Usatges de Barcelona
(Archiu Capitular de Vic).
Els Usajes de Barcelona[1][2] o Observances de Barcelona (en català: Usatges[3] de Barcelona) són els usos i costums que formen la base de les constitucions catalanes. Històricament, el dret comú en la Catalunya Vella es basava en estos texts, que varen començar a ser recopilats a partir del XI, en temps de Ramón Berenguer I. Es recopilaven texts de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà, del dret visigodo, de cànons religiosos i usos consuetudinaris.
Història
Encara que en la crònica Gesta comitum barcinonensium s'atribuïx la promulgació de les observances a Ramón Berenguer I, no obstant, sembla que la redacció definitiva va tindre lloc durant el regnat de Jaime I el Conquistador. En efecte, al principi les observances només regien en el territori del comte de Barcelona pero, en estendre's la seua aplicació a tot el Principat de Catalunya, va haver una série d'enfrontaments. Alguns juristes prenien partit per la llei visigoda (more Gothico) i uns atres pel dret romà (more Romà) i, cada grup duya alvance els processos segons un dret o un atre seguint la tradició anomenada «usus terrae» (basada en la costum consuetudinària local, el sentit comú i el lliure arbitrio del juge). Jaime I va dur el problema a les Corts de Catalunya de 1251 i es va establir la prioritat de les observances de Barcelona, i, si no era possible, calia recórrer a les costums provades o a al dret natural. Les observances de Barcelona es varen convertir aixina en la base del dret català i d'atres còdics:
- Observances de Girona.
- Costums de Lleida.
- Costums de Tortosa.
- Furs de Valéncia, encara que baix del nom de furs s'unien usos i constitucions.
- Franquesas de Mallorca.
- Capítul d'Atenes, per als ducados d'Atenes i Neopatria
Segons l'investigació realisada per Pierre Bonnassie, és possible discernir l'antiguetat d'algunes observances en funció de les datacions monetàries mencionades en els texts i de les referències a distints contexts històrics. Aixina, Bonnassie identifica els usatges 4 (2.º apartat), 5, 6, 7, 13, 27 i 28 com originats en l'época més antiga de la compilació, és dir, procedixen del temps de Ramón Berenguer I. Uns atres poden retrotraerse com a màxim al periodo de Ramón Berenguer III, mentres que alguns (com les mencions de sòus) són indatables.[4]
Bonnassie també subralla que les observances aspiren obertament a renovar el dret i no simplement a reproduir o prolongar la tradició jurídica gòtica, encara que tampoc aspiren a canviar-la per complet. No són un substitut, sino un complement i una adequació a les noves circumstàncies.[5]
En l'época de Ramón Berenguer IV, a principis del XII, es va recopilar lo que poguera calificar-se com el primer còdic jurídic-constitucional de l'història. El manuscrit més antic que es conserva és de finals del XII. Entre els sigles XV i XVIII es varen ser recopilant diversos texts del dret català a on les observances de Barcelona figuraven sempre per davant de les constitucions, encara que estes tingueren un ranc superior. Inclús en els decrets de Nova Planta, les observances varen continuar en vigor, pero varen terminar sent superats per les noves lleis absolutistas borbòniques.
Notes
- ↑ Fundació Noguera - Usajes de Barcelona
- ↑ Biblioteca virtual Miguel de Cervantes - Còdic dels Usajes de Barcelona. Estudi crític
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Vejau P. Bonnassie, Catalunya mil anys arrere (Sigles X-XI), Edicions Península, Barcelona, 1988, págs. 340-46.
- ↑ Bonnassie (1988), págs. 341-42.
Referències bibliogràfiques
Vore també
- Constitucions catalanes
- Corts catalanes
- Decrets de Nova Planta
- Diputació del General del Principat de Catalunya
- Ordenances
- Este artícul conté una traducció derivada de «Usatges de Barcelona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.