Valls Occitanes

Valls Occitanes

Erro al crear miniatura:

Ubicació de les Valls Occitanes (zona blava) dins d'Occitània (llínea roja).

Erro al crear miniatura:

Ciutats d'Occitània, en occità

Les Valls Occitanes (en occità, Valades Occitanes; en italià, Valli occitane) són un conjunt de valls del noroest d'Itàlia que, com el seu nom indica, posseïxen una població que parla l'idioma occità.
L'àrea reconeguda per Itàlia per a estes valls és d'aproximadament 4500 km², i la seua població era de 174.476 persones en l'any 2013.

Encara que molt distant (casi en l'atre extrem d'Itàlia), es considera també com a part de les Valls Occitanes a l'enclavament de La Gàrda (en italià Guàrdia Piamontese) localisat, pese al seu nom, en Calàbria.

Situació

Les Valls Occitanes posseïxen predominantment l'idioma i la cultura occitans, trobant-se actualment inclosos en les províncies italianes de Torí i de Cuneo, abdós integrants del Piemont. Per este motiu és freqüent que se'l nom de les valls (valades en el dialecte occità de la zona) es complete com a Valls Occitanes del Piemont (Valades Occitanes del Piemont), encara que tal denominació no és del tot correcta ya que inclou a un chicotet territori de la Ligúria. També és freqüent cridar-els Valls Valdenses o Valvaldenses, ya que gran part de la seua població nativa s'adherix a l'iglésia cristiana valdense (precursora del protestantisme). No obstant, les Valls Valdenses pròpiament dits només es corresponen en algunes valls septentrionals i centrals.

Geografia

Sense contar l'enclavament calabrés, les Valls Occitanes s'ubiquen en l'alvertent oriental del sector més occidental dels Alps (sector dels Alps Cotios o Alps Cocios). En dita zona, la cordillera alpina té una altitut promig de 3500 m s. n. m., formant-se una série de chicotetes valls paraleles que descendixen fins a la Planura Padana. Per tal motiu, les aigües formen part de la conca del riu Po, encara que tal riu discorre fòra de les valls en qüestió. La mencionada Planura Padana senyala en el seu inici (és dir al fi del piedemonte) el llímit de l'occità (a l'oest) i l'inici del idioma italià piamontés, al sur, ya en les proximitats del Mar Mediterrànea. Existix un chicotet sector de la Ligúria inclós dins de les Valls Occitanes, que es correspon en la Roiasca (en occità Roiasc), en un dialecte particular molt mesclat en el ligur en les comunes de L'Auriveta i de Treieura.

La comunicació entre les valls és prou difícil, ya que es troben separats per altes i escarpades estribaciones alpines. No obstant, és relativament fàcil la comunicació en la major part de l'Occitània (que en el present forma el terç sur de França) gràcies a importants passos o collados, tals com el Collado de la Magdalena i el Collado de Monteginebra, passos que els comuniquen en la zona occitana alpina occidental cridada País de Gavot.

Les principals poblacions són: Ors (Oulx), Bardonescha (en italià Bardonecchia), Prajalats (en italià Pragelato), Susa, Cesana (en italià Cesana Torinese), Draonier (Dronero) i Lo Borg Sant Dalmatz(Borgo San Dalmazzo), Sestrières, Pellise (Torre Pellice) i Argentera.

Llingüística

L'occità parlat en les Valls Occitanes del Piemont és del tipo vivaroalpino i presenta, de fet, fortes analogia en el dialecte provençal gavotiano de l'atre alvertent dels Alps.

No obstant, a inicis del XXI no tota la població és occitanófona; les valls de Locana, Lauzo i Baixa Val Susa (inclosa la ciutat de Suse o Susa són predominantment arpitanos, açò és, d'idioma francoprovenzal, més encara, en la Vall de Susa són freqüents cinc llengües hui natives: l'occitana en el mont, la francoprovenzal en el fondo de la vall, i el piamontés i l'italià normatiu en la ciutat de Susa (l'italià normatiu va alvançar en la regió a lo llarc del XX, especialment des dels 1920s). En la citada ciutat també es parla el francés.

