Anar al contingut

Tungstita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tungstita


La tungstita és la forma mineral del trióxido de tungsteno hidratado, la fòrmula química del qual és WO3·H2O. El seu nom aludix al seu elevat contingut d'este metal, superior al 73%.[1] Es va descriure per primera volta en 1868, en eixemplars trobats prop de Trumbull (Connecticut) en la mina de tungsteno Hubbard en Long Hill, actualment Old Mine Park Archeological Site.

Propietats

La tungstita és un mineral de color groc o vert groguenc que presenta una lluentor terroso, apagat. Té una densitat de 5,52 g/cm³. És bla —té una durea 2,5 en l'escala de Mohs— i cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal.[1]

Morfologia i formació

Tungsita i ferberita procedent de Pose, província de Murillo (Bolívia)

La tungstita es presenta com una massa apagada de textura arcillosa sense afinitats cristalines visibles. També pot presentar-se en forma pulverulenta, en este cas formant una massa polvorienta solta i poc coherent.

És un mineral secundari procedent de l'alteració d'atres minerals, especialment wolframita i ferberita, en depòsits hidrotermals que continguen tungsteno. També pot formar-se com a producte de deshidratació de l'hidrotungstita —òxit de tungsteno dihidratado (WO3·2H2O)—. Per això, freqüentment apareix associat a hidrotungstita, ferritungstita, wolframita, ferberita o scheelita.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tungstite Mineral Data (Webmineral)
  2. ↑ «Tungstite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2012. Consultat el 25 de giner de 2010.