Vetulicolia
Els vetulícolas o vetulícolos (Vetulicolia)[nota 1] són un grup d'invertebrats extints, possiblement deuteróstomos primitius,[1] un tàxon (de ranc tall[1][2] o subfilo,[3] i en el cas del qual s'agrupa dins dels cordados) que engloba a varis organismes extints del Cámbrico. El cos dels vetulícolas consta de dos parts: un voluminós cos anterior, arrematat en una boca situada en la part anterior i revestit en una fila de cinc elements de forma redona a ovalada en cada costat, que s'han interpretat com brànquies (o a lo manco obertures en les proximitats de la faringe); i una secció posterior que consta de sèt segments i funciona com a coa. Tots els vetulícolas carixen d'apèndixs conservats de qualsevol tipo, no tenen pates, antenes, ni ulls. La zona d'unió de les parts anterior i posterior està constreñida.[4]
La seua afinitat ha segut incerta; s'ha considerat que representen artròpodes troncals i corona, vertebrats troncals,[5] i deuteróstomos primitius. El consens científic general abans de 2001 els considerava artròpodes primerencs sense extremitats, pero ara els considera deuteróstomos primerencs.[6] Els fòssils de Vetulicolia examinats en 2014 mostren la presència d'estructures similars a notocordis, i es va concloure que els Vetulicolios són cordados de grup corona i provablement el grup germà dels tunicados moderns.[3] Les investigacions de 2017 indiquen més be que els vetulícolas estan relacionats en Saccorhytus, un atre grup de deuteróstomos basals.[7]
Afinitats
[editar | editar còdic]
El tall Vetulicolia va ser definit pels seus descobridors per a incloure les famílies Didazoonidae (en els gèneros Didazoon i Xidazoon) i Vetulicolidae (en els gèneros Pomatrum, Vetulicola i Banffia). Els autors proponen també que els vetulícolas estan estretament emparentats en Yunnanozoon (un supòsit cefalocordado).
Shu (2003)[5] sugerix que els vetulícolas representen provablement una branca lateral primerenca i especialisada de deuteróstomos, lo que implicaria que la segmentación de cefalocordados i vertebrats podria derivar-se del ancestro comú de protóstomos i deuteróstomos.
Per una atra part, també s'ha plantejat l'hipòtesis de la seua afinitat en els ecdisozoos, específicament en els quinorrincos en base en que abdós grups compartixen la presència de plaques cuticulares i orals distribuïdes dins de segments. No obstant, la carència de dites característiques en els banfozoos i en atres grups de vetulícolas sembla indicar lo contrari.
En la descripció de Skeemella, del Cámbrico mig d'Utah, Briggs et al. (2005)[2] ho relacionen en Vetulicolia, pero també sostenen que presenta característiques d'artròpode lo que crea dubtes de la pertinença de Vetulicolia als deuteróstomos. Dominguez i Jefferies[6] sobre la base d'anàlisis morfològics, sostenen que Vetulicola (i implícitament atres vetulícolas) és un urocordado i, provablement, un grup basal de Larvacea. La posició taxonómica del tall és encara controvertida.
Paleoecología
[editar | editar còdic]Per la seua forma superficial de taperot, la seua coa en forma de full o de paleta i els seus diversos graus de hidrodinamismo, se supon que tots els vetulícolas descoberts fins ara eren animals nadadors que passaven gran part del seu temps, si no tot, vivint en la columna d'aigua.[8] Alguns grups, com el gènero Vetulicola, eren més hidrodinàmics (en quillas ventrales) que uns atres, com els Didazoonidae, que són similars a taperots.[8]
Ya que tots els vetulícolas tenien boques sense característiques per a mastegar o agarrar, s'assumix automàticament que no eren depredadors,[8] Ya que els vetulícolas posseïen clavills branquiales, molts investigadors consideren a estos organismes com planctívoros. Les farcidures de sediment en els intestins dels seus fòssils han dut a alguns a sugerir que eren detritívoros. Esta idea ha segut discutida, ya que els detritívoros tendixen a tindre intestins rectes, mentres que els intestins posteriors dels vetulícolas tenien forma d'espiral. Alguns investigadors proponen que els vetulícolas eren "detritívoros selectius" que nadaven activament d'una regió del fondo marí a una atra, mentres complementaven la seua nutrició en l'alimentació per filtració.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Nature.414
- 419-424.doi:10.1038/35106514.
- ↑ 2,0 2,1 Briggs, D., Lieberman, B., Halgedahl, S. & Jarrard, R., 2005. A new metazoan from the Middle Cambrian of Utah and the nature of Vetulicolia. Palaeontology, 48: 681-686.URL retrieved June 22 2006
- ↑ 3,0 3,1 BMC Evolutionary Biology.14(1)
- 214.ISSN 1471-2148.doi:10.1186/s12862-014-0214-z.
- ↑ Geosciences.9(8)doi:10.3390/geosciences9080354.
- ↑ 5,0 5,1 Chinese Science Bulletin.48
- 725-735.doi:10.1007/BF03187041.
- ↑ 6,0 6,1 Dominguez, P. & Jeffries, R., 2003. Fossil evidence on the origin of appendicularians. Paper read at International Urochordate Meeting 2003. Abstract at URL retrieved June 22 2006.
- ↑ Nature.542(7640)
- 228–231.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature21072.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Palaeontology.50(1)
- 131–168.ISSN 0031-0239.doi:10.1111/j.1475-4983.2006.00606.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vetulicolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>