Anar al contingut

Versos dorats de Pitágoras

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Versos dorats de Pitágoras, també coneguts com a Versos áureos o Versos d'or (ἔπη χρυσᾶ en grec antic) són una colecció de exhortaciones morals. Comprenen 71 llínees escrites en hexàmetro dactílico i són tradicionalment atribuïts a Pitágoras. Els versos representen una síntesis de les ensenyances donades per este sabio, encara que mai s'ha pogut verificar la seua autoria. Per les diferents influències que es poden percebre en alguns versos de l'obra, actualment se sol considerar que estos versos provablement no varen ser obra d'una única persona, sino de varis autors pitagórico.[1]

Els orígens exactes dels versos dorats són desconeguts i existixen opinions diverses respecte a la seua datació. Sembla que els versos podrien haver segut escrits com molt pronte en el III pero la seua existència, tal i com els coneixem, no està confirmada abans de el V[2][3]

Els neoplatónicos varen utilisar els versos com a part del programa preparatori d'instrucció moral i es conserven un cert número de comentaris neoplatónicos als mateixos, tal i com el d'Hierocles d'Aleixandria.[4][5]

Els texts eren ben coneguts en les acadèmies de l'antiguetat tardana[6][7] i seguirien discutint-se durant tota l'edat media i la Renaixença.[8] En 1494, Constantino Lascaris inclou una traducció dels versos en el seu Grammatica, dandolos a conéixer i convertint-ho en la versió de referència en llatí.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bartel Leendert van der Waerden: Die Pythagoreer, Zürich 1979, p. 152; vore també l'objecció de Johan C. Thom (editor): The Pythagorean Golden Verses. Leiden 1995, p. 36, p, 59.
  2. Johan C. Thom (editor): The Pythagorean Golden Verses. Leiden 1995, pp. 35–58.
  3. Joost-Gaugier, Christiane L. (2007). Measuring Heaven: Pythagoras and his Influence on Thought and Art in Antiquity and the Middle Ages. Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-7409-5, p- 60-
  4. O'Pixara, Dominic J. (2005). Platonopolis: Platonic Political Philosophy in Clapix Antiquity. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-928553-2, p. 59.
  5. Jámblico, Aufruf zur Philosophie, traduït per Otto Schönberger, Würzburg 1984, p. 13–16.
  6. Schibli, Hermann Sadun (2002). Hierocles of Alexandria, Oxford University Press, p. 14. ISBN 978-0-19-924921-3.
  7. Joost-Gaugier, Christiane L. (2007). Measuring heaven: Pythagoras and his influence on thought and art in antiquity and the Middle Ages, Cornell Univ. Press, p. 106. ISBN 978-0-8014-7409-5.
  8. Joost-Gaugier, Christiane L. (2007). Measuring heaven: Pythagoras and his influence on thought and art in antiquity and the Middle Ages, Cornell Univ. Press. ISBN 978-0-8014-7409-5.
  9. Russo, Attilio (2003–2004). “Costantino Lascaris tra fama i oblio nel Cinquecento messinese“, in Archivio Storico Messinese, 51-54, Messina 2003-2004, pp. 5–87. ISSN 0392-0240