Anar al contingut

Tupaia tana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tupaya gran de Borneo (Tupaia tana)


La tupaya gran de Borneo (Tupaia tana) és una espècie de mamífer placentario del orde Scandentia, família dels tupaidos. És originària de Brunei, Indonèsia i Malàsia.

Descripció física

[editar | editar còdic]

La tupaya gran de Borneo pesa de mija uns 198 grams i té una llongitut de 22 centímetros. El seu hocico és allargat, més que en qualsevol atra espècie de tupaya. Els ulls són grans i carixen de pestanyes, i no té pèl en les orelles. Són de color marró obscur en la seua part dorsal i de color rojós-anaranjado en la pancha. Té unes franges de color groc sobre els muscles i una franja de color negre recorre l'esquena. La coa és espessa i prou talla en comparació a la llongitut del restant del cos i en comparació a les coes d'atres tupayas. El color de la coa varia entre taronja, groc i roig, depenent de l'ubicació geogràfica. Com la majoria dels mamífers de l'orde Scandentia, posseïx unes garres allargades que utilisa per a trepar als arbres i cavar. Els dents caninos estan ben desenrollats , pero en general no tenen una dentadura especialisada. Els machos i les femelles són similars en aspecte i tamany. Té una longevitat de 10 a 14 anys en estat salvage.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

La tupaya gran de Borneo és més terrestre de totes les espècies de tupaya. Viuen gran part de la seua vida en els arbres de les selves tropicals i boscs de zones pantanosas pero passen la major part del temps en el sol del bosc, que és l'ubicació principal del seu aliment. S'han trobat vivint fins a en altituts de 1000 metros sobre el nivell de la mar, pero la majoria viuen les terres baixes de les selves i boscs tropicals.

Reproducció

[editar | editar còdic]

La tupaya gran de Borneo és monógama, encara que solen ser més flexibles que atres espècies de tupayas. Els machos inicien el ritual de apareamiento i per lo general sol ser en la femella en la qual ells compartixen la major part del territori. La madurea sexual tant per a femelles com per a machos sol ser a l'any edat, encara que en algunes ocasions pot ser abans. La temporada de major reproducció va d'agost a novembre. Construïxen nius esfèrics en trossos de fusta i fulls i solen estar en el sol o en menuts arbustos o troncs podridos entre 0,2 i 8 metros d'altura. Tenen un promig de 2 crío per ventrada, que són desmamats entre els 25 a 33 dies despuix de nàixer.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons