USS Lexington (CV-2)

USS Lexington (CV-2)

El USS Lexington (CV-2), malnomenat Dama grisa i també Lady Lex, va anar el segon portaavions de la classe Lexington. Botat en 1925, va prestar servici en l'Armada dels Estats Units des de 1927 fins al seu afonament en la batalla de la mar del Coral.

Construcció

Lexington carregant biplanos.

Este i el seu bessó, el USS, varen ser autorisats en 1916, originalment com travessies de batalla de 35 300 t en sèt fumerals i calderes dispostes en dos nivells. Despuix de la guerra, com a resultat de les ensenyances de la mateixa, aixina com per les llimitacions al número de bucs capitals impostes en els Tractats navals de Washington i Londres, els plans es varen replantejar.

Designats CC-1 I CC-3, i llocs en grada com travessies de batalla el 8 de giner de 1921 per la companyia Fore River Shipbuilding, en sèu en Quincy, Massachusetts, pero seguint la Conferència Naval de Londres, abdós varen ser reasignados i re-autorisats com portaavions l'1 de juliol de 1922. Se'ls varen reduir 8500 t, conseguit primordialment per mig de l'eliminació de huit canons de 406 mm en quatre torretes dobles. El cinturó principal de blindage va ser mantingut i el blindage de la coberta va ser incrementat en gran mida.

Les llínees generals del caixco es varen mantindre inalteradas i es va afegir un sistema especial de protecció baix l'aigua. La coberta de vol era de 244 m i d'ample entre 25,9 fins a 27,4 m, i s'elevava 18,3 m sobre el nivell de l'aigua.

Tant este buc com el seu bessó necessitaven una tripulació formada per 169 oficials i 1730 marís, incloent personal de vol. Abdós duyen artilleria antiaèrea de 127 mm fins a 203 mm i varen anar els últims dos construïts en una catapulta travesser com a part del disseny original. La catapulta era lo suficientment potent per a llançar als avions de 4500 kg a una velocitat de 48 nucs (89 km/h; 55 mph). La catapulta va ser retirada en 1936.

Quan varen ser assignats, els bucs posseïen grues per a llançar i rebre hidroavions, una característica retirada durant la guerra per a afegir canons antiaèreus. Els bucs estaven dissenyats per a carregar un màxim de 120 aeronaus de diferents tipos, incloent caces, reconeiximent, i bombarders. Cada buc va costar 45 millons de dólars en les aeronaus.

El Lexington va ser botat com portaavions el 3 d'octubre de 1925, amadrinado per la senyora Helen Rebecca Roosevelt, esposa de Theodore Douglas Robinson, secretari del Departament de l'Armada, i lloc en servici el 14 de decembre de 1927, baix el mando del capità Albert W. Marshall.

El Lexington i el Saratoga tenien eixos turboeléctricos. El seu aparat motor estava format per 16 calderes Yarrow que donaven energia a quatre turbines a vapor General Electric que feyen girar generadors per a accionar els quatre motors elèctrics principals. Els motors del Lexington varen donar energia a Tacoma, Washington durant 30 dies en un tall en el hivern de 1929/1930.

Al moment del seu botadura eren els portaavions més grans del món. Un dels defectes del disseny d'estos portaavions era el seu fumeral, que presentava una gran superfície, lo que li conferia un indeseado efecte-vés-la que donava molt treball al timonel per al mantindre el rumbo en vent lateral.

1928-1941

Despuix de realisar els seus proves de mar, el Lexington es va unir a la flota de combat en Sant Pedro, Califòrnia, el 7 d'abril de 1928. Des d'esta base, va operar en la costa oest en esquadrons d'aeronaus i la flota, en eixercicis de vol, eixercicis tàctics i problemes de batalla.

Cada any participava en maniobres de la flota en Hawái, en la mar Carib, en la zona del canal de Panamà i en el Pacífic oriental. En eixercicis, el Lexington va mantindre una velocitat mija de 30,7 nucs, i va alcançar una velocitat de 34,5 nucs.

En 1931, estant el Lexington baix el mando del capità Ernest King, futur cap d'Estat Major i Primer Almirant de la Flota durant la Segona Guerra Mundial, va servir com a operador de ràdio Robert A. Heinlein, qui seria anys més tarde un conegut escritor de ciència ficció.

El Lexington va ser un dels catorze navío de l'armada en rebre l'instalació del radar RCA CXAM-1.

Vore també

• Anex:Navío de l'Armada dels Estats Units afonats en la Segona Guerra Mundial
• Anex:Portaavions per país

Referències

Bibliografia

• (2009) Carrier Operations in World War II, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 978-1-59114-108-2.
• Friedman (1983). Google Books link U.S. Aircraft Carriers: An Illustrated Design History, Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 0-87021-739-9.
• Johnston, Stanley (1942). E. P. Dutton (ed.). Queen of the Flat-tops (The USS Lexington and the Coral Siga Battle, With Pictures).
• (2005) The First Team: Pacific Naval Air Combat from Pearl Harbor to Midway, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 1-59114-471-X.
• Rohwer, Jürgen (2005). Chronology of the War at Siga 1939-1945: The Naval History of World War Two, Third Revised edició, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 1-59114-119-2.
• Stern (1993). The Lexington Class Carriers, Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-503-9.
• Este artícul, incorpora text del domínio públic procedent del Dictionary of American Naval Fighting Ships (DANFS); (Diccionari de bucs de guerra naval americans, del govern federal dels Estats Units).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre USS Lexington (CV-2).