Tylopilus plumbeoviolaceus
Tylopilus plumbeoviolaceus (abans Boletus plumbeoviolaceus), és un fongo de la família dels boletus. Descrit per primera volta en 1936, el fongo té una distribució disjunta, i es distribuïx en Norteamérica i Coreja. Els cossos fructífers del fongo són de color violeta quan són jóvens, pero es desvanixen en un color marró chocolate quan maduren. Són massiços i relativament grans -tenen un diàmetro de fins a 15 cm (6 polzades)-, en una superfície de poros blancs que més vesprada es tornen rosats, i un micelio blanc en la base del talle. El fongo no és comestible. S'han identificat varis productes naturals a partir dels cossos fructífers, inclosos derivats químics únics del ergosterol, un esterol fúngico.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser nomenada per primera volta en 1936 com Boletus felleus forma plumbeoviolaceus pel micólogo nortamericà Walter H. Snell i una dels seus estudiants de postgrau, Esther A. Dick, basant-se en #espècimen trobats en el bosc de Black Roc, prop de Cornwall, Nova York.[1] Sobre la seua decisió d'utilisar el ranc taxonómico forma, Snell va escriure:
L'autor dubta en multiplicar el número de formes i varietats en noms distintius, per la facilitat en la que es desenrolla l'hàbit d'interpretar llaugeres variacions com a unitats taxonómicas definides... la paraula «forma» s'utilisa en lloc de «varietat» per a no comprometre's en l'estatus real de la variable segregada en consideració, fins que es disponga de més informació.[1]
Les primeres #recolecció que es varen fer d'este fongo varen ser de #espècimen jóvens i inmaduros, dels que els autors no varen poder obtindre espores per a examinar-les. No va ser fins a uns anys despuix quan varen trobar cossos fructífers madurs, que varen revelar que el color rosat de la superfície dels poros tardava algun temps en desenrollar-se. Varen aplegar a la conclusió de que esta i atres diferències en les característiques físiques, aixina com les diferències en el tamany de les espores, eren suficients per a justificar que es tractara d'una espècie distinta de B. felleus, per #lo que en 1941 varen elevar el tàxon a la categoria d'espècie en el nom de Boletus plumbeoviolaceus.[2] El conegut taxónomo de Agaricales Rolf Singer va transferir posteriorment el tàxon a Tylopilus en 1947,[3] un gènero caracterisat per una impressió de les espores que és de color rosa, o roig vi (vináceo), en lloc de marró com en Boletus.[4]
El nom específic «plumbeoviolaceus» es va falcar a partir dels adjectius llatins plumbeus («plomizo» o «de color de plom») i violaceus («púrpura»).[5] El fongo es coneix comunament com «bolete gris violáceo».[6]
Descripció
[editar | editar còdic]El capell del cos fructífer té de 7 a 15 cm (2,8 a 5,9 polzades) de diàmetro, inicialment de forma convexa pero que es torna centralmente deprimit, en un marge àmpliament estovat i redonejat.[7] Els eixemplars jóvens són prou durs i ferms, i el capell té una superfície finamente aterciopelada que pronte desapareix per a tornar-se plana[2] El color del cos del frut és violeta quan és jove, pero s'atenua a mida que envellix, tornant-se grisa violáceo-violáceo apagat, i finalment marró chocolate en la madurea. La polpa és sòlida, blanca i no canvia de color en tallar-la o magullarla. El sabor és amarc i l'olor no és característic.[7] El micólogo David Arora califica este bolet de «bella, pero de sabor amarc».[8]
Els tubos de la part inferior del capell tenen de 0,4 a 1,8 cm de profunditat, 2 o 3 per milímetro, deprimits en el talle (lo que dona lloc a una inserció adnata). El color de la superfície dels poros és inicialment blanc, i permaneix aixina durant un temps abans d'adquirir un color rosat en la madurea. El talle medix de 8 a 13 cm de llarc i de 2,5 a 4 cm de gruixa, s'eixampla en la base i a voltes és bulboso. La superfície és llaugerament reticulada en la part superior i plana en l'inferior del talle. El seu color va de l'beige al marró clar, a sovint en #hematoma o taques de color marró més obscur, i presenta un micelio blanquecino en la base. La carn del talle és blanca i no canvia de color en tallar-la o magullarla.[7]
Característiques microscòpiques
[editar | editar còdic]Recollides en depòsit, de la mateixa manera que en una chafada d'espores, les espores de T. plumbeoviolaceus semblen tindre un color entre rosa clar i carn. Vistes al microscopi òptic, són elíptiques, en parets planes i dimensions de 9,1-12,3 per 3,4-4,5 μm. Els basidios (estructures celulars que produïxen les espores) tenen forma de garrot i medixen uns 26 per 6,5 μm. La cutícula del capell (la pileipellis) està formada per un feltre d'hifes marrons, estretes i de parets planes. Quan s'teñir en hidròxit potásico, els continguts hifales tendixen a formar perles, mentres que la tinción en el reactiu de Melzer fa que el pigment forme glòbuls.[9] Els cistidios són comuns en el teixit himenial; estan unflats en la base i estrets en el àpiç (lageniformes), medixen 30-40 μm de llarc per 7-9 μm de gruixa.[2] Les conexions en pinça estan absents en les hifes.[10]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]T. plumbeoviolaceous es considera no comestible i té un sabor fortament amarc.[6] La presència d'un bolete amarc pot tirar a perdre un menjar, ya que el sabor amarc no desapareix en la cocció.[11]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Hi ha poques espècies que puguen confondre's en T. plumbeoviolaceus; segons una font, «és un dels boletes més notables i fàcils d'identificar d'EE.UU.»[12] Tylopilus violatinctus, que es troba tant baix frondoses com a baix coníferes i es coneix des de Nova York fins a Mississipi, té un aspecte similar. Es pot distinguir per un capell més pàlit de color lila que, en els #espècimen més vells, es decolora de color púrpura oxidado a lo llarc de la vora del capell. Les seues espores medixen 7-10 per 3-4 μm. Com Tylopilus violatinctus no es va descriure fins a 1998,[13] algunes publicacions antigues poden confondre les dos espècies.[14]
