Venus i Cupido lladre de mel


Venus i Cupido lladre de mel és una pintura a l'oli de Lucas Cranach el Vell. Casi vint treballs similars de Cranach i el seu taller es conserven, des de la versió datada més primerenca en el Palau de Güstrow de 1527 a una en la Burrell Collection, Glasgow, datada en 1545, en les figures en una varietat de poses i diferint en atres detalls. El Museu Metropolità d'Art observa que l'elevat número de versions existents sugerix que esta va ser una de les composicions de Cranach més exitoses.
Una versió adquirida per la Galeria Nacional, Londres en 1963 és potser l'eixemple més primerenc. A pesar de que està sense datar, els experts el han datat cap a c.1526-7. És més elaborada que les atres, i en un format més gran que la majoria, llevat la versió de Güstrow de tamany similar i una versió més gran (a tamany natural) en la Galeria Borghese, Roma datada en 1531. Cranach havia pintat a Venus i Cupido junts des d'a lo manco la seua pintura de 1509 conservada en el Museu del Hermitage, San Petersburgo.
Història
La procedència de la versió de la Galeria Nacional es desconeix des de la seua creació en el XVI fins a la seua venda com a part de la colecció del coleccioniste d'art de Fráncfort Emil Goldschmidt despuix de la seua mort en 1909.
En eixa venda de 1909, va poder haver segut adquirida per un empresari de Chemnitz, Hans Hermann Vogel, i més vesprada venuda per la seua viuda en 1935 al president del Reichsverbandes der deutschen Automobilindustrie (Associació alemana de l'Indústria Automotriz), Robert Allmers, quan va ser descrita com a treball de Lucas Cranach titulat Venus und Amor als Honigdieb. Va poder haver segut adquirit per Adolf Hitler cap a 1937; de fet, pot ser el Cranach que Hitler va comprar utilisant les regalías del seu llibre de 1925 Mein Kampf. Sembla ser el treball de Cranach fotografiat en la colecció privada de Hitler en Berchtesgaden.
La pintura va ser adquirida en circumstàncies confuses per la corresponsal de guerra nortamericana Patricia Lochridge Hartwell en 1945. Segons relats posteriors, soldats nortamericans que custodiaven un almagasén en el sur d'Alemània li varen permetre seleccionar una obra i dur-li-la. La pintura va ser venuda a través de E. & A. Silberman en Nova York en 1962, i comprada per la Galeria Nacional a l'any següent.
La procedència de la pintura de 1909 a 1945 és incerta. En 2006 va ser identificada com a possible expropiació del saquege nazi. Els hereus dels amos originals podrien per això reclamar-la.
-
Venus i Cupido, xilografia; 1508-09.
-
Venus i Cupido, Hermitage, 1509.
-
Versió en el palau de Güstrow, 1527.
-
Galeria Nacional, Londres, 1529.
-
Versió en la Fondation Bemberg Toulouse, 1531.
-
Versió en el Germanisches Nationalmuseum, Nuremberg, 1537.
-
Versió en el Germanisches Nationalmuseum, Nuremberg, despuix de 1537.
-
Museu Metropolità d'Art, seguidor de Lucas Cranach, 1580-1620.
-
Praga, seguidor de Lucas Cranach, 1575-1615.
Referències
- Lucas Cranach el Vell, el cupido que renega a Venus, Galeria Nacional
- Lucas Cranach el Major, el cupido que Renega a Venus – Susan Foister, Galeria Nacional
- El cupido que renega a Venus, Arts de Google i Cultura
- El cupido que renega a Venus, Galeria Nacional, Londres, Cranach Archive Digital
- Lucas Cranach d.Ä. - Venus und Amor als Honigdieb, Technische Universität Berlín, Magistra Artium Melanie Llesta, 2006
- Venus en Cupido el Lladre de Mel (còpia en acabant de que Lucas Cranach el Gran), Museu Metropolità d'Art
- Venus en Cupido el Lladre de Mel, Museu Metropolità d'Art, Cranach Archive Digital
- Venus i Cupido quan Lladre de Mel, Museu Schloss Güstrow, Cranach Archive Digital
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus y Cupido ladrón de miel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.