Anar al contingut

USS Jeannette

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
USS Jeannette

El USS Jeannette va ser un buc d'exploració naval que, al mando de George Washington DeLong, va mamprendre l'expedició Jeannette de 1879-1881 al Àrtic. Despuix de quedar atrapat en el gèl i a la deriva durant casi dos anys, el buc i la seua tripulació de 33 persones varen ser lliberats del gèl, quedant de nou atrapats, esclafats i afonats a unes 300 milles nàutiques (560 km; 350 el meu) al nort de la costa siberiana. Tota la tripulació va sobreviure a l'afonament, pero huit varen morir mentres navegaven cap a terra en un chicotet cúter. Els demés varen aplegar a Siberia, pero 12 varen perir posteriorment en el delta del Lena, entre ells De Long.

El buc havia començat la seua carrera activa en 1861 com HMS Pandora, una cañonera de la Marina Real Britànica. Despuix de més d'una década de servici en la costa occidental africana i en el Mediterràneu, el Pandora va ser retirat del servici i venut com a yate privat a un explorador britànic, Allen Young. Young ho va dur en dos viages a l'Àrtic, en 1875 i 1876, abans de vendre-ho a James Gordon Bennett, Jr., propietari del periòdic New York Herald, que li va canviar el nom pel de Jeannette. Encara que va navegar a l'Àrtic baix pabelló nortamericà com USS Jeannetti, subjecte a les lleis i disciplina navals, Bennett va seguir sent responsable dels costs de l'expedició.

Afonament

Artícul principal → Expedició Jeannette.

El pla de Bennett era navegar un barco a través del Estret de Bering, en la teoria de que la càlida corrent del Oceà Pacífic coneguda com Kuro Siwo proporcionaria una "porta termomètrica" per mig de la qual un barco adequat podria aplegar al Pol Nort.[1] Est era l'objectiu principal, pero el barco també estava equipat per a l'observació científica. Per acort en el Departament de l'Armada d'Estats Units, Bennett finançaria l'expedició, pero navegaria baix les lleis i la disciplina navals[1], i estaria comandado per un oficial naval, George Washington DeLong.[2] Pandora va passar a cridar-se Jeannette, en honor a la germana de Bennett, i en giner de 1879 va aplegar a la Drassana Naval de Mare Island, per a ser preparat per al servici en l'Àrtic.[3]

Erro al crear miniatura:
Abandonant el Jeannette

El Jeannette va partir de Sant Francisco el 8 de juliol de 1879.[4] Va enviar la seua última comunicació a Washington des de la Baïa de Sant Lorenzo, Chukotka, el 27 d'agost.[5] Poc despuix es va trobar en gèl, de gravetat cada volta major a mida que alvançava cap a l'illa Herald.[6] El 7 de setembre, va quedar atrapat ràpidament en el gèl a Coordenades no vàlides</noinclude>.[7][8] Durant els següents 21 mesos, el Jeannette navegava de manera errática, generalment cap al noroest, pero en freqüència retrocedia sobre sí mateixa.[9]

En maig de 1881 es varen descobrir dos illes, a les que De Long va cridar Illa Henrietta —en honor a la mare de Bennett— i Illa Jeannette.[10] En la nit del 12 de juny, quan havien alcançat Coordenades no vàlides</noinclude>, la pressió del gèl finalment va començar a esclafar al Jeannette. De Long i els seus hòmens varen descarregar recaptes i equip en el gèl i varen observar cóm el barco continuava gimiendo durant la nit i finalment desapareixia baix l'aigua en la matinada del 13 de juny.[11]


L'expedició va iniciar el llarc viage fins a la costa siberiana, arrastrant els seus trineus en pots i suministraments. En el camí varen descobrir una atra illa a la que varen cridar Illa Bennett en honor al patrocinador de l'expedició.[12][13] Despuix d'aplegar a les illes de Nova Siberia i obtindre una miqueta de menjar i descans, el grup va prendre els seus tres barcos el 12 de setembre per a l'última etapa del seu viage cap al delta del Lena, la seua arribada a terra prevista. Quan va esclatar una violenta tormenta, un dels barcos, en el tinent Charles W. Chipp i sèt hòmens, va bolcar i es va afonar. Les atres dos naus, comandadas per De Long i l'ingenier cap George W. Melville en 14 i 11 hòmens respectivament, varen sobreviure al mal temps pero varen acabar en punts molt separats de la delta.[14]

