Anar al contingut

Verdeo de l'oliva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El verdeo de l'oliva és el procés de recolecció primerenca de les olives, generalment ans que el frut madure per complet i es produïxca el envero, açò és, el seu canvi de coloració.[1][2]El seu nom ho rep per tractar-se de la recolecció de l'oliva verda.[3]

Processe

Periodos

Per lo general, esta collita en vert es desenrolla en autumne, de manera que en el hemisferi nort escomença a finals de setembre i s'estén fins a novembre, mentres que en Chile i Argentina va de març a maig.[4] No existix una data exacta i depén de la regió, el clima i la varietat. Les pluges primerenques poden accelerar el creiximent de l'oliva, pero un estiu sec podria retardar el moment del verdeo de l'oliva. Hi ha zones en les que el verdeo ya es realisa en agost.[5] Per això es requerix una observació constant dels fruts, evaluant la seua consistència, color i contingut d'oli per a determinar el moment òptim de la collita.[1]

Recollida

El procediment tradicional era la cridada monyida, que consistix en la recollida a mà dels fruts. Posteriorment s'han anat adaptant solucions més mecanisades, com el vibrador de mà, que es du penjat en bandolera i que s'aplica a una sola branca, i el vibrador de tractor, de major tamany i que s'aplica a un arbre sancer. D'esta forma el procés s'ha fet més ràpit i rendable, pero se seguix mantenint molt conte en el mateix per a no danyar l'oliva.[6]

Selecció

En el procés de selecció de l'oliva es té en conte que esta no haja sofrit danys i el tamany de la mateixa.[6]

Per al tamany poden usar-se diferents métodos. Per eixemple, l'oliva de primera pot considerar-se si hi ha menys de 300 olives per quilo. Si hi ha entre 300 i 360 seria de segona, i si hi ha més encara seria de tercera. Pero en un atre sistema lo que es fa és usar una peça calibrada (piquera) de manera que els fruts que no passen per ella són de primera i els que cauen per ella es califiquen, en grup, com a perdigana.[6]

Varietats a les que s'aplica

La varietat principal en la que es realisa és l'hojiblanca, ya que la resistència de la seua pell la fa òptima per a introduir en els líquits necessaris per a destinar-la a oliva de taula.[6]Pero les olives procedents del verdeo també poden dedicar-se a la producció d'oli, l'oli de verdeo, destacat per la seua frescura, intensitat i alt contingut en antioxidants naturals.[5]

Hi ha varietats d'olivera, com la picual o lechín, que no poden verdearse.[7]

Ventages i inconvenients

Una primera ventaja del verdeo és que possibilita una major producció, ya en descarregar a l'olivera pronta, se li dona més temps de recuperació, de manera que pot produir més olives en la següent collita. Ademés, el risc de pèrdua de la collita es disminuïx, ya que quant més primerenca és la recollida, menor és l'exposició a possibles fenomens meteorològics adversos. Ademés, el marge de temps per a realisar llabors aumenta, de manera que es poden escomençar tasques com la poda o el laboreo.[7]Finalment, respecte de la producció d'oli, si be se sacrifica rendiment, s'obté una millor calitat,[8]presentant una major concentració de polifenoles i antioxidants, aromes verts i intensos i un sabor més viu i complex.[7]

El verdeo pot produir majors danys per a l'olivera que atres alternatives. Açò es deu a que l'oliva no es troba totalment madura i està molt agarrada a l'arbre, per lo que de no utilisar-se ferramentes i procediments adequats, es danye molt a l'olivera, fent caure moltes branques i cogollos al sol i també produint l'anellat de les branques, que pot aplegar a secar-les. Atres dos inconvenients són de tipo econòmic. Per un costat, la possible exposició a preus més baixos degut a que encara no se sap cóm escomençarà a comprar-se l'oli d'oliva per tractar-se de l'inici de la temporada. Per un atre, el pes de la producció, al no estar totalment madura, pot ser menor que la que alcançaria a terme, si be d'esperar a este punt normalment es produïx alguna merma per caiguda de fruts.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «¿Qué és el verdeo de l'oliva?» (en es). Coosur. Consultat el 2026-05-21.
  2. ↑ «¿Qué és el envero de l'oliva?» (en es). Coosur. Consultat el 2026-05-21.
  3. ↑ «Nomene de verdeo ¿d'on ve?». Consultat el 26 d'octubre de 2017.
  4. ↑ «Olive Harvest Seasons in Argentina and Chile» (en en). Big Horn Olive Oil. Consultat el 2026-05-21.
  5. ↑ 5,0 5,1 OleumHispaniaShop (2025-06-09). «¿Qué és el verdeo de l'oliva? ¿I l'oli de verdeo?» (en es-es). Oleum Hispania. Consultat el 2026-05-21.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «El verdeo: en qué consistix, la seua tradició» (en es). SAT Sant León. Consultat el 2026-05-21.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Espill, Rafael (2024-04-19). «Ventages i desventages del verdeo de l'oliva» (en es-es). Cellers L'Aurora. Consultat el 2026-05-21.
  8. ↑ «Sabies que» (en es-cl). Alonso Olive Oil. Consultat el 2026-05-21.