Tumult dels Malê
La cridada Regirada dels Malês es va donar entre el 25 i 27 de giner de 1835 en la ciutat de Salvador, capital de la llavors Província de Bahia, en el Brasil.
Va constituir una sublevació de caràcter racial, d'esclaus de les ètnia hausas i nagó,[1] de religió islàmica, organisats entorn a propostes racials per a la lliberació de demés esclaus africans. El terme «malê» deriva del yoruba, designant al musulmà.
Va ser ràpida i durament reprimida per la monarquia brasilera.
El pla d'acció dels malês
Planejada per líders en experiència prèvia en conflictes en Àfrica, la rebelió Malê tenia com a objectiu principal el fi de l'esclavitut i la creació d'un estat lliure en Baïa. L'Islam va funcionar com a element organisatiu i d'identitat cultural — no com a motor ideològic d'odi cap a atres religions.
D'acort en el pla d'atac, firmat per un esclau de nom Mala Abubaker, els sublevats eixirien de la Vitória (actual barri de la Barra, en Salvador) "prenent la terra i matant tota la gent blanca". Des d'allí es dirigirien a Água de Meninos i, despuix, per a Itapagipe, a on es reunirien al restant de les forces. El pas següent seria l'invasió dels ingenis del Recóncavo i la lliberació dels esclaus.
La repressió per les autoritats
Al mateix temps les autoritats també es varen organisar ràpidament, conseguint repelir els atacs als quarters de Salvador, posant en fuga als revoltosos. Intentant eixir de la ciutat, un grup de més d'1.500 revoltosos, entre esclaus i libertos, al mando de Manuel Calafate, Aprígio i Pai Inácio,[2] va ser interceptat en el veïnat del quarter de cavalleria en Água de Meninos, a on es varen donar els combats decisius, vençuts per les forces oficials, més numeroses i ben armades.
En l'enfrontament varen morir sèt integrants de les tropes oficials i setanta persones entre els insurgents. Doscents ochenta y uno, entre esclaus i lliberats varen ser detinguts en el Fort de Sant Marcelo, i duts davant els tribunals. Les seues condenes varen variar, des de la pena de mort per als quatre principals líders, els treballs forçats, el desterro, i els assots.
Entre les pertinences dels líders varen ser trobats llibres en àrap i oracions musulmanes.
En eixa época als africans els va ser prohibida la circulació pels carrers, durant les hores de la nit, i practicar les seues cerimònies religioses.
A pesar d'haver segut ràpidament controlada, el Tumult dels Malês va servir per a demostrar a les autoritats i èlits el potencial de contestació i rebelió que significava el mantindre el règim d'esclavitut, amenaça que va estar sempre present durant tot el Periodo Regencial i es va estendre durant la monarquia absolutista de Pedro II.
Bibliografia
- FARELLI, Maria Helena. Malês: vos Negres Bruxos. São Paulo: Madras, s. d.. 96p. il. ISBN 85-7374-240-2
Referències
- ↑ Nagó - adj. Nom que es dona als negres yoruba o a tots els negres de la Costa dels Esclaus que parlen o entén la llengua yoruba. Migeod (The Langs, of West Afri. II, 360) senyala que nagó és el nom donat en Dahomey, pels francesos, als yorubas.
- ↑ «[1]». Consultat el 4 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revuelta de los Malê» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.