ser fill primogènit de l'arquitecte alcoyà Vicente Valls Gadea i Carmen Abad, els qui varen tindre més vesprada atres huit fills més.[1]
En l'any 1931 la família trasllada el seu domicili a Valéncia capital i és allí a on realisarà els seus estudis el jove Tanques Abad, primer en l'Acadèmia Ausías March, en la que es prepara entrar en l'Institut Blasco Ibáñez, a on estudiarà els dos primers cursos de bachiller. Els dos següents cursos els va realisar en Institut Ramón Lull de Palma, ciutat a la que s'havia traslladat el seu pare per motius laborals. És per això per lo que la guerra civil els agarra en el archipèlec Balear, estant la família separada uns en Valéncia i uns atres en Palma, fins que varen poder reunir-se de nou uns mesos despuix de l'inici de la lluita i estar junt fins al final de la mateixa.[1]
Una volta finalisada la lluita, el curs 39-40 i els dos següents els va poder realisar en el Colege Sant Josep de Jesuïtes de Valéncia (a on va estudiar en persones ilustres de la ciutat de Valéncia con Emilio Alonso Manglano, Ignacio Carrau i Miguel Catania). En l'any 1942 va portar a terme l'examen d'estat.[1]
En el mateix any 1942 es trasllada a Madrit a on estudiarà Arquitectura, recomanat per Eladio Espanya Navarro (1894-1972), sacerdot i rector del Colege del Patriarca,[4] molt amic del Fundador del Opus Dei, Sant Josemaría Escrivá. Durant els seus estudis s'estaja en la Residència Jenner, pertanyent a l'Obra, i que substituïa a la residència del carrer Ferraz que va ser destruísda durant l'assalt al Quarter de la Montanya.[1]
Durant la seua estància en esta residència va coincidir, entre uns atres en els estudiants d'arquitectura Felipe Pérez-Enciso, Luis Borobio, Jesús Cagigal, i César Ortiz Echagüe i uns atres, que varen tindre un paper important despuix en l'arquitectura espanyola. Com a conseqüència d'un malentés, en el curs següent ha de deixar la Residència Jenner i es trasllada al Colege Major Jiménez de Cisneros, a on residirà fins a acabar la carrera. En l'últim any d'estudis s'estaja en el Colege Major Antonio de Nebrija, que ocupava l'ala sur del mateix edifici. Allí coincidix en Vázquez Molezún, junt en José María García de Parets i Rafael Leoz.[1]
En maig de 1950 té que renunciar a la matrícula per problemes sorgits per la malaltia del seu pare, que li impedix eixercir la professió,[1] lo que li obliga a partir de 1951 a ocupar-se de l'estudi i clients del seu pare, del carrer de Cirilo Amorós 71.[5]
Va obtindre el títul d'arquitecte en la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit en 1951. En 1965 es va doctorar.[6]
En la seua joventut va ser un bon deportiste aplegant a jugar d'obertura en l'equip de rugby del Colege Major, conegut per la gran rellevància dels seus equips dins del món del rugby universitari espanyol.[1]
Carrera professional
[editar | editar còdic]Mentres estava fent el servici militar havia obtingut un lloc en el Institut Nacional de Colonisació, per concurs-oposició, el nomenament de la qual és publicat en el BOE de 14 de novembre de 1951,[7] i que l'interessat tractava de retardar l'incorporació efectiva al lloc per a poder terminar el servici militar.[1] Finalment va tindre que renunciar per motius familiars, i aixina en 1953 opositó per al càrrec d'arquitecte al servici de la Facenda Pública.[6]
Entre els anys 1953-1957 va estar destinat en Albacete i entre el 57 i el 61 en Valéncia.[1]Va eixercitar el càrrec d'arquitecte de Facenda fins que va solicitar l'excedència en 1961 per a dedicar-se de ple a ser arquitecte de la Obra Sindical de la Llar (OSH) ya que en 1957 (any de la Riada del Turia) havia segut nomenat funcionari de dita institució per a la que va proyectar i va construir solucions d'urgència materialisades en els importants grups de vivendes socials.[1][6]
El seu estil arquitectònic encaixa dins dels postulats de la modernitat. La part més destacada de la seua obra s'emmarca dins de la vivenda social, en a on va marcar tendència, per eixemple en el grup residencial "Antonio Roda" en l'avinguda de Tres Forques, en Valéncia;[8] com la cooperativa d'obrers de Tavernes Blanques, la de Chelva, o el Grup Sant Rafael en Buñol, encarregat per la Companyia Valenciana de #Ciment.[6]
