Ultrasò pèlvic
El ultrasò pèlvic (o ecografia pèlvica) és un método de diagnòstic per Ultrasò el principal objectiu del qual és l'evaluació de les estructures pèlviques. En el cas de la dòna, s'evaluaran úter, ovaris i bufa. En un varó, les estructures evaluades seran la próstata, la bufa i les vesícules seminals. En Medicina té una gran utilitat diagnòstica en l'àrea de la ginecologia i urologia.[1][2]

Tipos
Existixen tres tipos d'Ultrasò Pèlvic, depenent del mig empleat per a transmetre les ones d'ultrasò.
Ultrasò pèlvic transabdominal
Es realisa en un transductor convexo. Les estructures pèlviques s'evaluen a través de la paret abdominal de manera no invasiva, amprant gel com a mig conductor. Generalment se solicita al pacient que acodixca a l'estudi en la bufa a repleción, degut a que l'orina dins de la bufa permet una millor transmissió de les ones d'Ultrasò.[3]
Ultrasò pèlvic transvaginal
Amprant un transductor endocavitario introduït a través de la vagina, s'evaluen l'úter i els ovaris a través de les parets vaginals. Permet vore les estructures pèlviques en més detall, encara que en un camp d'exploració reduït. Té com a principal desventaja que pot ser incómodo per al pacient.
Ultrasò pèlvic transrectal
Generalment es realisa en varons, per a evaluar casi de manera directa la próstata i les vesícules seminals en major detall que en l'ultrasò pèlvic transabdominal. És el método amprat també per a guiar la biòpsia transrectal de próstata.[4]
Utilitat
Els estudis d'Ultrasò Pèlvic generalment es troben indicats davant la sospita clínica de patologia ginecológica o urológica estructural. Permet en el cas de les dònes, la detecció de Malformacions, Miomas Uterins, Hiperplàsia Endometrial, aixina com el diagnòstic de quiste i un atre tipo de tumors ovàrics, tant benignos com a malignes, entre atres problemes. Durant un embaràs s'ampra per a diagnòstic i seguiment. En el cas del varó, permet determinar el volum de la próstata per a saber si existix hiperplàsia benigna de la próstata i conéixer la seua magnitut. En alguns casos es realisa una evaluació dinàmica de la bufa, medint el volum de la bufa trobant-se a repleción i el volum residual immediatament despuix de la micción, per a determinar si existix buidament normal o retenció de l'orina.[5]
Referències
- ↑ «Caracteristicas Ultrasonograficas benignas i malignes de masses anexiales».Rev Invest Med Sur Mex 2013:20(2):130-132.
- ↑ «Ultrasò pèlvic» (en és). Consultat el 2024-10-14.
- ↑ «Consider ultrasound first for imaging the female pelvis».American Journal of Obstetrics and Gynecology.212(4)
- 450–455.doi:10.1016/j.ajog.2015.02.015.Consultat el 11 de març de 2019.
- ↑ «The role of transrectal ultrasound in the diagnosis of prostate cancer: new contributions».Radiol Bras. 2015;48(1):7–11.doi:10.1590/0100-3984.2013.0010.Consultat el 10 de març de 2019.
- ↑ «AIUM Practice Parameter for the Performance of Ultrasound of the Female Pelvis».AIUM.Consultat el 10 de març de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultrasonido pélvico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.