Les Valls Occitanes en les províncies italianes (despuix de la barra els noms en italià)

En la província de Torí

Totes les Valls Occitanes de la província de Torí coincidixen en gran mida territorialmente en els Valls Valdenses:

• Val d'Ors o Val d'Oulx (o Auta Val Doira)/Valle de Susa
• Val Cluson (o, regionalmente: Vau Cluson o Vath Cluson)/Valle Chisone
• Val Germanasca o Val Sant

Martin * Val Pèlis/Val Pellice

Comunas occitanes en la província de Torí: (entre corchetes el nom italià):

L'Abaïa (Abbadia Alpina) (comuna de Pinerolo),
Angruenha (Angrogna),
Bardonescha (Bardonecchia),
Barge (Barge),
Bibiana (Bibiana),
Bricairàs (Bricherasio),
Buebi (Bobbio Pellice),
Campilhon i Fenil (Campiglione Fenile),
Cesana (Cesana Torinese),
Chantaloba (Cantalupa),
Chaumont (Chiomonte),
Les Clavieras (Claviere),
L'Envèrs de Pinascha (Invers Pinasca),
Exilhas (Exilles),
Finistrèlas (Fenestrelle),
Frussasc (Frossasco),
Lo Grand Sause (Sause d'Oulx),
Lusèrna Sant Joan (Luserna Sant Giovanni),
Luserneta (Lusernetta),
Massèl (Massello),
Ors (Ols, classicizant) (Oulx),
Peirosa (Perosa Argentina),
Perier (Perrero),
Pinascha (Pinasca),
Pomaret (Pomaretto),
Les Pòrtas (Porte),
Praal (Prali),
Praamòl (Pramollo),
Prajalats (Pragelato),
Prarustin (Prarostino),
Rolei (Roletto),
Roraa (Rorà),
Roure (Roure),
Salbertrand (Salbertrand),
Salsa (Salza vaig donar Pinerolo),
Sant German de Cluson (Sant Germà Chisone),
Sant Pèire (Sant Pietro Val Lemina),
Sant Seond (San Secondo vaig donar Pinerolo),
Sestrieras (Sestriere),
Taluc (Talucco) (comuna de Pinerolo),
La Torre de Pèlis (Torre Pellice),
Usseaus (Usseaux),
Lhi Vialars (Villar Perosa),
Lo Vilar de Pèlis (Villar Pellice)

En la província de Cuneo

• Val Pò (Vau Pò o Vath Pò)/Val Po
• Val Varacha (Vau Varacha, Vath Varacha)/Val Varaita
• Val Maira (Vau Maira, Vath Maira)
• Val Grana
• Val d'Estura/Val Stura
• Val Ges/Val Gesso
• Val Vermenanha/Val Vernenagna
• Valades de la Besimauda/Valli della Besimauda
• Valada dal Quiè/Valli dal Quiè

Acelh (Aceglio),
Aison (Aisone),
L'Argentiera (Argentiera),
L'Arma (Macra),
Banhòl (Bagnolo Piemonte),
Bernès (Bernezzo),
Blins (/Belins) (Bellino),
Lo Borg (/Lo Borg Sant Dalmatz) (Borgo San Dalmazzo),
Brondèl (Brondello),
Brossasc (Brossasco),
Bueves (Boves),
Buscha (Busca),
Caralh (Caraglio),
Cartinhan (Cartignano),
Castelar (Castellar),
Cèlas (Celle vaig donar Macra),
Cervasca (Cervasca),
Chanuelhas (Canosio),
Chastèldalfin (Casteldelfino),
Chastèlmanh (Castelmagno),
La Clusa (Chiusa vaig donar Pesio),
Criçòl (Crissolo),
Demont (Demonte),
Draonier (Dronero),
Elva (Elva),
Entraigas (Entracque),
Envie (Envie),
Estròp (Stroppo),
Frabosa Sobrana (Frabosa Soprana),
Frabosa Sotana (Frabosa Sottana),
Fraisse (Frassino),
Gaiòla (Gaiola),
Gambasca (Gambasca),
Isascha (Isasca),
Llima (Limone Piemonte),
La Màrmol (Marmola),
Martinhana (Martiniana Po),
Lo Mèl (Melle),
Moiòla (Moiola),
Montomal (Montemale),
Montrós (Monterosso),
Oncin (Oncino),
Ostana (Ostana),
Paisana (Paesana),
Panh (Pagno),
Peasc (Piasco),
Pèirapuerc (Pietraporzio),
Pont i la Chanal (Pontechianale),
Poranh (Peveragno),
Pradievi (Pradleves),
Prats (Prazzo),
Revèl (Revello),
Rifred (Rifreddo),
Ritana (Rittana),
Roascha (Roaschia),
Robilant (Robilante),
La Ròca (Roccasparvera),
Ròcafòrt (Roccaforte Mondovì),
Rocavion (Roccavione),
La Ròcha (Roccabruna),
Rossana (Rossana),
Sambuc (Sambuco),
Sant Damian (Sant Damiano Macra),
Sant Frònt (Sanfront),
Sant Pèire (Sampeyre),
Valàuria (Valloriate),
Valgrana (Valgrana),
Valmala (Valmala),
Vaudier (Valdieri),
Venascha (/Venaissa) (Venasca),
Lo Vernant (Vernante),
Vilanòva (Villanova Mondovì),
Lo Vilar (Villar Sant Costanzo),
Vinai (Vinadio),
Vinhòl (Vignolo).