Vert de bromocresol
El vert de bromocresol és un indicador orgànic para valoració àcit-base.
El seu interval de transició de pH és aproximadament entre 3.8–5.4 , virando de groc a blau-verdenc en el ranc especificat.[1]
En solució acuosa, ioniza per a donar la forma monoaniónico (groc), que desprotona a pH elevat per a donar forma dianiónica (blava), que s'estabilisa per resonància:
Propietats
[editar | editar còdic]
L'àcit i la forma bàsica d'este colorant tenen un punt isosbéstico en els seus espectres, al voltant de 515 nm.
Una solució d'etanol (0,04 en pes.%) de vert de bromocresol s'utilisa per a la tinción de TLC i és adequada per a la visualisació dels composts en grups funcionals que el seu pKa és inferior a 5,0 (àcit carboxílics, àcits sulfónicos, etc). Estos apareixen com a taques grogues sobre fondo clar o blau obscur sense ser necessari el calfament.
Les solucions blaves de bromofenol solució blava es poden utilisar per al mateix propòsit.
El compost se sintetisa per bromación de cresol púrpura (m-cresolsulfonphthalein).[2] [3]
Usos
[editar | editar còdic]S'utilisa com un indicador de pH i com un colorant de seguiment per a la electroforesis en gel d'agarosa d'ADN. Es pot implementar en la seua forma d'àcit lliure (sòlit marró clar), o com una sal de sodi (sòlit de color vert obscur). També és un inhibidor de la proteïna de transport de la prostaglandina I2.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Indicadors de pH.
- ↑ Determinació espectrofotométrica de pKa
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Punt isosbéstico
- Archivat el 13 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Fotocatálisis heterogénea per al tractament de rebujos líquits en presència de l'indicador Vert de bromocresol.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verde de bromocresol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.