Verichip

VeriChip va ser el primer implant a humans aprovat per la Food & Drug Administration dels EE. UU. en 2004. Es va tractar d'un nano-chip en informacions relatives al seu portador humà, que li han segut gravades, i que poden recuperar-se per un sistema d'identificació per radiofrecuencia (RFID). Es comercialisava per la Corporació VeriChip, una subsidiària de Applied Digital Solutions.

En un tamany aproximadament el doble de la llongitut d'un gra d'arròs, el dispositiu s'implanta normalment per damunt de la zona dels tríceps d'una persona. Una volta escanejat usant la freqüència correcta, el VeriChip respon en un número únic de 16 dígits, que pot ser vinculat en informació sobre l'usuari, i almagasenada en una base de senyes per a verificació d'identitat, accés als registres mèdics i atres usos. El procediment d'inserció es realisa baix anestèsia local en la consulta d'un mege i una volta insertat, és invisible a simple vista. Implantat com un dispositiu utilisat per a l'identificació per part d'un tercer, ha generat controvèrsia i debat.

Destron, una subsidiària de Applied Digital Solutions, ha desenrollat inicialment la tecnologia per al VeriChip, el seu almagasenament de senyes, i la seua recuperació.

A principis de 2007, VeriChip Corporation va crear Xmark, la seua identitat corporativa per a productes sanitaris. En ella es troben: Abraços Xmark, que incorpora el sistema de Halo per a la protecció infantil; RoamAlert, el sistema de protecció de la deambulación (localisar o ubicar geogràficament a persones); MyCall, el sistema de resposta d'emergència; Assetrac, per al sistema de seguiment d'individus.

En 2010 va ser retirat del mercat per la seua poca acceptació i vendes, quedant la possibilitat de que s'aplique la seua tecnologia en nous productes i aplicacions, com els comercialisats per Destron Fearing per al seu us en animals.

Controvèrsia

Privacitat

Defensors de la privacitat han protestat per les aplicacions espurias que puguen donar-se a VeriChip, advertint dels possibles abusos i la denúncia d'estos tipos de dispositius de RFID com "spychips" o "psichips", i que l'utilisació pels governs podria dur a un aument de la pèrdua de les llibertats civils, ya que es presta molt fàcilment a abusos. Un d'estos casos d'abús estaria en el microchip de doble us com un dispositiu de localisació. Estes preocupacions estan justificades en els Estats Units, quan el programa de la CIA COINTELPRO es va revelar era usat per a tindre un seguiment de persones en activitats d'alt perfil polític, i/o activiste dissident. Existix també la possibilitat de que el chip d'informació es trobe a disposició no solament dels distints governs, sino que les empreses privades tinguen accés a ell, lo que permet als empleadores obtindre informació molt personal sobre els empleats, presents o futurs. Ademés, els defensors de la privacitat afirmen que l'informació continguda en este chip podria ser furtada, lo que seria córrer el risc de robo d'identitat. VeriChip afirma que els implantables a sers humans solament contenen un microchip de 16 dígits com a únic identificador electrònic, i eixe número únic s'usa solament per a fins tals com l'accés a informació mèdica personal en una base de senyes protegida per contrasenya, o evaluar si algú té autoritat per a entrar en una zona d'alta seguritat. A pesar de que la companyia que fabrica VeriChip alega que no conté cap atra informació més allà d'este únic número de 16 dígits, no hi ha dubte de que podria ser escanejat i s'utilisaria per a ingressar a una base de senyes.

Seguritat

Qualsevol persona que posseïxca un llector de VeriChip pot llegir els 16 números humans que conté el microchip implantat RFID; les senyes no estan sifrats, i VeriChip no té prevista la funció d'autorisar solament a certes persones o entitats a llegir-ho, lo que sembla normal, puix per a usos en urgències mèdiques lo correcte és que no duga codificació de protecció alguna, per a permetre el seu us immediat en una emergència, si el portador es troba desmayat o malferit. Un microchip RFID passiu, que solament continga un únic identificador de 16 dígits, deu poder ser llegit per un llector de VeriChip que s'acoste al lloc on este insertat el chip. Els defensors de la privacitat argumenten que en lloc d'usar-se el sistema d'implant inamovible, podria usar-se (com a eixemple) l'inserció en la polsera d'un rellonge, que en qualsevol cas pot ser llevat, a voluntat de l'usuari.

VeriChip assegura que a pur de senyes associada en el dispositiu que actualment s'ampra solament conté informació relacionada en la salut, sense informació financera o número de seguritat social almagasenats en ell. I que l'informació és coneguda i aprovada per l'implantat.

Precisament perque és tècnicament possible extraure l'informació de tal implant, el chip conté solament un número de 16 dígits anodí i aleatori. Per a accedir al registre personal de la salut associat al seu portador, es deu posseir una clau o contrasenya de seguritat per a l'inici de sessió, que es proporciona únicament a les instalacions mèdiques, i ademés hi ha un registre que senyala cada volta que s'accedix al VeriChip i als registres de l'implantat.

Una demostració de l'implant d'un VeriChip va ser realisada en giner de 2006; instruccions per a clonar VeriChips es poden trobar en la ret.

Riscs per a la salut

Segons Wired News On-line, i l'Associated Press, han sorgit artículs d'investigació en els últims dèu anys, en els que es troba una conexió entre l'implant de chips i la possible aparició d'un càncer. Quan a cobayos (rates) els varen ser injectades càpsules de vidre que contenien transpondedores RFID, com els desenrollats per VeriChip, es va observar que "apareixia un desenroll maligne, de creiximent ràpit i letal de càncer, fins a en un 1% al 10% dels casos" en el lloc en que el microchip s'injecta o al que havia emigrat. No obstant, diuen que el 10% es va obtindre en 'hemizygous', rates en deficiència de p53, l'equivalència de les persones que presenten el síndrome de Li-Fraumeni, i que les taxes de prop de 1% són més típiques. El fabricant de VeriChip va respondre a este informe, que va provocar una caiguda del 40 % del seu valor en Bossa, en afirmar que dels rosegadors es varen proporcionar també senyes a la FDA, pero no guarden relació en l'implant en humans o animals domèstics; açò és fàcilment demostrador, puix són millons els gats i gossos que, obligatòriament per Llei en molts països, no poden vendre's sense tindre implantat un microchip d'identificació, i no per això desenrollen càncer. Com ho demostra la publicació de sol dos casos aïllats de càncer detectats de la gran cantitat de gossos i gats somesos a l'implant de chips. Inducció de sarcomas per introducció de cossos estranys ha segut reportat en humans, i s'ha descrit com a similar a lo que ocorre en els rosegadors i els cossos estranys implantats, associat als sarcomas, pero rara volta ocorren. L'aclariment a esta qüestió pot vore's obstaculisada pel llarc retart en l'aparició d'efectes rars, com ya ha ocorregut en el cas de controvèrsia sobre atres objectes estranys, com l'ocorreguda en els implantes mamaris, o el risc de no professionals en expondre's al amiant.

Vore també

• Kevin Warwick

Referències

• Katherine Albrecht, Liz McIntyre, Spychips : How Major Corporations and Government Pla to Track Your Every Move with RFID, Nelson Current, 2005 (ISBN 1-59555-020-8).