Udabnopithecus garedziensis

Udabnopithecus és un gènero d'homínits extints que varen viure durant el Mioceno tardà (de 8,5 a 9,0 millons d'anys arrere) en el territori de l'actual Geòrgia. Inclou una sola espècie, cridada Udabnopithecus garedziensis, documentada solament per part de la mandíbula superior i dos dents molt desgastats, que varen ser trobats en la primera mitat de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en Udabno.

Per la menuda cantitat de restants molt fragmentats, resulta difícil determinar la posició taxonómica i filogenético del gènero Udabnopithecus. D'acort a la morfologia de les dents està molt prop al gènero Dryopithecus i a sovint inclús es dona a entendre que certes espècies del gènero Dryopithecus són d'este gènero (en especial Dryopithecus brancoi).

El descobriment del lloc Udabno és particularment important ya que este és un dels últims documents de la presència d'homínits en Eurasia. Ve d'un periodo en que els homínits en Europa i Àsia morint poc a poc al no poder adaptar-se al canvi climàtic. Udabnopithecus també amplia significativament l'àrea de distribució de la subfamília Dryopithecinae.