El seu treball es va centrar i va destacar en proyectes en el camp de la promoció privada (entre els que cal recordar els encàrrecs per a l'inmobiliària VICOMAN, l'Empresa Valenciana de #Ciment o l'empresari Gerardo Bacharach)[6]
També va realisar treballs en l'àmbit turístic com els apartaments de “Les Playetas de Bellver” en Oropesa de la Mar, i el complex “Tres Carabelas” en la plaja de Pinedo.[6]
Els anys 70 són anys de prosperitat i consolidació de la seua carrera com a arquitecte (en 1970-71 és nomenat arquitecte del Ministeri d'Educació i Ciència), destacant treballs com la Sèu Regional del Banc Hispà Americà en el carrer de les Barques o la del Banc Coca en el carrer Lauria.[6]
També treball durant un curt temps en el món universitari com a docent, impartint classes de Construcció II en l'Escola d'Arquitectura de Valéncia en el curs 1969-70.[6]
En 1980 rehabilita de manera integral l'edifici de la Plaça de Tetuán de Valéncia per a albergar el Centre Cultural de Bancaixa i posa fi a la seua vida professional. En 1984 reingresa en el cos d'arquitectes al servici de la Facenda Pública fins a la seua jubilació forçosa en 1989.[6]
Va rebre diferents premis i distincions com la menció en 1973 dels Coleges d'Arquitectes de Valéncia i Múrcia per les seues obres dins de la vivenda social o de Mestre d’Arquitectura, que és un Premi a la Trayectòria Professional del Colege d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV) en l'any 2005.[5][6]
Obres
[editar | editar còdic]Algunes de les seues obres per orde cronològic són:
- Grup “Verge dels Desamparats” en l'Avinguda del Cid, Valéncia. Junt a Costa, Cabrero i Tatay, (1954-1962).
- Edifici de Sanitat Municipal, Valéncia (Demolit), en 1954.[9]
- Barri Sant Rafael en Buñol (1955)[9]
- Edifici Bacharach entre els carrers Cirilo Amorós i Isabel la Catòlica. Valéncia. En L. Gutiérrez Soto, (1954-1957).[5]
- Parròquia del Remei, en carrer Gravador Esteve, Valéncia (1960)[9]
- Mútua Llevantina de Viajantes i Representants en la calle Bachillera, en Valéncia, junt a J. García Sanz, 1963-1965.[9]
- Conjunt de 1002 vivendes. Polígon en l'avinguda de Castella, en Valéncia, junt a J. García Sanz i L. Marés Feliu, 1965.[5]
- Conjunt de 1800 vivendes del Barri de la Pau. Polígon de Vistabella (Múrcia), 1966-1971.[9]
- Urbanisació "Tres Carabelas" en Avinguda Les Gavines, El Perellonet (Valéncia), junt a J. García Sanz, 1967.[10][9]
- Sèu del Banc Hispà Americà en el carrer de les Barques, en Valéncia.[5][9]
- Sèu del Banc Coca en el carrer Lauria, en Valéncia.[5]
- Colege El Vedat, en Torrent (Valéncia), (1966-1976) junt a J. García Sanz.[9]
- Edifici Valcanera en el carrer Colón cantó calle Sorní, en Valéncia, junt a J. García Sanz, 1967-1969.[9]
- Grup de 1000 vivendes "Antonio Roda" en l'avinguda de Tres Forques, en Valéncia, junt a J. García Sanz i L. Marés, 1965-1972.[5]
- Grup de vivendes "Vicente Mortes", polígon Fonteta de Sant Lluís, en Valéncia, junt a J. García Sanz i Mensua, 1972-1974.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 TESIS DOCTORAL IMPULSORS DE LA MODERNITAT EN L'ARQUITECTURA VALENCIANA..
- ↑ Biografia de Vicente Valls Abad. Esquela de Vicente Valls Abad en ABC
- ↑ . Consultat el 2024-07-14.
- ↑ Llibre: Eladio Espanya Navarro: apòstol del Sacrament de la Reconciliació.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Biografia de Vicente Valls Abad. Artícul de José Parra Martínez–Carlos Meri Cucart. Revista Via Arquitectura Premis 2003-2004. Alacant. 2004.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Biografia de Vicente Valls Abad. Colege d'Arquitectes de Valéncia (CTAV).
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat. A ñ o X V I . Dimecres 1 4 de novembre 1 9 5 1 Núm. 3 1 8
- ↑ . Consultat el 2024-07-14.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 . Consultat el 2024-07-15.
- ↑ . Consultat el 2024-07-15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicente Valls Abad.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vicente Valls Abad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.