Veronica agrestis
Veronica agrestis, també coneguda com verónica de camp, pamplina basta o yerba gallinera,[1] és una planta en flor pertanyent a la família Plantaginaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una herba anual que medix entre 5 i 40 cm.
Posseïx tallos de procumbentes a ascendents, a sovint ramificats des de la base, en pèls tectores de 2 tipos, uns curts –de menys de 0,4 mm–, unicelulars i abundants; i atres llarcs –d'entre 0,3-0,7 mm–, pluricelulares i més escassos. També posseïx pèls glandulíferos, de 0,4-0,6 mm, escassos o absents.
La seua flor es caracterisa per posseir una corola casi regular (actinomorfa), de color blanc (ocasionalment en venes purpúreo-azuladas, de 3-6 mm d'ample i fusionada, en 4 lòbuls en forma de roda i embut curt. El seu cáliz, d'entre 4-7 mm posseïx 4 lòbuls ovales, prou romos, que no se superponen. Sàpia'ls de 2-3 mm d'esgambi, linear-lanceolados, que en general sobrepassen la càpsula d'entre 4,5-6 mm, divergents en l'extrem, per lo comú no solapados en la base i en nervi central més o menys perceptible, en pubescencia dispersa (generalment cap al marge) de pèls tectores o glandulíferos. Té dos estams. Gineceo fusionat, en un sol estil. Flors solitàries en les aixelles foliares. El pedúncul de la flor es curva cap a avall en l'etapa de producció de fruts.
Fulls dispostes de forma oposta, de pecíol curt. Llim àmpliament oval, més llarc que ample, en base roma, superficialment serrat en dents redonejades (crenado).[2]
El seu frut es caracterisa pel seu color marró-groguenc, escassament retallat, pla, més curt que ample, en pèls glandulares escassos que poden trobar-se ocasionalment en les vores.
Posseïx llavors de 0,8-1,5 mm, normalment en 10-30 per càpsula, cimbiformes, groguenques o pardo-clares.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta ruderal, lligada a ambients llaugerament humits i #fresca, com a camps, terrenys baldíos, jardins o massiços en flors. Sol trobar-se entre les altituts compreses entre els 0 i 2000 m. Es troba estesa per casi tota Europa, aixina com alguns punts del Nort d'Àfrica i Oest d'Àsia. Aixina mateix, ha segut introduïda Norteamérica. Repartida de manera dispersa i puntual per la península ibèrica.
Es creu que l'espècie és autòctona de la zona mediterrànea, des d'a on s'ha estés al restant d'Europa i del món.[2]
Fenologia
[editar | editar còdic]En la península ibèrica, esta espècie pot observar-se entre els mesos de març i juliol. Per un atre costat, el seu periodo de floració es troba comprés entre els mesos de juliol i setembre.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anthos. Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya». www.anthos.es. Consultat el 17 de juny de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Verónica de camp, Veronica agrestis - Flores - NatureGate». www.luontoportti.com. Consultat el 17 de juny de 2020.
- ↑ «Flora Vascular - Tota l'informació detallada sobre la Flora Vascular | - Espècie: Veronica agrestis | BioScripts.net». www.floravascular.com. Consultat el 17 de juny de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Localized Spread of Veronica filiformis, Veronica agrestis, and Veronica persica».Journal of Applied Ecology.17(3)
- 815–826.doi:10.2307/2402658.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Veronica agrestis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.