Valle Salat (Añana)

Archiu:Añana, salinas 3.JPG

Valle Salat (Añana)

La vall salada d'Añana (Àlaba), és una salina d'interior, que aprofita quatre manantiales d'aigua salada que broten en la part més alta d'esta vall. En ell es troben numeroses eres que s'omplin en estes aigües, deixant-se secar al sol per a obtindre sal.

L'explotació de sal està documentada arqueológicamente des de fa més sèt milenis, lo que la convertix en la salina en actiu més antiga del món. En el XXI la seua activitat productiva es complementa en usos culturals i turístics.

En 2017 va ser inclós per la FAO en la seua llista de Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial.

Procedència de la sal

L'existència de sal en Añana s'explica pel fenomen geològic denominat diapiro. En llínees generals, consistix en l'ascensió cap a la superfície terrestre de materials més antics per la seua menor densitat, de la mateixa manera que una bombeta d'aire immersa en oli té un moviment ascendent, el qual es va formar fa 200.000.000 d'anys.

L'aigua de pluja caiguda sobre el diapiro travessa les capes de sal, aflorant de nou a la superfície en forma de salmorra. Els quatre manantiales existents en Añana aporten un cabal mig de 3 litros per segon, en una salinitat mija superior a 250 grams per litro. Molt, en comparació a les aigües del Oceà Atlàntic en uns 36 g de sal per L, pero no aplegant als nivells d'uns 350 g/l del Mar Morta.

Història

Archiu:Eras derruidas junto a Salinas de Añana. CAPS 11

Eres derruïdes junt a Salines de Añana.

Les excavacions arqueològiques que es realisen en la Vall Salada de Añana han demostrat que són les salines en actiu més antigues del món, en més de 7.000 anys d'història. Durant la Prehistòria, les salines de Añana tenien un aspecte molt diferent al que podem vore en l'actualitat. Açò es deu a que el sistema productiu era distint. No basat en l'exposició de la salmorra que sorgix dels manantiales als agents atmosfèrics (sol i vent) sino en l'evaporament forçat per mig de la combustió de materials ígneos. El canvi de sistema d'evaporament, de forçada a natural, en la Vall Salada es va produir entorn a el I, quan esta zona del nort peninsular es va integrar en l'Imperi Romà. La necessitat creixent de sal que es va produir en una societat que estava molt alvançada respecte a les tribus locals, va supondre no només modificacions importants en l'hàbitat, sino en els sistemes de producció i distribució del producte. D'esta manera, es va adoptar en la Vall Salada un sistema d'evaporament natural que, si be tenia uns costs de construcció més elevats, implicava multiplicar de manera exponencial la producció de sal.

Durant l'Imperi Romà, no només es va canviar de forma radical el sistema productiu, sino que també es va transformar completament el poblament. Els habitants de la Vall Salada i de l'entorn es varen traslladar de forma progressiva a un gran jaciment romà conegut com “Les Ermites” (localisat a sis quilómetros de Añana) que s'identifica en la ciutat de Salionca citada durant el II pel célebre geógrafo romà Ptolomeo en el territori de la tribu dels Autrigones. L'importància d'esta civitas no només residia en controlar la producció de sal, sino en les facilitats que el seu emplaçament proporcionava a la seua distribució. No cal oblidar que estava situada sobre un ramal de la ruta XXXIV, que unia Astorga (León) en Bordeus (França) i que servia per a enllaçar Deobriga (Miranda d'Ebre) en Flaviobriga (Castrourdiales), per lo que era una de les principals vies de comunicació entre el centre d'Hispania i la costa cantàbrica.

Els treballs efectuats en l'antiga ciutat romana de Salionca han identificat el seu abandó i destrucció a finals de el V Debido a ello, la població es va desplaçar a habitar els voltants de les salines. Entre el VIII i la primera mitat de el X es va modificar l'antiga comunitat de la Vall Salada i va sorgir una ret de llogarets independents entre sí. Els texts conservats dels sigles X i XI nos mostren que en la vall es varen crear a lo manco sis: Fontes, Terrazos, Villacones, Villanueva, Olisares i Orbón. En l'unió dels habitants de la Vall Salada en els distints núcleus de població per a afrontar la creixent pressió dels poders feudals i les crisis sistémicas, els seus veïns varen conseguir mantindre la propietat de les eres i de la salmorra dels manantiales, millorar el sistema d'explotació i, en això, la productivitat i la comercialisació de la sal.

