Varaha Upanishad
Varaha Upanishad (Plantilla:Lang-sa, "javalí") és un Upanishad menor del hinduismo creat entre els sigles XIII i XVI de l'era comuna. Escrit en sánscrito, es troba enlistado com un dels 32 Upanishads de Krishna Yajurveda i classificat com un dels 20 Upanishads de Yoga.
El text conté cinc capítuls, està estructurat en forma de discussió entre Vishnu, en el seu avatar Varaha (javalí), i el sabio Ribhu. La discussió cobrix els temes: Tattvas, la naturalea i relació entre l'ànima individual (Ser, Atman), la Realitat Última (Brahman), les sèt etapes de l'aprenentage, les característiques de Jivanmukti (sentit interior de llibertat mentres es viu), i els quatre tipos de Jivanmuktas (persones lliberades). L'últim capítul està dedicat al Yoga; les seues metes i métodos.
Com Upanishad és part del corpus de la lliteratura Vedanta i presenta conceptes filosòfics del hinduismo. El Varaha Upanishad emfatisa que per a que un ser humà es llibere de la tristor i de la por, requerix conéixer la naturalea no dualista de l'existència, l'unitat entre el Ser, Brahman i Vishnu, i el rol del Yoga en l'autoliberaació. Ademés enlista dèu Yamas (virtuts) essencials per a la lliberació de l'ànima: la no violència, satya, asteya, brahmacharya, compassió, rectitud, kshama, no hipocresia, mithara i shaucha. El Jivanmukta es descriu com aquell l'estat interior del qual no és afectat per la felicitat ni pel sofriment infligido, no s'encull per por al món ni el món s'encull de por per ell i el seu sentit de calma i satisfacció interior està lliure d'ira i por i sent goig cap als demés.
Etimologia i antologia
[editar | editar còdic]Varaha significa javalí i es referix a l'encarnació de Vishnu com un d'estos animals en la mitologia índia.[1] El terme Upanishad indica que és coneiximent o "doctrina secreta" pertanyent al corpus de la lliteratura Vedanta, presenta conceptes filosòfics del hinduismo i és considerat el més alt propòsit dels Vedas.[2] També és conegut com Varahopanishad.[3]
Es troba enlistado com el text número 98 en l'antologia moderna que es compon de 108 Upanishads.[4] Escrit en sánscrito, és considerat un dels 32 Upanishads del Krishan Yahurveda o Yajurveda Negre.[5] En la seua classificació com Upanishad de Yoga[6] es posen en dubte autor, autenticitat i la font del seu text hindú; es tracta també d'un Upanishad tardà;[7] no va estar enlistado en l'antologia de Upanishads publicada en el XVII per Dara Shikoh, tampoc en la de el XIX publicada per Henry Thomas Colebrooke ni en les compilació de Narayana.[8]
Cronologia
[editar | editar còdic]El text comença reconeixent al Itihasa (Epopeyas, Ramayana i Mahabharata) i atres texts de l'era posvédica implicant llavors que va ser compost en l'era actual.[9] Incorpora térmens com Yogi Siddhi lo que sugerix que, de la mateixa manera que atres Upanishads de Yoga, va ser compost despuix dels Sutras de Yoga de Patanjali i uns atres principals texts de Yoga.[9] Incorpora també seccions de terminologia tántrica com Chakra i Nāvaig donar en la seua discussió sobre Laya, Mantra i Hatha Yoga.[10] Segons Antonio Rigopoulos, professor d'Indología en l'Universitat Ca 'Foscari de Venècia, els Upanishads de Yoga menors varen ser registrats en el periodo medieval de les tradicions índies en raïls d'Advaita i Yoga, possiblement en la mitat del segon mileni d. C.; encara que be poden representar idees i pràctiques ya establides abans del periodo épico i medieval donat el seu us de conceptes i terminologia arrelats en texts de l'era védica del primer mileni a. C., tals com pranava, Atman i Brahman.[9]
Este text va ser compost possiblement entre els sigles XIII i XVI.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ KN Aiyar, Thirty Minor Upanishads, University of Toronto Archives, page 220 footnote 1
- ↑ Max Muller, The Upanishads, Part 1, Oxford University Press, page LXXXVI footnote 1, 22, verse 13.4
- ↑ Srinivasa Ayyangar (Translator), The Yoga Upanishads, Varahopanishad page 397, Aidyar Library, (Editor: SS Sastri)
- ↑ Ramamoorthy y Nome, 2000, p. 19.
- ↑ Prasoon, 2008, p. 82–83.
- ↑ Tinoco,, p. 89.
- ↑ Peter Heehs (2002), Indian Religions: A Historical Reader of Spiritual Expression and Experience, New York University Press, ISBN 978-0-8147-3650-0, pages 85–87
- ↑ Paul Deussen (Translator), Sixty Upanishads of the Veda, Vol 2, Motilal Banarsidass, ISBN 978-81-208-1469-1, pages 558–565
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Antonio Rigopoulos, Dattatreya: The Immortal Guru, Yogin, and Avatara, State University of New York Press, ISBN pages 58–63, for context see 57–87 with footnotes
- ↑ Srinivasa Ayyangar (Translator), The Yoga Upanishads, pages 435–437, Aidyar Library, (Editor: SS Sastri)
- ↑ Ananda, 2014, p. 8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (15 de febrer de 2014) Chakras: A Gentle Awakening, Art of Unity. ISBN 978-1-4959-4616-5.
- Billington, Ray (4 de giner de 2002). Understanding Eastern Philosophy, Routledge. ISBN 978-1-134-79348-8.
- Gajendragadkar, K. V. (1959). Neo-upanishadic Philosophy, Bharatiya Vidya Bhavan.
- (1 de setembre de 2000) Chakras: Energy Centers of Transformation, Inner Traditions / Bear & Co. ISBN 978-1-59477-909-1.
- Prasoon, S.K. (2008). Indian Scriptures, Pustak Mahal. ISBN 978-81-223-1007-8.
- (2000) The Song of Ribhu: The English Translation of the Tamil Ribhu Gita, Society of Abidance in Truth. ISBN 978-0-9703667-0-2.
- Ros (1 de decembre de 2001). The Lost Secrets of Ayurvedic Acupuncture: An Ayurvedic Guide to Acupunture, Motilal Banarsidass Publishers. ISBN 978-81-208-1295-6.
- Rosen, Richard. Original Yoga Rediscovering Traditional Practices of Hatha Yoga, Shambhala Publications. ISBN 978-0-8348-2740-0.
- Sathianathan, Shantsheela (1996). Contributions of saints and seers to the music of Índia, Kanishka Publishers, Distributors. ISBN 978-81-7391-109-5.
- (1982) Haṭharatnāvalī, M. Ramakrishna Reddy.
- Tinoco, Carlos Alberto. Upanishads, IBRASA. ISBN 978-85-348-0040-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Varaha Upanishad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.