Uadi Tafna
El Tafna (o Uadi Tafna) és un curs d'aigua d'Argèlia ubicat en el noroest del país. Comunament calificat de riera, es tracta de fet d'un riu. Travessa els valiatos de Tremecén i d'Aïn Témouchent abans de desembocar en el Mediterràneu.
Història
En l'Edat Antiga, pels errors dels copistas ho cridaven el riu Lligar. Ha segut també cridat Nigrensis.
En el XI, Al-Bakri menciona que el Tafna és navegable.[1]
Aixina mateix, el geógrafo, Mac Carthy, menciona que en 1850 els peixcadors espanyols remontaven el riu.[1]
El riu ha donat el seu nom al tractat del Tafna firmat el 30 de maig[2] de 1837 entre l'emir Abdelkader i Bugeaud.[3]
Curs d'aigua
El Tafna naix en el Jebel Merchiche, en els Monts de Tremecén prop de Sebdou, a 1600 metros d'altitut.[1]
En el periodo d'aigües altes, una part del cabal del riu està alimentat per les surgencias càrstiques de Ghar Boumâaza, perque el Tafna posseïx un curs subterràneu aigües dalt, les galeries de les quals han segut explorades pels espeleòlecs.[4]
El seu curs a l'aire lliure, en una llongitut de 165 km, s'estén pel valiato de Tremecén, i despuix d'haver superat goles sinuoses, penetra en el valiato de Aïn Témouchent, travessa la ciutat antiga de Seguixca,[5] i desemboca en el Mediterràneu, front a l'illa de Rachgoun.[1][6]
La seua conca hidrogràfica té una superfície de 7250 km² i alimenta cinc embassaments: Beni Bahdel, El-Meffrouch, Sidi Abdelli, Hammam Boughrara i Sikkak.[7][8]
El Tafna té com a afluents i subafluentes el uadi Khémis, el uadi Bou Kiou, el uadi Dahman, el uadi Zitoun, el Sikkak, el Mouilha, el uadi Bou Khallouf, el uadi Tellout i el uadi Isser. A través del seu subafluente el Uadi Isly, la conca hidrogràfica de Tafna s'estén parcialment fins a Marroc.[9]
Bibliografia
- Benamar Dahmani, Fatiha Hadji, Farouk Allal, Tractament de les aigües de l'estany hydrographique de la Tafna, Acte del Congrés Euromed 2002, Sharm El Sheikh, Sinai, Egipte (04/05/2002) 2003, vol. 152, no 1-3 (394 p.), editor Elsevier - Ámsterdam, Recopilació on-line sobre Reddoc. fr.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 La Tafna, la rivière du traité, Li Soir d'Algérie du 02/07/2008.
- ↑ Malek Chebel. Dictionnaire Amoureux de l’Algérie, Plon, p. 391. ISBN 2-259-21236-0..
- ↑ Côte, Marc (1996). Guide d'Algérie, Média-Plus, p. 40. ISBN 9961-922-00-X.
- ↑ La Tafna
- ↑ Vuillemot Georges. Seguixca et són port fluvial. In: Antiquités africaines, 5,1971. pp. 39-86.
- ↑ Article Tafna, Larousse du XXi siècle, éd. 1933 révisée, prenga V, p.570
- ↑ Abderrahmane Nekkache Ghenim et Abdesselam Megnounif, « Ampleur de la sécheresse dans li bassin d'alimentation du barrage Meffrouche (Nord-Ouest de l'Algérie) », Physio-Géo En ligne, Volume 7, 2013, les meues en ligne li 13 février 2013, Vaig consultar li 20 mars 2013.
- ↑ Benamar Dahmani, Fatiha Hadji, Farouk Allal, Traitement dones eaux du bassin hydrographique de la Tafna, Acte du Congrès Euromed 2002, Sharm El Sheikh, Sinai, Égypte (04/05/2002) 2003, vol. 152, no 1-3 (394 p.), éditeur Elsevier - Amsterdam, Résumé en ligne sur Reddoc. fr
- Archivat el 19 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Article Tafna, Li Grand Robert dones noms propres, 1992, ISBN 2-85036-202-6, p. 3041
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uadi Tafna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.