Els eixemplars jóvens de Tylopilus rubrobrunneus tenen un capell violáceo, pero a diferència de T. plumbeoviolaceous, els seus tallos mai són violáceos.[15] L'espècie Tylopilus microsporus, coneguda únicament en China, es caracterisa per un capell de color violeta pàlit a violáceo, un talle de color púrpura més pàlit a marró violáceo i poros de color carn a roig violáceo pàlit. Ademés de la seua diferent distribució, es distinguix de T. plumbeoviolaceus per les seues espores més menudes.[16] Una atra espècie asiàtica similar, T. obscureviolaceus, només es coneix en les illes Yaeyama, en el suroest de Japó. Es diferencia de T. plumbeoviolaceus per tindre un capell que no pert el color grisáceo o parduzco quan madura, espores més curtes (6-7,2 per 3,3-4 μm) i atres característiques microscòpiques.[17]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Tylopilus plumbeoviolaceous és una espècie micorrícica,[14] i la major part del fongo viu baix terra, associant-se en una relació mutualista en les raïls de vàries espècies d'arbres. Els cossos fructífers creixen aïllats, dispersos o agrupats des de mediats de l'estiu fins a l'autumne en boscs caducifolios, a sovint baix hages o roures; no obstant, a voltes es troba en boscs mixts de frondoses i coníferes baixe la cicuta.[7] S'ha observat una preferència pels sols arenencs.[10] En Norteamérica, el fongo pot trobar-se en l'oest de juny a setembre[18] i a l'est de les Montanyes Rocoses, des de Canadà fins a Mèxic.[14] L'espècie també s'ha recolectat en Corea del Nort.[19]
Ecologia
[editar | editar còdic]Els cossos fructífers poden servir d'aliment a les mosques Drosophila que s'alimenten de fongos.[20]
Composts bioactivos
[editar | editar còdic]Dels cossos fructífers de T. plumbeoviolaceus s'han aïllat dos derivats del ergosterol: el tilopiol A (3β-hidroxi-8α,9α-oxido-8,9-secoergosta-7,9(11),22-trieno) i el tilopiol B (3β-hidroxi-8α,9α-oxido-8,9-secoergosta-7,22dien-12-ona). Estos esteroles són exclusius d'esta espècie. Ademés, s'han identificat en els fongos els composts ergosta-7,22-dien-3β-ol, uridina, alitol, ergosterol, ergosterol 5α,8α-perósido, ergotioneina, adenosina i uracilo.[21][22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «"Notes on boletes. V"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2025-06-10.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «"Notes on boletes. VI"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2025-06-10.
- ↑ «"The Boletoideae of Florida. The Boletineae of Florida with notes on extralimital species. III"».The American Midland Naturalist.doi:10.2307/2421647.
- ↑ «How to Identify Mushrooms to Genus IV: Keys to Families and Genera».Eureka, Califòrnia: Mad River Press.
- ↑ «Cassell's Latin Dictionary (5th ed.).».London: Cassell Ltd.
- ↑ 6,0 6,1 «Tylopilus plumbeoviolaceus». www.njmyco.org. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2012. Consultat el 2025-06-10.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Nova Scotian Boletes.».Lehre, Germany: J. Cramer.
- ↑ Arora, David (1986). [1] (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-0-89815-169-5.
- ↑ «"Type studies in Tylopilus. III. Taxa described by Walter H. Snell, Esther A. Dick, and co-workers".».Mycologia.doi:10.2307/3793372.
- ↑ 10,0 10,1 Smith, Alexander Hanchett (1971). [2].
- ↑ «The Agaricales in Modern Taxonomy (4th ed.).».Königstein im Taunus, Germany: Koeltz Scientific Books..
- ↑ «An Illustrated Guide to Mushrooms and Other Fungi of North America».Lubrecht & Cramer Ltd.
- ↑ «Index Fungorum - Names Record». www.indexfungorum.org. Consultat el 2025-06-11.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «Tylopilus plumbeoviolaceus (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-06-11.
- ↑ «Tylopilus rubrobrunneus (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-06-11.
- ↑ «Mycotaxon 96: 41, 2006». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2025-06-11.
- ↑ «"Two new species of Agaricales from southwestern islands in Japan"».Mycoscience.doi:10.1007/s10267-004-0199-3.
- ↑ «Mushrooms of North America».Knopf.
- ↑ «"Macrofungi of North Korea".».Wiadomosci Botaniczne.ISSN 0043-5090.
- ↑ «"Evolution of food preferences in fungus-feeding Drosophila: an ecological study"».Evolution.doi:10.2307/2408009.
- ↑ «"Two novell secoergosterols from the fungus Tylopilus plumbeoviolaceus".».Journal of Natural Products.doi:10.1021/np990494h.
- ↑ «"[Studies on chemical constituents of Tylopilus plumbeoviolaceus]".».Zhong Yao Cai.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tylopilus plumbeoviolaceus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.