UA 8699

UA 8699 (espècimen 8699 de l'Universitat d'Antananarivo)és una dent fòssil de mamífer del Cretácico de Madagascar. Es tracta d'un molar inferior trencat d'uns 3,5 mm (0,14 polzades) de llarc, procedent del Maastrichtiense de la Formació Maevarano, en el noroest de Madagascar. Els detalls de la morfologia de la seua corona indiquen que es tracta d'un boreosfenido, membre del grup que inclou als marsupials i mamífers placentarios actuals. David W. Krause, qui va descriure per primera volta la dent en 2001, ho va interpretar com un marsupial basant-se en cinc caràcters compartits, pero en 2003 Averianov i uns atres varen senyalar que tots ells són compartits pels placentarios zhelestidos i es varen inclinar per una estreta relació entre el UA 8699 i el zhelestido espanyol Lainodon. Krause va utilisar la dent com a prova de que els marsupials estaven presents en els continents del sur (Gondwana) ya a finals del Cretácico, i Averianov i els seus colegues varen propondre que la dent representava un atre eixemple de l'intercanvi faunístico entre Àfrica i Europa en aquella época.

Descobriment i context

El UA 8699 va ser descobert en un estudi conjunt de l'Universitat de Stony Brook i l'Universitat d'Antananarivo (UA) i es va incloure en les coleccions d'esta última com a espècimen 8699. Es va trobar en una localitat denominada MAD93-95, en el membre Anembalemba de la formació Maevarano, que data del Maastrichtiense (Cretácico tardà). La localitat es troba en la conca de Mahajanga, en el noroest de Madagascar. S'han recuperat atres mamífers de depòsits de Madagascar d'edat similar, pero la majoria també es coneixen a partir de material molt llimitat. Entre ells es troben el gondwanaterio Lavanify, un multituberculado indeterminat, i algunes atres dents indeterminades, aixina com un esquelet casi complet que representa un linaje de mamífers fins ara desconegut.En un artícul publicat en Nature en 2001, David Krause va anunciar el descobriment de el UA 8699 i va defendre les afinitats marsupials de l'espècimen. Degut a que l'espècimen és tan fragmentario, es va abstindre d'assignar un nou nom científic a la dent.Dos anys més tart, Alexander Averianov, David Archibald i Thomas Martin es varen inclinar per una interpretació placentaria en un artícul publicat en Acta Palaeontologica Polonica, senyalant que l'espècimen era essencialment similar al zhelestido Lainodon. En una revisió de 2006 d'alguns dels vertebrats del Cretácico de Madagascar, Krause i els seus colegues varen continuar considerant l'espècimen com un marsupial i varen anunciar que un pròxim artícul de Case defendria més plenament les afinitats marsupials.

Descripció

UA 8699 és un molar inferior esquerre desgastat i trencat. Falta part del trigonido (el grup davanter de cims), en el cantó mesiolingual (part davantera interna) de la dent. Krause va estimar que la dent completa hauria tingut 3,5 mm (0,14 polzades) de llarc i 2,2 mm (0,09 polzades) d'ample. La dent és tribosfénico, com el dels mamífers moderns, tal i com indiquen vàries característiques, entre elles l'àmplia cavitat del talonido (el grup posterior de cims) i l'àngul agut (48°) entre els cims del trigonido. El UA 8699 carix d'un cingulido (cresta) que s'assembla a una repisa en el costat llingual (interior), lo que indica que no és membre d'Australosphenida (el clado propost que unix als monotrema i alguns mamífers antics de Gondwana, inclós el Ambondro jurásico de Madagascar); per lo tant, es pot identificar com a representant de Boreosphenida, que inclou als marsupials, els placentarios i els seus parents extints.

Krause va enumerar cinc característiques que indiquen que el UA 8699 és un marsupial, i no un placentario o un terio primitiu. Hi ha un cingulido ben desenrollat en el marge posterior extern (distobucal), entre el hipoconido (una dels cims principals) i el hipoconulido (un cim més menut). El hipoconúlido en sí està situat molt lingualmente, relativament llunt del hipoconido. El trigonido i el talonido són aproximadament igual d'amples, el trigonido té una corona baixa i el desgast és principalment horisontal, lo que dona lloc a facetes de desgast expostes, amples i planes. Averianov i els seus colegues varen senyalar que els zhelestidos, un grup placentario, compartixen totes eixes característiques, encara que en distints graus, i que el hipoconúlido en marsupials d'edat similar està situat encara més lingualmente, "gemelado" en el entoconido (el cim en el cantó llingual posterior de la dent). Varen escriure que l'espècimen és, en general, més similar als zhelestidos que als marsupials.