Velocitat d'eixida
Velocitat d'eixida és la velocitat a la que un proyectil abandona la boca del canó. Les velocitats d'eixida van des de subsónicas (menys de 330 metros per segon), com les de moltes pistoles, fins a més d'1.800 m/s, com les de la munició APFSDS disparada per armes de tanc. Este últim tipo de proyectil desenrolla una velocitat que s'acosta al llímit alcanzable en propelentes químics. Un proyectil alcança una velocitat proporcional a la distància. Pert força en la resistència que eixercix l'aire sobre ell.
En les armes convencionals, la velocitat d'eixida està determinada per: la calitat (taxa de combustió, expansió) i cantitat del propelente; la massa del proyectil; i la llongitut del canó. Un propelente que es consumix més llentament necessita un canó més llarc per a cremar-se del tot, pero pot, per un atre costat, espentar un proyectil més pesat. Un propelente que es consumix ràpit pot accelerar un proyectil més llauger a velocitats majors si s'usa la mateixa cantitat de propelente. En un canó, la pressió que resulta del procés de combustió és un factor limitante sobre la velocitat del proyectil. Es deu trobar un equilibri entre calitat/cantitat de propelente, pes del proyectil i llongitut del canó si es pretén conseguir un rendiment òptim i segur.
Els canons més llarcs donen a la força propelente més temps per a propulsar la bala. Per esta raó la munició disparada des de canons llarcs sol desenrollar majors velocitats d'eixida. No obstant, mentres que la bala es mou a lo llarc del canó, la pressió del gas propelente que l'espenta va disminuint. Si s'usara un canó extremadament llarc, s'aplegaria a un punt en el que la fricció entre la bala i la paret interior del canó, sumada a la resistència de l'aire, farien disminuir la velocitat de la bala.
Les grans peces d'artilleria naval usualment tenen llarcs de 38 a 50 (és dir, la llongitut del tubo és 38 o 50 voltes el calibre de l'arma). Esta relació maximizar la velocitat d'eixida del proyectil. Hi ha algun interés en modernisar l'armament naval per mig de l'utilisació de canons de riel, que superaria les llimitacions mencionades anteriorment. En els canons de riel es produïx una acceleració constant a lo llarc de l'aparat, aumentant significativament la velocitat d'eixida. També tenen la ventaja de no tindre que dur la càrrega propelente i inclús la càrrega explosiva del proyectil podria ser eliminada, convertint a est en una munició exclusivament cinètica.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velocidad de salida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.