El grup encapçalat per De Long va començar la llarga marcha cap a l'interior a través de la delta pantanoso i mig gelat fins als esperats assentaments natius. Despuix de moltes dificultats, en molts dels seus hòmens greument debilitats, De Long va enviar als dos més forts, William FC Nindemann i Louis P. Noros, en busca d'ajuda. Finalment varen trobar un assentament i varen sobreviure. De Long i els seus 11 companyers varen morir de fret i fam.[15] Mentrestant, a l'atre costat de la delta, Melville i el seu grup havien trobat un poble natiu i varen ser rescatats.[16] Melville va persuadir a un grup de llogarenc per a que ho ajudaren a buscar al seu comandant. Va conseguir trobar el seu lloc d'aterrisage en la delta i va recuperar el quadern de bitàcola de De Long i atres registres importants, pero va retornar sense localisar al grup de De Long.[17] En la primavera següent, Melville va partir de nou i va trobar els cossos de De Long i els seus companyers el 23 de març de 1882.[18]

El 18 de juny de 1884, es varen trobar restants del Jeannette en un témpano de gèl prop de Julianehåb, prop del cantó suroest de Groenlàndia. Açò va indicar que una corrent oceànica fluïa d'est a oest a través de la mar polar. Açò li va donar a l'explorador noruec Fridtjof Nansen l'idea de que un barco ben construït podria penetrar el gèl per l'est, sobreviure a la pressió durant la deriva i emergir en l'Atlàntic, tal volta despuix de haver travessat el propi pol. Esta teoria va ser la base de l'expedició Fram de Nansen de 1893-1896.[19]

Encara que la teoria de la mar polar oberta va terminar en el viage del Jeannette, els registres meteorològics i oceanogràfics del barco han proporcionat als climatòlecs de el XXI senyes valioses relacionades en el canvi climàtic i la reducció de la capa de gèl polar.[20]

Pla de recuperació

En febrer de 2015, l'aventurer, viager i personalitat dels mijos rus Andrei Khoroshev va anunciar que, en consulta en la Societat Geogràfica Russa , estava desenrollant plans per a localisar i recuperar el derelicte del Jeannette. Khoroshev va dir a The Siberian Claves: "Este barco es troba a una profunditat de només 18 metros (59 peus), en una ubicació coneguda a 1.000 metros (3.300 peus). Per lo tant, en les condicions modernes, trobar-ho i traure-ho no és una tasca tan difícil". Va imaginar que l'event supondria un gran impuls per a les relaciones de Rússia en Estats Units, "que actualment no són molt bones".[21] No obstant, un estudi de la zona a on es va afonar el barco no va revelar cap resultat i, fins a decembre de 2019, no s'havia trobat.[22]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Guttridge, 1988, pp. 42–43.
  2. ↑ Fleming, 2002, p. 196.
  3. ↑ Sides, 2014, pp. 91–93, 105.
  4. ↑ Newcomb, 1882, p. 23.
  5. ↑ Newcomb, 1882, pp. 106–107.
  6. ↑ De Long, 1884, p. 112.
  7. ↑ De Long, 1884, p. 82.
  8. ↑ Guttridge, 1988, p. 98.
  9. ↑ Sides, 2014, pp. 161–195.
  10. ↑ Guttridge, 1988, pp. 172–174.
  11. ↑ Sides, 2014, pp. 226–230.
  12. ↑ Sides, 2014, p. 272.
  13. ↑ De Long, 1884, p. 679.
  14. ↑ Fleming, 2002, pp. 221–222.
  15. ↑ Fleming, 2002, pp. 222–226.
  16. ↑ Sides, 2014, pp. 354–360.
  17. ↑ Sides, 2014, pp. 364–372.
  18. ↑ Sides, 2014, pp. 386–396.
  19. ↑ Fleming, 2002, p. 239.
  20. ↑ Sides, Hampton. “Why an 1879 Voyage Is a Clave Machine for Climate Change”. The Wall Street Journal.
  21. ↑ Gertcyk, Olga. Russian pla to locate and raise the wreck of schooner USS Jeannette in Arctic waters.
  22. ↑ Riley, Brendan. Brendan Riley's Solano Chronicles: Lure of the Arctic led to USS Jeannette Disaster (in (en-US)), Vallejo Claves-Herald.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=USS_Jeannette&oldid=1486657»