Una faula
Una faula (en anglés A Fable) és una novela de 1954 escrita per l'autor nortamericà William Faulkner. Va passar més d'una década posant un gran esforç en això i va aspirar a que anara "el millor treball de la meua vida i tal volta del meu temps".[1] Va guanyar el Premi Pulitzer de Ficció i el Premi Nacional del Llibre, pero les crítiques varen ser mixtes i es considera una de les obres menors de Faulkner.[2] Històricament, pot ser vista com a precursora de Trampa 22 de Joseph Heller.
Sinopsis
El llibre té lloc en França durant Primera Guerra Mundial i s'estén a lo llarc d'una semana en 1918. La veta Stefan, que representa la reencarnació de Jesús, ordena a 3.000 soldats que desobedixquen les órdens d'atacar en la brutal guerra de trincheres. A canvi, els alemans no ataquen i la guerra es deté quàn els soldats es donen conte de que es necessiten dos bandos per a lluitar en una guerra. El Generalísimo, que representa als dirigents que utilisen la guerra per a guanyar poder, invita al seu homòlec alemà a discutir cóm reiniciar la guerra. Després arresta i eixecuta a Stefan. Abans de l'eixecució de Stefan, el Generalísimo intenta convéncer al cap de que la guerra mai es pot detindre perque és l'essència de la naturalea humana.
Despuix de l'eixecució de la veta, el cos és tornat a la seua esposa i les seues germanes i és enterrat en Vienne-la-pucelle. No obstant, en acabant de que es recomença el conflicte, la tomba del cap és destruïda en un bombardeig d'artilleria. L'esperit del cap transmigra a un mensager britànic que. en el final, s'enfronta al vell Generalísimo.
Anàlisis crític
En la seua revisió contemporànea de A Fable, Philip Blair Rice va notar que en la novela, Faulkner retorna a l'atre tema que li va interessar, ademés de la vida en Mississipi: el de la Primera Guerra Mundial.[3] Dayton Kohler, en el seu anàlisis contemporàneu de la novela, parla una aproximació a la novela a través de mit.[4] Ernest Sandeen ha elaborat en detalle sobre els paralelismes entre el corporal i Jesucristo.[5] Julian Smith ha notat similituts entre Una Faula i la novela Camins de Gloria d'Humphrey Cobb.[6] Frank Turaj ha examinat imàgens i temes oposts en térmens de dialèctica de la novela.[7] Thomas I Connolly ha discutit la relació de les tres trames principals de la novela entre sí.[8]
Richard H. King ha interpretat Una Faula cóm el major intent de Faulkner de representar l'acció política en les seues noveles, i ha caracterisat la novela com "la novela política fallanca de Faulkner".[9] Robert W Hutten va notar la reelaboración que va fer Faulkner del material original de l'història "Notes on a Horse Thief" en Una Faula.[10] William J Sowder ha analisat en detalle el personage del Generalísimo.[11]
Referències
- ↑ Blotner, Joseph, Faulkner: A Biography (edició d'un volum). University Press of Mississippi (Jackson, Mississippi, USA), ISBN 1-57806-732-4, p 576 (2005).
- ↑ "William Faulkner"
- Archivat el 1 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine.. The Mississippi Writers Page. Department of English. University of Mississippi. Consultat el 31 de març de 2012.
- ↑ (Autumn 1954).«Review: Faulkner's Crucifixion».The Kenyon Review.16(4): 661–664, 666–670.
- ↑ (Maig de 1955).«A Fable: The Novell as Myth».The English Journal.44(5): 253–260.
- ↑ (Giner de 1956).«William Faulkner: His Legend and His Fable».The Review of Politics.18(1): 47–68.doi:10.1017/s0034670500023573.
- ↑ (Novembre de 1968).«A Source for Faulkner's A Fable».American Literature.40(3): 394–397.
- ↑ (Spring 1966).«The Dialectic in Faulkner's A Fable».Texas Studies in Literature and Language.8(1): 93–102.
- ↑ (Juliol de 1960).«The Three Plots of A Fable».Twentieth Century Literature.6(2): 70–75.
- ↑ (Spring 1985).«A Fable: Faulkner's Political Novella?».The Southern Literary Journal.17(2): 3–17.
- ↑ (Maig de 1973).«A Major Revision in Faulkner's A Fable».American Literature.45(2): 297–299.
- ↑ (Spring–Summer 1963).«Faulkner and Existentialism: A Note on the Generalissimo».Wisconsin Studies in Contemporary Literature.4(2): 163–171.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Una fábula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.