Tsarevets
La fortalea de Tsarevets és una fortalea migeval situada sobre un tossal en el mateix nom en Veliko Tarnovo, en el nort de Bulgària. Durant el Segon Imperi Búlgar es va convertir en la principal fortalea i el baluart més fort des de 1185 fins a 1393, trobant-se allí el palau real i patriarcal.[1]
Història
El nom de Tsarevets prové del sar, la paraula eslava per a rei. Les primeres proves de la presència humana en el cerro daten del segon mileni abans de Crist. Es varen assentar en el IV i a finals de el V es va construir una fortalea bizantina. Sobre la base d'esta fortalea s'inicia en el XII la construcció de la fortalea per part dels búlgars. Despuix de la rebelió valaco-búlgara i l'establiment del Segon Imperi Búlgar en la seua capital en Veliko Tárnovo, la fortalea es va convertir en la més important de Bulgària, a sovint comparada en magnificencia en Roma i Constantinopla. En 1393, la fortalea va ser sitiada per les forces otomanes durant tres mesos abans de ser finalment vençut i cremat el 17 de juliol, fet que va marcar la caiguda del Imperi Búlgar.
La restauració del complex es va iniciar en 1930, quan la primera de les tres portes principals de la fortalea va ser reconstruïda.
Tsarevets és una de les lomas a on per primera volta els arqueòlecs han descobert restants del neolític que significa que a lo llarc de tota el història de la ciutat de Tsarevets sempre ha segut la sèu del poblat existent.
L'inici de les investigacions d'este periodo data de l'any 1886 quan el famós científic chec-búlgar Karel Skorpil treballava allí. Per primera volta ha segut restaurada la torre de Balduino en els anys 30. L'auge de la reconstrucció de les muralles o les ruïnes es va alcançar durant l'época socialista. Els arqueòlecs varen demostrar que Tsarevets no ha segut una fortalea tancada sino una ciutat de la migeval densament poblada. Al mateix temps en el territori de la fortalea han segut trobats restants de vivendes i ceràmica que pertanyien als tracios.
Complex
El conjunt és una fortalea composta per grossos murs (que alcancen fins als 3,6 m) i va ser atesa per tres portes. La porta principal estava en el tossal de la part més occidental, en un estret massiç rocós. La segona porta estava a 18 metros de la primera i la tercera, que va existir fins a 1889 estava 45 m més llunt.
El palau real està situat en el tossal, en una planura central, sent en part un complex tancat rodejat per una muralla fortificada, dos torres i dos entrades, una principal de la zona nort i una atra en el sur.
En el cim se situava el Patriarcat, un complex d'edificis d'al voltant de 3000 m², l'iglésia de la qual, que havia segut construïda sobre una atra anterior, va ser reconstruïda en 1981 i decorada en 1985. Les fresca que adornen l'interior han segut pintats en un estil moderniste en contraposició a l'estil clàssic de les fresca ortodoxes. Les pintures representen temes cristians convencionals, aixina com els moments gloriosos i tràgics del Segon Imperi Búlgar. Hi ha un tros de muralla original de el XII decorat en una fresca de Mare búlgara.
La torre de Balduino (Балдуинова кула) situada en el sur de la ciutadella rep el seu nom de l'emperador Balduino I de Constantinopla capturat en Edirne en l'any 1205 i que va estar pres i va morir en la torre baix el regnat de Kaloján de Bulgària. La torre actual és una reconstrucció de la mateixa realisada en 1930.
La porta Asenova és una porta de tres altures que unix el barri de Asenova en la ciutadella. La porta actual va ser reconstruïda en 1976.
La roca de les eixecucions situada darrere de les ruïnes de l'iglésia, era utilisada per a defenestrar als reus condenats a mort. Esta roca descolla del tossal, quedant una caiguda al buit per la que eren espentats els traïdors i criminals a l'abisme sobre el riu Yantra. En esta roca va ser eixecutat el Patriarca Joachim pels turcs en 1300.
Durant l'Edat Mija, els edificis residencials, tallers d'artesans i de numeroses iglésies i monasteris es trobaven en les ales del tossal de Tsarevets. Els arqueòlecs han descobert 400 edificis residencials, diferenciats en quatre parts, més de vintidós iglésies i quatre monasteris.
Referències
- ↑ «Sightseeing: Tsarevets Archaeological Reserve». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2007. Consultat el 12 de febrer de 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tsarevets» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.