Anar al contingut

Vents polars de l'Est

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Earth Global Circulation.es.jpg
Circulació general en la atmòsfera terrestre en la cèlula de Hadley subtropical, la cèlula de Ferrel i la cèlula polar.

Els vents polars de l'est (també coneguts com cèlules de Hadley polars)[1] són vents preponderants frets i secs que bufen des de zones d'alta pressió de les altures polars en els pols Nort i Sur cap a les zones de baixa pressió dins dels Vents de l'oest a altes latitut.[2] L'aire fret amaina en el pol creant l'alta pressió,[3] forçant un fluix d'aire cap al sur (en el Hemisferi Nort) o cap al nort (en el hemisferi Sur) cap al equador; eixe fluix és llavors desviat cap a l'oest pel efecte de Coriolis. els vents de l'oest en les latitut miges, els vents de l'Est polars són a sovint dèbils i irregulars. Estos vents preponderants bufen des del Este cap al Oest.

Els vents de l'Est del pol s'eleven 10 quilómetros per damunt de la superfície terrestre.[4] Les cèlules de Hadley també reben el nom d'alisios i van cap a l'Est, rebent el seu nom per George Hadley qui els va descriure per volta primera en 1753.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polar easterlies eNavtika. Consultat el 20 d'abril de 2021.
  2. Glossary of Meteorology (2009). Se'ls crida "vents de l'este" perque bufen des d'eixa direcció Polar easterlies [1] archivat en Wayback Machine., American Meteorological Society. Accés 15-04-2009.
  3. National Geographic Society [2] archivat en Wayback Machine. Natgio. Consultat el 20 d'abril de 2021.
  4. Polar easterlies the dry cold prevailing winds that Course Hero | Make every study hour count. Consultat el 20 d'abril de 2021.
  5. Hadley cell Hadley cell - meteorology. Britannica. Consultat el 20 d'abril de 2021.