Anar al contingut

Viage de la Font de la Reina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El viage de la Font de la Reina va ser un «viage» o «qanat» de la ciutat de Madrit, construït en 1855 i considerat l'últim del primitiu sistema de conducció d'aigua en la capital d'Espanya. Proyectat i realisat per la Comissió d'Obres de la Vila,[1] va ser un viage complementari del de la Font de la Salut.[2] Tenia una llongitut de 4.113 metros, i aportava 581.097 litros cada 24 hores,[3] sortint unes 32 fonts públiques.[4] Model de les obres inútils del regnat d'Isabel II d'Espanya, tres anys despuix de la seua creació va ser inaugurat el Canal d'Isabel II.

Recorregut i us

El «viage» de la Font de la Reina va ser un dels viages que partien d'aqüífers de la conca del riu Manzanares, en el curs inferior del riera del Fresno, confluint en ell vertents de les rieres de Penya Gran, Claudiata, Regilla i Beacos que alimentaven la primitiva Font de la Reina en El Pardo. Com a obra d'ingenieria hidràulica, tenia la seua mina inicie prop de la Porta de Ferro, en el camí del Pardo.[lower-alpha 1] Seguia dit camí fins a La Moncloa i en el parage denominat Montanya del Príncip Pío, quedava regulat el seu cabal en una sala de màquines, que elevava l'aigua per mig d'una màquina de vapor i una canonada de ferro fins a la carrer de Ferraz, des d'a on es distribuïa per la ciutat.

Va ser inaugurat en 1855 per l'alcalde Valentí Ferraz. El seu cabal, ademés de l'abastiment al veïnat, va contribuir al rec dels nous jardins de la plaça d'Orient, i sortir les modernes fonts de ferro fos situades en les veïnes plazuela de Sant Marcial (després plaça d'Espanya), les Capuchinas, Celenque, Consells i plaça de l'Encarnació; ademés d'aportar nou cabal a les velles fonts de les places de Santa Creu, plaça de l'Ordi, Porta de Moros, i als caños i fonts de la carrer de Toledo i del cerrillo del Rastre.

Tres anys despuix de concloure's la seua construcció, el 24 de juny de 1858, es va inaugurar el Canal d'Isabel II.[lower-alpha 2][3]

Vore també

Notes

  1. ↑ Com era habitual en este tipo d'aigüeres estava fabricada de rajola, i calç hidràulica, i en registres per a la seua ventilació.
  2. ↑ Segons pareix, este últim viage madrileny va ser frut de la desordenada gestió i falta d'acort entre el govern isabelino i l'Ajuntament de Madrit; este últim, al vore paralisada l'obertura del Canal d'Isabel II (puix l'informe dels ingeniers Rafo i Rivera ya acceptat, va sofrir una nova paralisació, i no va ser aprovat fins al 18 de juny de 1851), i acuciado per la necessitat d'aigua en la creixent urbs, va mamprendre la construcció del viage de la Font de la Reina, sense contar en l'Estat; proyecte que, ademés de car (puix incloïa el citat montage de l'elevador a vapor fins al carrer de Ferraz), comportava cert risc en pretendre aprofitar les aigües subterrànees que s'arreplegaven en les ales de la Florida i les que es filtraven del Manzanares. L'obra es va aprovar en 1850 i va escomençar en 1851; prevista la seua duració en 18 mesos, no va quedar terminada fins a 1855.

Referències

  1. ↑ Pinte, Gili i Velasco, 2012.
  2. ↑ Guerra Chavarino, 2011, p. 211.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pinte, Gili i Velasco, 2012, p. 129.
  4. ↑ Gea, 2002, p. 693.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGea2002">Gea (2002). Diccionari enciclopèdic de Madrit, Madrit: La Llibreria, p. 693. ISBN 8495889099.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGuerra Chavarino2011">Guerra Chavarino, Emilio (2011). Els viages d'aigua i les fonts de Madrit, Madrit: La Llibreria, pp. 211-213. ISBN 9788498731194.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Viage_de_la_Font_de_la_Reina&oldid=1038309»