Veta Palinuro
La veta Palinuro és un promontori rocós ubicat en l'Itàlia meridional, aproximadament a 64 quilómetros al suroest de Salerno, en la part meridional de la regió de Cilento. En la partix nort de la veta està Palinuro, el centre turístic de Centola. Es troba entre el golf de Velia i el de Policastro, i dista 6 quilómetros de Marina vaig donar Camerota. S'introduïx en el mar Tirreno al voltant de dos quilómetros, a l'oest de les desembocadures dels rius Lambro i Mingardo. Allí es troba ubicada l'estació meteorològica de Cape Palinuro.
Des de 1998 forma partix del Lloc Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco cridat «Parc Nacional del Cilento i Entanque de Diano en les zones arqueològiques de Paestum i Velia, i la cartuja de Padula», en concret de la seua localisació tercera, que du el còdic 842-003: Regió del mont Bulgheria, Punta d. Infreschi i cape Palinuro.
És una important localitat turística, célebre per les bellees paisajista lligades a la mar i l'interior i per les reminiscència històric lliteràries lligades al seu nom. Per la bellea de les seues costes, ademés del seu reclam mitològic, la veta Palinuro ha segut utilisat com plató cinematogràfic com la película Els argonautas de Dò Chaffey.
Entre l'història i la llegenda
[editar | editar còdic]
Durant l'época grega el promontori era ya conegut pels navegants per la perillositat de les insidiosas corrents, a les que «be es mereixia l'epítet de lloc a on el vent gira, πάλιν-οὗρος».[1]
Els varen designar també en el nom d'una sirena, símbol d'aquelles deslleals aigües, Molpè o siga, la siga la bellea, el riu que recorre els alvertents de la Veta Palinuro.
En l'any 540 a. C. colonizadores jònics provinents de Focea varen construir en la veta Palinuro, en la localitat de Molpa, un llogaret en el seu necròpolis anexa.
Virgilio, en la Eneida, dona la seua interpretació dels fets narrant que Palinuro, el timonel d'Eneas, que cau en la mar, traïcionat pel somi i, junt a la ribera, va ser assaltat i mort pels indígenes. Els deus de ultratumba, ofesos per l'episodi sacrílego, varen castigar als habitants en una pesta tremenda.
Geologia
[editar | editar còdic]El promontori està constituït per roques calcàreas que descendixen a plom sobre la mar i en les quals les aigües han excavat numeroses grutas i profundes goles. Destaca la Cala Fetente («Cala fétida») que deu el seu nom a les emanació sulfúreas, la Cala delle alghe («Cala de les algues»), la Cala delle Ossa («Cala dels ossos») en el sugerent espectàcul d'ossos humans calcinats en la roca (provablement víctimes d'antics naufragis). Entre les numeroses cavernes, ha de mencionar-se a lo manco la Grotta Azzurra («Caverna blava»), aixina cridada per l'esplèndit color de les seues aigües.
La flora
[editar | editar còdic]Les parets alberguen un rar i important endemisme de la flora mediterrànea del llitoral tirreno meridional, la prímula de Palinuro (Prímula palinuri), únic eixemple conegut de prímula en ambient no montanyós.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Paola Zancani Montuoro, en Enciclopèdia dell'Art Antica, Palinuro, V, p. 892
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Veta Palinuro.- Fotos de Palinuro
- Palinuro - Pàgina web d'informació
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo Palinuro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.