En l'any 1114 es va iniciar en Añana un complex procés la principal conseqüència del qual va ser l'abandó de la ret de llogarets independents creada entre els sigles VIII i X, i la compactación del poblament en un únic núcleu que, en el temps, va terminar denominant-se Salines de Añana. La Vall Salada de Añana que, despuix d'un llarc periodo en el que va formar part de successius comtats i alfoces, com el de la Fortalea de Terme (Santa Gadea del Cid), va vore cóm principis de el XII, els reis varen conseguir impondre el seu poder. La solució adoptada tant per Alfonso I d'Aragó, qui va concedir el fur de població entorn a 1114, com per Alfonso VII de León, que ho va confirmar en 1140, va ser eludir l'enfrontament directe en les principals institucions monásticas instalades en Salines. La tàctica seguida va consistir en respectar la jurisdicció dels individus que estaven baix l'autoritat dels centres religiosos en major poder -Sant Salvador de Oña, Sant Dumenge de Siges i San Millán de la Cogolla- i intentar atraure al restant de l'habitants (tant dels llogarets de Añana com del seu entorn) concedint privilegis a tots aquells que “voluntàriament” decidiren poblar l'espai elegit pel rei per a construir la primera vila real del País Vasc.

Despuix d'esta concessió, la gran majoria dels veïns dels sis llogarets varen abandonar les seues cases per a anar a habitar el lloc elegit pel rei per a crear la vila amurallada de Salines de Añana, creant-se òrguens de govern únics, tant a nivell municipal com en les salines, per a controlar la Vall Salada. D'esta manera va nàixer la Comunitat de Cavallers Hereus de les Reals Salines de Añana, la direcció de les quals estava en mans de dos individus que eren elegits periòdicament: un d'ells protegia els interessos dels propietaris del sector religiós i l'atre del llaic.

En l'any 1564 el rei Felipe II es va apropiar de totes les salines de regne per mig de la creació de denominat Monopoli de la Sal. Encara que va respectar els antics privilegis i la Comunitat d'Hereus de Añana va poder mantindre la propietat, es varen vore obligats a entregar tota la producció en els nous almagasens reals i a explotar-les en estrictes normes marcades pels funcionaris del rei que es varen instalar en la vall. Este monopoli va terminar despuix del derrocament d'Isabel II en 1868 i la Constitució de 1869 de marcat caràcter lliberal, ya que va ser en eixe mateix any quan es va promulgar la Llei de Mines, que va declarar en venda totes les salines de l'Estat i va posar en marcha el desestanco de la sal.

La lliberalisació del mercat de la sal despuix del final del Monopoli va tindre com a efecte immediat una duríssima competència en els mercats, en la que varen tindre un paper determinant els costs de producció i transport. Les salines costeres i les mines de sal no varen tardar en acaparar els mercats en l'instalació de vies ferroviàries i els seus baixos costs de producció.

Per diverses circumstàncies, com poden ser l'introducció de millores en les salines costeres o la revolució dels transports en l'instalació del ferrocarril, les salines varen entrar en una fase de decliu que va culminar en el seu casi abandó en els anys setanta de el XX. Pero la Vall Salada destaca per la seua resiliencia. Prova d'això és que a finals de el XX es va posar en marcha un complex Pla Director liderat per una Fundació, en el que es va integrar la Comunitat d'Hereus de les salines i les institucions més importants del País Vasc.

Actualment la Vall Salada està en plena activitat, s'ha recuperat aproximadament la mitat de les més de 5.000 eres que va aplegar a tindre en la seua época de màxim esplendor i el seu futur està basat en la combinació dels treballs de recuperació i producció de sal d'alta calitat en les visites guiades al conjunt.