Vaqueiros d'alçada

Boda vaqueira.

Els vaqueiros d'alçada són un grup ètnic cultural d'Astúries, els orígens ancestrals del qual encara són motiu d'estudi. La seua principal activitat és la ganaderia, que realisen segons el model d'explotació particular per mig d'una trashumancia estacional. En el més de maig, la família vaqueira deixa el poble d'hivern i es desplaça, junt al seu ganado, a les brañas i els pobles d'estiu, en les zones de pastura dels ports de montanya, a on permaneixen fins al més d'octubre. En l'arribada de la fredor de l'hivern, retornen en el seu ganado i tifells als pobles d'hivern.

Tradicionalment, els vaqueiros d'alçada s'emparentaven entre ells, desenrollant una cultura i un folklore molt particular i original, d'orígens ancestrals i transmés entre generacions, que ha aplegat als nostres dies pràcticament inalterado. Per este motiu són considerats un grup social.

Els vaqueiros d'alçada constituïxen una de les cultures vives més importants d'Astúries per la seua inalterable variació a lo llarc dels sigles, pese a les discriminacions sofrides per les comunitats i els "xaldos" (denominació que usaven els vaqueiros per a referir-se a la població assentada en les zones agrícoles d'Astúries des de l'Edat Mija).

Els vaqueiros s'estenen per una part de l'occident d'Astúries. En l'actualitat li'ls reconeix pels seus llinages Acebedo, Acer, Ardura, Barrero, Berdasco, Verdasco, Bote, Calzón, Lorences, Redruello, Tronc, Gayo, Feito, Gancedo, Barreiro, Parrondo, Risc o Freije, entre uns atres.

Trashumancia

Els vaqueiros rigen la seua vida i costums en comunió en la naturalea. En el més de maig, les famílies pujaven en el ganado fins a les montanyes de l'interior en busca de frescs prats, per a retornar de cara a l'hivern a les brañas més pròximes a la costa, a on les comunitats vaqueres desenrollaven les seues activitats. Hi ha dos dates que marquen l'inici i fi de l'alçada: Sant Miguel de maig i Sant Miguel de setembre. Arribada esta data, els vaqueiros retornen de les altes montanyes de l'interior a les zones baixes junt a la costa.

La revolució dels transports ha afectat a este viage entre les brañas, que ara es realisa en mijos motorisats, pujant i baixant el ganado i els tifells en camions, en lloc de formar aquelles processons en les que antany les famílies sanceres en els seus tifells practicaven la trashumancia.

Gaspar Melchor de Jovellanos va definir als habitants de les brañas com “vaqueiros” perque vivien de la cría de ganado vacú, i “d'alçada” perque el seu assent no és fix, sino que “alcen” la seua morada i residència per a emigrar anualment, en aplegar la primavera, en les seues famílies i ganados a les altes pastures.

Boda vaquera

La boda vaquera és un acte que se celebra en l'alt de Aristébano situat entre els concejos de Valdés i Tineo. Esta festa consistix en l'enllaç d'una parella pel rito vaqueiro. La parella ix del poble junt en els vaqueiros d'honor, grups de dansa tradicional i el llit nupcial.

En l'esplanada se celebra la missa en que es casen.

Per la vesprada s'efectuen danses vaqueres i s'entreguen els guardons de vaqueiros d'honor ademés de l'entrega de la dot als nóvios.

• 
  El llit en el trayecte a la cerimònia.
• Nóvio vaqueiro
  Nóvio vaqueiro
• Nóvia vaquera
  Nóvia vaquera
• Grups tradicionals de dansa com a sèquit vaqueiro.
  Grups tradicionals de dansa com a sèquit vaqueiro.