Venera-D
| Senyes de la missió | |
| Nomene: | Venera-D |
| Destí: | Venus (planeta) |
| Organisació: | Roscosmos 
|
| Tipo de missió: | Principal: Estudi de l'atmòsfera de Venus Secundàries: 1 aterrizador en Venus |
| Eixida llançador: | Protón, Angara o Soyuz 2 |
| Llançament: (previst) | 2024, Baikonur |
| Arribada a Venus: (prevista) | 2025 |
| Duració de la missió: (prevista) | No especificada |
La sonda Venera-D (en rus: Венера-Д) és un proyecte espacial rus d'exploració de Venus, el llançament del qual inicialment estava previst per a 2013. La sonda Venera-D s'inspira, en lo que al mòdul orbital respecta, en la missió nortamericana Magallanes, pero usarà un sistema de radar de major potència; per la seua banda, el mòdul de descens pretén transmetre informació des de l'inhòspita superfície venusiana durant a lo manco tres mesos, front a el hora i mija màxima de temps de transmissió obtinguda per les anteriors sondes Venera. La Venera-D pretén també localisar llocs per a pròxims aterrisages sobre la superfície del planeta.
Característiques
[editar | editar còdic]La Venera-D és el primer proyecte espacial rus relacionat en l'exploració del planeta Venus (deixant de costat el programa Venera i el programa Vega, desenrollats per l'antiga Unió Soviètica). La Venera-D pretén servir de model experimental d'una nova generació de sondes russes destinades a l'investigació de Venus, que culminaran en mòduls de descens i aterrisage capaços de soportar les adverses condicions de l'atmòsfera venusiana. Està previst que la Venera-D siga llançada a bordo d'una eixida encara no determinat; entre les opcions que es barallen es troben l'eixida Soyuz-FG/Fregat, una eixida Protón, un eixida Angara, encara en fase de desenroll i molt més potent, o una eixida Soyuz 2.
La Venera-D forma partix d'un programa de renovació de l'indústria espacial de Rússia, junt a les missions Lluna-Glob, la primera sonda russa a la Lluna des de la soviètica Lluna 24 de 1976 i Mars-Grunt, la primera sonda russa a Mart despuix del fracàs de la Mars 96 en 1996 i la Phobos-Grunt en 2011.
Desenrolle
[editar | editar còdic]El proyecte va ser aprovat el 22 d'octubre de 2005, pel decret n.º 635, a desenrollar entre 2006 i 2015, estant inicialment previst el seu llançament per a 2016.[1] Durant el 5.º International Aerospace Congress desenrollat en Moscou en agost de 2006, el representant de la Roscosmos, Vitaly Davydov, va considerar a la Venera-D com un dels proyectes de la major importància i prioritat dins de l'indústria espacial russa actual.[2]
Segons algunes fonts,[3] durant 2006 i 2007 es va discutir la possibilitat d'una missió cooperativa rus-europea en participació japonesa; la missió hauria contat en participació de l'agència ESA europea i la JAXA japonesa, en sengles globos sonda, similars als empleats en les missions soviètiques Vega 1 i 2, un europeu per a l'atmòsfera baixa i un japonés per a l'atmòsfera alta, i instrumentació científica similar a la transportada en la Venus Express, si be esta participació no va ser confirmada. Esta colaboració podria comportar l'integració d'esta missió en el proyecte europeu EVE (European Venus Explorer) iniciat en 2005 i posteriorment suspés.
Durant 2008, el IKI va publicar un informe resumint els resultats de la segona i última etapa de l'estudi previ d'investigació i desenroll del proyecte de la sonda, titulat "Development of methods for complex research of Venus with the use of an orbiter, balloons, and a long-duration lander".[2] Segons l'estudi preliminar, s'establixen una série de característiques de referència per a la missió:
- Un orbitador d'entre 40 i 50 quilograms de pes total;
- Un globo sonda atmosfèric de 20 kg de pes i una vida útil de 5 dies;
- Una sonda d'aterrisage de 10-15 kg, incloent un chicotet mòdul de llarga duració en 4'5 kg d'instruments científics;
En octubre de 2009 el IKI va organisar una conferència científica internacional presentant els objectius de la sonda.[4] La sonda estarà composta, segons els plans de 2009,[5] per:
- Un orbitador de 600 kg en una càrrega útil de 50 a 60 kg. La vida operativa del mateix serà de 2 anys.
- Dos globos sonda atmosfèrics de 150 kg cada u, en una càrrega útil de 5 a 15 kg i en una vida estimada de 8 dies. Duran cada u 4 mini-sondes de 2 kg.
- Una sonda d'aterrisage d'entre 150 i 170 kg en entre 20 i 25 kg d'instruments científics i una vida útil d'1 hora sobre la superfície.
Per una atra part, en novembre del mateix any, Roskosmos va pospondre el seu llançament fins a 2016.[6] A principis de 2011, el proyecte de la Venera-D va entrar en la Fase A de desenroll (Disseny Preliminar). En posterioritat, en abril de 2012 i despuix del fracàs de la Phobos-Grunt en novembre de 2011, es va anunciar que el llançament de la missió anava a ser retardat fins al 2024.[7] En octubre de 2017 la Roscosmos va organisar el "Venera-D Venus Modelling Workshop", centrat en el soport de la missió Venera-D, la selecció del lloc d'aterrisage i els tipos de medicions necessaris en els models i experiments.[8]
Per una atra part, es manté en paralel un segon proyecte de sonda a Venus, la Venera-Glob, a llançar en 2020.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Фундаментальные Космические Исследования
- ↑ 2,0 2,1 Russia's unmanned missions to Venus
- ↑ Cap a les incògnites de Venus, artícul sobre els objectius de la sonda.
- ↑ Russia plots return to Venus, BBC News
- ↑ Venera-D missió
- ↑ «Russian Federal Space Agency - Roscosmos &#; News». Roscosmos. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2013. Consultat el 30 de juliol de 2011.
- ↑ РАН: запуск «Венеры-Д» состоится не ранее 2024 года
- ↑ "Venera-D Modelling Workshop" and 8th Moscow Solar System Symposium, Planetary News, Planetary Science News and Announcements, 7 de juliol de 2017.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venera-D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.