Urocitellus elegans
La farda de terra de Wyoming (Urocitellus elegans) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae,[1] endèmica d'Estats Units.
Descripció
[editar | editar còdic]Les seues masses corporals van des dels 260 fins als 400 grams, en un llarc de 254 fins a 381 mm, i una coa relativament curta, de 59 a 79 mm. Els seus ulls estan rodejats d'un anell blanc. No posseïx les taques ni rallas dorsals pròpies d'atres fardes de terra. La seua pell és marró en tons grisos en la zona dels muscles.[2]
Els individus de l'espècie apleguen a viure 4 anys en captiveri.[2]
A on són simpátricas, pot ser distinguida de S. beldingi per la seua coa més llarga i la seua tente més canella en la zona ventral, de S. townsendii per major tamany, de S. armatus per la tenyida més pardo que grisa baix la seua coa, i de S. richardsonii per medicions biométricas.[3]
Hàbitat i conservació
[editar | editar còdic]L'espècie viu en tres grans zones separades de l'oest d'Estats Units, sobre els 1500 m s. n. m. (suroest de Montana, centre i suroest de Wyoming i suroest d'Idaho).[4] Preferix ales inclinades, en bon drenage, cobertes en pastures o arbustos, especielmente Artemisia tridentata. Es troba prou estesa, i no existixen perills immediats per a la seua conservació, aplegant a #densitat de fins a 48 individus per hectàrea. No obstant, menys d'un quarto dels jóvens conseguix sobreviure el seu primer any de vida.[2] La seua major amenaça és el canvi de l'us de sol cap a fins agriculturales.
Reproducció
[editar | editar còdic]Tenen un sistema de apareamiento polígino, a on els machos competixen per l'accés a les femelles. En emergir de la seua hibernación, els machos cuiden agresivamente el seu territori, en espera de les femelles. Els apareamientos ocorren dins dels primers 5 dies en acabant de que la femella emergix de la seua hibernación, #lo que ocorre unes dos semanes en acabant de que ho fan els machos.[2]
El seu ritual de apareamiento és el següent: Primer el macho s'aproxima a la femella, i olora el seu nas, després este gira i li tira una miqueta de pols. Despuix es torna i li dentelleja el coll, a lo que la femella respon alçant la coa. El macho llavors olfatea els genitals de la femella, i després la monta.[2]
La data del part depén de l'eixida de la hibernación, que varia en les condicions ambientals i la latitut; pero lo usual és que ocórrega entre abril i maig. La femella pare una ventrada d'entre 1 i 11 crío cegues i pelades d'uns 6 grams cada u, després d'una gestació de 22 o 23 dies.[2]
Els ix el pelaje a les dos semanes de vida. Al més pesen entre 80 i 100 grams, edat en la que ixen del cau. Són alletades per 28 a 42 dies, i es tornen independents entre els 42 i 49 dies d'edat.[2]
Al final de l'estiu els machos jóvens es dispersen, alluntant-se del seu territori natal, mentres que les femelles permaneixen propenques a la seua mare.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]L'espècie viu en colónies, pero no és especialment social. Les femelles mantenen una relació en la seua mare, vivint en les rodalies del seu cau, pero no mostren atres comportaments socials, com la netea mútua, ni es relacionen en atres grups familiars propencs. Els machos tendixen a ser solitaris.[4]
Excaven extensos i intrincados sistemes de caus, que posseïxen vàries entrades secundàries, i es conecten en unes atres, encara que construïxen caus compartits, mantenint-se cada una independent.[4] Al centre de cada una es troba el niu en una cambra especial. Després de que han parit totes les femelles en el territori d'un macho, este s'allunta a la perifèria del complex, quedant estes en una posició dominant.[2]
La densitat poblacional aplega a 25 individus per hectàrea,[2] havent-se registrat #densitat de fins a 48 individus per hectàrea. Les colónies es troben confinades a àrees menudes, que poden tindre diàmetros tan menuts com 20 metros.[2]
Comunicació
[editar | editar còdic]L'espècie es comunica de manera vocal, cridant-se contínuament durant les seues activitats a ras de sol, i ocupant crits d'alerta en presència d'un predador.[2]
També usen senyals químiques, marcant el seu territori, i olfateando als individus en els que es troba a manera de salutació.[2]
Dieta
[editar | editar còdic]Són principalment herbívors. Preferixen el fullage vert, pero també consumixen flors, tallos i llavors. Quan escasseja el seu aliment normal complementen la seua dieta en insectes, ous d'aus, i inclús apleguen a consumir carronya.[2]
Impacte
[editar | editar còdic]Pels seus hàbits alimenticis, l'espècie pot causar danys als cultius, a través del consum i de la construcció dels seus caus, que ademés poden danyar sistemes de regadiu. Poden ser controlades per plaguicidas, métodos de captura i uns atres.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009).Journal of Mammalogy.90(2)
- 270–305.doi:10.1644/07-MAMM-A-309.1.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Spermophilus elegans. Animal Diversity. University of Michigan. Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ David Zeggers. Spermophilus elegans. Mammalian Species. N°214, pp 1-7. Abril de 1984.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Spermophilus elegans, farda de Wyoming [1] archivat en Wayback Machine.. Mamífers d'Amèrica del Nort. Smithsonian Institution. Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ W.F. Andelt, S.N. Hopper. Managing Wyoming ground squirrels. Wild Life, N°6505. Colorat State University.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Urocitellus elegans.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urocitellus elegans.
- Fotografia en PBbase.
- Galeria d'imàgens en Greg Lasley Nature Photography.
