Valle de Peguera
La vall de Peguera és una vall d'alta montanya en el Pirineu de Lleida, en la comarca del Pallars Jussá, en el terme municipal d'Espot. S'estén de suroest a nordest, a lo llarc d'uns 8,5 km en llínea recta, entre els 2982,7 m del pico de Peguera i els 1350 m del poble d'Espot, a on el riu Peguera desemboca en el riu Escritá.
La vall es troba en la dorsal granítica dels Pirineus, en una antiguetat d'a lo manco 200 millons d'anys. L'altitut, que va donar lloc a un ampli sistema de glaciars en tota la regió, ha format més d'una vintena de llac glaciars que desemboquen en el riu Peguera.[1] Alguns llac han segut represados i units per canals per a aumentar el seu nivell i assegurar el cabal que alimenta la central hidroelèctrica de Lladres.
La vegetació és escassa. Els boscs de pins selvats i pins negres a penes alcancen els 2300 m del llac Negre. Després solament hi ha prats i el roquedo de granit.
Entre els llac glaciars, de molt diversos tamanys, destaquen:
- Llac de Lladres, a 2025 m, embassat per l'assut de la Font Grassa, les aigües de la qual desaguan en la central de Lladres.
- Lagos de Trescuro o estanys de Trescuro, a 2046-2048 m, són dos llac menuts i molt propencs, en un chicotet desnivell. Abdós tenen 0,8 ha de superfície i 5 m de profunditat. L'inferior rep les aigües del riu Peguera, que desemboca entre abdós, en una conca de prop de 1000 ha, i el superior té una chicoteta conca de 42 ha, procedent de Fonguera. Els dos llac estan rodejats de boscs de pi negre i rododendros. Per damunt del bosc hi ha prats de Festuca eskia, azaleas (rododendros), mates de cervuno i Carex curvula. En els llac hi ha turberas de Carex nigra i per baix de l'aigua, Potamogeton berchtoldii, Sparganium angustifolium, ranúncul aquàtic, Subularia, Isoetes echinosporum, Myriophyllum alterniflorum i Nitella sp. en el fondo. En els llac hi ha trucha comú i piscardo. En les zones més someras hi ha granota bermeja. Estes condicions es poden aplicar a la majoria de llac, llevat els que estan a més de 2300 m.[2]
- Llac de Fonguera, a 2545 m, baix del pico de Fonguero, al nort. Desagua en el llac de Trescuro.
- Llac Tort de Peguera, represado, a 2320 m, junt al refugi Josep Maria Blanc. Desagua en el llac de Trescuro a lo llarc del riu de Peguera.
- Llac Trullo, a 2320 m, és la part superior del llac Tort de Peguera.
- Llac Negre de Peguera o estany Negre de Peguera, represado per l'assut del estany Negre, a 2337 m, té una superfície de 31,4 ha i una profunditat màxima de 70 m, i és el més gran de la vall. Desagua en el llac Trullo.[3]
- Llac de la Cabana, a 2350 m. Està enllaçat en el Tort de Peguera per un canal i desagua de forma natural més avall, en el riu Peguera.
- Llac de la Coveta, a 2380 m. Desagua en el llac Trullo.
- Llac de la Llastra, a 2400 m, en un conjunt de llac més menuts al sur. Desaguan en el de la Coveta.
- Llac Cubeto, a 2510 m. Desagua en el llac Llastra.
- Llac del Ferro, a 2520 m. Desagua en el llac Llastra.
- Llac del Cap del Port, a 2520 m. Desagua en el llac Llastra.
- Llac Gran de Peguera, a 2575 m. Desagua pel riu Peguera en el llac Llastra.
- Lagos Menuts de Peguera, entorn a 2600 m. Desaguan en el Gran de Peguera.
- Llac Gelat, a 2635 m d'altitut, baix del Pic de Peguera i damunt dels llac Menuts de Peguera, a on desagua.
- Llac de Riu, en la Menge del Estany de Riu, a 2490 m. Desagua en La Coveta
- Llac Amagat (o Amagat), endorreico, a 2600 m.
- Lagos Escondits, mija dotzena de llac entre 2550 i 2590 m en la Menge dels Estanys Escondits (o dels Lagos Amagats), al nort de la vall, tots ells desaguando en el Llac de la Cabana.
La vall està tancada per una cadena de montanyes, entre les que destaquen, de nort a suroest fins al pico de Peguera i després cap al surest, els següents relleus
- Pui de Linya, 2868 m, al nort.
- Pico de Fonguero, 2884,5 m, al suroest de l'anterior.
- Cresta de Fonguera, 2855 m, baix la que es troben els llac Amagats.
- Pico de Monestero, 2878 m.
- Collada de Monestero, 2716 m.
- Pico de Peguera, 2982,7 m, el més occidental de la vall i el més alt del Pallars Jussá. La cresta es dirigix ara cap al surest, fins al pico de la Mainera, donant lloc a les seues esquenes, cap al suroest, a la Vall Fosca, una de les zones llacustres més riques el Pirineu.
- Pico de Saburó, 2905 m, al surest de l'anterior.
- Tuc Inferior de Saburó, 2844 m, unes prolongació de l'anterior cap al nordest que tanca el llac Gelat.
- Collada de Saburó, 2668 m.
- Pico de la Mainera, 2909 m.
- Cresta de la Mainera, 2826 m.
- Cresta de l’Avió, 2781 m.
- Pico de Muntanyó, 2711 m, damunt del Llac Negre, a les esquenes del qual se situa l'estació d'esquí de Super Espot.
- Pico Carbonero, 2296 m.
Turisme
[editar | editar còdic]La vall forma part del Parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici. Existix una pista que ascendix des d'Espot per la vall del riu Escritá i després la vall de Peguera fins al llac Negre, pero solament es poden transitar per ella vehículs autorisats que en ocasions oferixen un servici de taxis. Un camí, el GR11-20, permet pujar des de Espot fins al llac Negre a peu, en un desnivell de 1020 m, i fer nit en el refugi Josep Maria Blanc.
Des del refugi, es pot accedir al refugi Ernesto Mallafré, junt al llac de Sant Maurici, a través del collado de Monestero, o al refugi de Colomina, a través del collado de Saburó, en la Vall Fosca, junt al llac de Colomina, seguint el GR.[4]
Existix una carrera, cridada Carros de Foc, que recorre en 5 a 7 dies tots els refugis del Parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici. Una de les seues etapes passa per esta zona, unint els refugis d'Ernest Mallafré (1885 m), en el de Josep Maria Blanc (2310 m) i el de la Colomina (2395 m).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «nostres-parcs/aiguestortes/valors-naturals/mig-natural-aiguestortes.aspx Copia archivada». Archivat des d'el nostres-parcs/aiguestortes/valors-naturals/mig-natural-aiguestortes.aspx original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 17 de juliol de 2015.
- ↑ «Estanys de Trescuro» (en català). Mediambient.Gencat. Inventari de zones humides de Catalunya. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2019. Consultat el 10 de febrer de 2019.
- ↑ «Estany Negre de Peguera». LacsdesPyrenées. Consultat el 10 de febrer de 2019.
- ↑ http://www.leaderpirineuoccidental.cat/femparc-docs/pdf/pn/Fitxa-Parc-Nacional-5.pdf
- ↑ http://www.carrosdefoc.com/carros-de-foc/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valle de Peguera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.