Uchkus Inkañan és un complex arqueològic ubicat en la comunitat llauradora d'Uchkus, del districte de Yauli en la província de Huancavelica, Perú, a 3713 sobre el nivell de la mar (m s. n. m.). [1][2][3]

Se li coneix també com "Universitat Inca" per haver segut un lloc destinat a l'experimentació de l'àrea agrícola i aixina com a l'observació dels astres. [4]

Ubicació i orige

El centre arqueològic es remonta als primers pastors agrícoles (1200 a.c. 100 d.c). Uchkus Inkañan va alcançar major importància degut a que va permetre controlar el moviment de la població a partir de la conca del riu Ichu del districte de Acoria fins a Lachocc. En el XV els incas ho varen ocupar com a complex religiós.[1]

El complex arqueològic es considera com un observatori i centre d'experimentació de la cultura Inca que conta en tres sectors: sector Qorimina o “Mina d'Or”, sector Inkañan i sector Chunkana.[5]

Señorío de la nació/ étnia de Angaraes o Anccaras/ Ankaras

El territori de Uchkus Inkañan va ser ocupat pels anys 1200 a. C. fins a l'any 100 d. C. per agricultors i pastors. Posteriorment el señorío de la nació de Angaraes o Anccaras/ Ankaras en periodo conegut com a Intermig tardà, de la mateixa manera que atres entitats de caràcter nacional com els Chancas, Checras, Huarochirí, Yauyos, Laraos, Mancos, Astos, Pocras, Aymaraes, entre uns atres.[2]

La població de Anccaras/ Ankaras es va expandir en la províncies de Angaraes, Huancavelica i Acobamba, a on es trobarien els Astos i Guachos; els Wanka Willkas en les províncies de Tayacaja i Huancavelica; i els Chukurpus en l'actual província de Huaytará i part de Castrovirreyna. Açò grups mantenien vínculs i conflictes en els seus veïns: Els Yauyos, Laraw, Wankas, Laramatis, Andamarcas, Quinuas, i atres assentaments humans propencs.[2]

Imperi Incaico

En la década del 60 de el XV, baix el mando del Inca Pachacútec, els Incas varen dominar la zona. [4] [2] En establir-se un sector del Tawantinsuyo varen iniciar llabors administratius a favor del Inca en Huancavelica, fundant nous assentaments de control associats al sistema del Qhapaq Ñan. Varen realisar construccions i varen remodelar zones entre elles Huaytará i Ushkus Inkañán per a edificar nous assentaments i establir als grups miqtmas, varen implantar nous sectors administratius locals en l'objectiu de controlar a la població local.[2]

Importància

Este centre arqueològic considerat com un observatori astronòmic i centre d'experimentació de la Cultura Inca.[6] Comprén tres sectors: Qorimina, Inkañan i Chunkana, cada u en característiques pròpiament especials, des del punt de vista arquitectònic. També, en andenerías que varen ser utilisades per a la sembra de tubèrculs i cereals.[2][7] El centre va ser representatiu i d'ocupació prehispánica durant el desenroll de la civilisació andina. Per un atre costat, va reflectir l'expansió de l'imperi del Tahuantinsuyo en Huancavelica i l'instalació d'un núcleu estranger en l'àrea que ocupava l'ètnia Anccara.[2]

Sectors de Uchkus Inkañan

Sector A: Tucolemisa, l'Observatori Astronòmic o Inkañam

És el principal lloc del complex arqueològic, en els seus restants arqueològics mostra estructures rectangulars i unes poques en fonaments de recints circulares, principalment les pedres rectangulars exhibixen un estil clàssic incaico en les cares externes llaugerament abombades. La portada trapezoidal conserva les jambas, el llindar i els llindars de pedres allargades.[8]

Ubicat a uns 300 metros de Qorimina, en el lloc denominat Toculemisa en un àrea de 700 m2, les estructures tenen una semblança a pircas modernes, semienterradas, conformades per bloc de pedres tallades. Dins del sector de Tucolemisa es troben també construccions modernes dels comuneros del Ushkus.[9] Este espai de va tractar d'un observatori astronòmic per a medir els solsticis d'estiu i hivern, es conserva la portada principal en tres (3) ambients per a l'alta jerarquia, 03 recints en depòsit, 03 passera que comuniquen les parts internes i externes, 01 canal subterràneu i murs perimetrals parcialment en 03 costats.[1]

