Vell del 76 i jove del 48
Vell del 76 i jove del 48 és el títul d'una pintura de gènero del pintor nortamericà Richard Caton Woodville. Realisada en 1849 en un estil narratiu i realiste típic de l'Escola pictòrica de Düsseldorf, la pintura representa a membres de tres generacions d'una família nortamericana de classe mija-alta en 1848, en l'interior del seu luxós saló despuix de la tornada del seu fill de la Guerra mexicanoestadounidense.
Descripció i significat
Un jove soldat en uniforme blau obscur d'oficial del Eixèrcit dels Estats Units, el "Jove del 48", acaba de retornar de la guerra en la seua família i els conta la seua experiència. El seu pare està de peu, mentres la seua mare i la seua germana se senten en ell a la taula servida en menjar i vi negre, escoltant atentament el seu relat. Els seus rostres reflectixen les traces dels pares i la germana de Woodville. En el jove soldat donant l'esquena a l'espectador, el pintor va retratar al seu germà, i en el vell, al seu tio yayo Richard Caton (1763-1845).
Al fondo, des de la porta oberta i un passadiç, tres sirvientes negres observen l'escena a distància, mentres el gos de la família, un sabueso motejat, recolza el cap carinyosament en la cuixa del soldat. Els sirvientes —provablement esclaus— permaneixen en l'ombra per l'allumenament tènue de l'estància. El círcul familiar, inclós el gos, està allumenat, destacant especialment els rostres del jove soldat, la seua mare i el vell yayo. També s'aprecien clarament un fumeral neoclàssic de marbre gris, que reflectix l'arquitectura contemporànea antebellum i l'estil federal, una estora oriental en primer pla i els manteles.
El vell patriarca de la família, el "Vell del 76", se senta en el silló, en bata, en antiquats calzones en miges. En la paret, despuix d'ell, penja un bust de George Washington. Sobre la repisa del fumeral hi ha un bodegón en objectes, que inclou un rellonge de péndola neoclàssica, llànties i chicotets gerros de porcelana rococó, aixina com objectes més inusuals: una poma, una mazorca de dacsa seca, una chicoteta botella, possiblement de medicina, i un llibre, potser la Bíblia. Sobre la repisa del fumeral, en un elaborat marc dorat, penja un gravat de la pintura de John Trumbull Declaració d'Independència (1819), que representa la firma de la Declaració d'Independència pels Pares fundadors dels Estats Units en 1776. De la mateixa manera que el bust de Washington, esta image es relaciona en l'història de la vida del vell. Com veterà de la Guerra d'Independència dels Estats Units, li conferix una autoritat especial.
La gorra i l'espasa del jove soldat han permaneixcut sobre l'estora oriental des de la salutació. El fanc sec s'adherix als seus pantalons d'uniforme i botes de montar. Per una ferida de guerra, el jove veterà du el braç esquerre en cabestrell. Per a emfatisar el seu punt, senyala en la mà dreta al retrat ovalat en la paret, en la mirada fixa en el vell patriarca, com esperant la seua confirmació i reconeiximent. El patriarca, no obstant, no li torna la mirada, sino que contempla pensatiu l'habitació, en les mans recolzades en el seu bastó, com perdut en els seus propis recorts.
Lo que el jove veterà pretén transmetre permaneix tan obert a l'interpretació com els pensaments en els que podria perdre-se el veterà major. Les paraules del jove semblen caure en oïts sorts, i aixina sembla com si, en este espai carregat de recorts i símbols, en particular els relacionats en l'història dels Estats Units, s'estiguera desenrollant un drama intergeneracional entre el "Jove del 48" i el "Vell del 76". El pintor va insinuar subtilment tals tensions en un detall: el cristal del gravat de la Declaració d'Independència de 1776 està badat, com sugerint que el llegat dels Pares Fundadors no es troba en el seu millor moment.
Orige i procedència
Richard Caton Woodville va pintar el quadro en 1849 en Düsseldorf, a on havia vixcut en la seua esposa des de 1845 despuix d'abandonar els seus estudis de medicina. Fins a 1851, va rebre instrucció privada de Karl Ferdinand Sohn per a convertir-se en pintor acadèmic. El seu major model a seguir dins de l'Escola de Pintura de Düsseldorf va ser Johann Peter Hasenclever, qui, desviant-se de la llínea oficial de l'Acadèmia de Belles arts de Düsseldorf, va cultivar la pintura de gènero i, dins d'este gènero, un realisme humorístic i socialment crític. d'Hasenclever, va adoptar varis recursos estilístics,[1] incloent, de la pintura d'Hasenclever de 1848 Treballadors davant el magistrat, l'us del bust per a establir una conexió en una figura i una época polítiques, aixina com la representació d'un panel de vidre badat per a sugerir un conflicte existent.
Com ho demostra l'aquarela L'experiència del soldat, Woodville ya estava treballant en el tema en 1847.
A través del seu tio yayo Richard Caton, qui va fallir en 1845 i es va casar en Mary "Polly" Carroll, filla del polític nortamericà Charles Carroll, Woodville tenia un parentesc polític lluntà en un dels Pares Fundadors dels Estats Units. Este tio yayo, el nom del qual duya, va inspirar el personage del "Vell del 76".
Woodville tenia una conexió personal particularment forta en la guerra mexicà-nortamericana, ya que el seu amic Stedman Rawlings Tilghman (1822-1848) havia servit com a cirugià en l'Eixèrcit dels Estats Units des de 1846 i va fallir despuix de dos anys de servici, sofrint les tensions de la guerra. L'interés més ampli de Woodville pel complex context polític i social del conflicte ya s'evidencia en la seua pintura de 1848 Notícies de la guerra de Mèxic. En la seua pintura de gènero Política en una Casa d'Ostres, creada eixe mateix any, també va explorar els temes del conflicte generacional i el discurs polític.
En 1850/1851, Joseph Ives Pease (1809–1883) va produir un gravat de la pintura original.[2]
En 1852, la pintura es va oferir en una exposició de la American Art Union en la ciutat de Nova York i va ser adquirida pel constructor naval neoyorquí William Henry Webb. Posteriorment, va aplegar a Baltimore, a on va tindre varis propietaris a lo llarc dels anys abans de ser adquirida pel Museu d'Art Walters en 1954.
Referències
- ↑ Wend von Kalnein: Der Einfluß Düsseldorfs auf die Malerei außerhalb Deutschlands. En: Wend von Kalnein: Die Düsseldorfer Malerschule. Editorial Philipp von Zabern, Düsseldorf 1979, ISBN 3-8053-0409-9, pág. 204.
- ↑ Old ’76 and Young ’48, l'obra en la pàgina web digital. librarycompany. org.
Bibliografia
- Edward L. Widmer: La jove Amèrica. El floriment de la democràcia en la ciutat de Nova York. Oxford University Press, Nova York 1999, 0-19-510050-6, pág. 136.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viejo del 76 y joven del 48» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.