Sector B: Chunkana

Se situa en l'en cim del cerro en una latitut per damunt del poble de Uchkus, és la zona més elevada del complex, a 3710 m s. n. m. i a una altura de 324 metros al nort de la plaça de la Kancha del sector A. Un cim en abundant presència rocosa i un cim baix i alguna cosa plana és a on s'ubica el sector de Chunkana o Chuncana, es caracterisa principalment per tindre una extensió de manera dispersa, aïllada o agrupats en dos, uns clots cavats en la roca d'entre 0,78 i 0,79 m de diàmetro, en una profunditat variable de fins a 0.46 m aproximadament, en la seua majoria estos clots estan cobertes per terra i pastura. Cap al nort del sector s'aprecia el cim que està coronada per un mur perimétrico que té algunes destruïdes, existix construcció rocosa en corts escalonats en forma de lluna, rectangulars, ovalats i irregulars. Atres clots tenen fins a 2.30 m de diàmetro en forma de mija lluna, en profunditat de 0.35 m. Existix canaletas per a transportar aigua als clots en un ample de 0.12 m. Estos clots haurien tingut la finalitat d'acumular aigua en fins astronòmics reflectint els astres i les estreles com una espècie de cúpula plasmades en la roca. Per a accedir a este lloc és per mig d'un camí que ascendix per la roca tallada a modo de gradería.[2][9]

El sector Chunkana va ser un centre de caràcter ceremonial, ubicat en un promontori rocós del complex, sugerix haver segut un lloc destinat a ritos i cerimònies aixina com també es pot conjeturar que el lloc va servir com un punt d'observació per la seua posició dominant en el complex.[9]

Sector C: Qorimina o "Mina d'Or"

Qorimina és un sector que també s'assigna com un sector ceremonial, el seu conjunt arquitectònic per canals angosts tallats en la mateixa roca, per lo que s'assembla a l'aspecte d'un au de coll llarc, que representa a l'au de denominació local yanahuico o ibis peruana. La seua forma plasma la circulació simbòlica de l'aigua que s'origina en l'estany, i atres mijos en simbolisme, provablement, atribuïts a l'au.[8]

S'ubica a 272 metros a l'oest de la plaça de la Kancha del sector A, l'àrea ocupada té una dimensió de 50 metros. La construcció arqueològica s'ubica en una lomada chicoteta sobre la marge esquerra de la quebrada de Uchkus, el cim de la qual s'aprecia una galeria cavada en roca, la qual accedix per mig d'escalons tallats, que alvancen fins a uns 10 metros. En el cim existix una esplanada denominada Ocopampa encara pegada en el decliu de la lomada, que du a un conjunt d'arquitectònic fent zigzag. Este canal permet la divisió en atres dos canals i estes tornen a dividir en quatre conductes angosts llaurats en la roca, al peu de la roca apareix una oquedad aparentment natural, d'uns 8 metros de profunditat horisontal.[2][9]

En l'ala oriental del cerro, s'observa un conjunt arquitectònic format per 6 recints quadrangulars, disposts en rencs que corresponen a colcas, baix d'estes colcas, ala avall, s'observa un compost de recints chicotets de planta rectangular irregular emplaçat sobre les plataformes contínues que s'eleven en gran altitut del sol, esta construcció basada per la presència de pacchas i roques tallades en canaletas podria correspondre a un lloc vinculat en el cult a l'aigua.[2]

El nom del lloc pot ser considerat compost i derivaria de les paraules "Quori" que significa or i el terme espanyol mina, en alusió a la presencia galeries mineres; no obstant, en la zona de Huancavelica existix topònims natius com Laymina, Quimina i no tenen relació en alguna explotació o presència minera.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Complex Arqueològic De Uchkus Inkañan». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-05-24.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «LA ARQUEOLOGÍA DE UCHKUS INCAÑAMY LA OCUPACIÓN INCA DE HUANCAVELICA».
  3. ↑ «Uchkus Inkañan» (en es). Mapcarta. Consultat el 2025-06-05.
  4. ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :2
  5. ↑ «Complex Arqueològic de Uchkus Inkañan».
  6. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 22 de març de 2018. Consultat el 13 de febrer de 2008.
  7. ↑ Redacció EC. «Descobrix les senderes de Huancavelica», El Comerç, 2018-04-29. Consultat el 2025-06-05 (en es-pe).
  8. ↑ 8,0 8,1 «Introducció a l'estudi de la comunitat de Uchkus, Huancavelica».
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Ushkus: Un establiment Inca en Huancavelica». scispace.com. Consultat el 2025-06-05.


Referències