Anar al contingut

Triplaris americana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
guacamayo (Triplaris americana)

El guacamayo, varasanta o pal de Santa María (Triplaris americana) és un arbre de la família de les poligonàcees natiu dels boscs de nort de Suramérica, Centroamérica i les Antilles.[1]


Descripció

El tronc alcança fins a 25 m d'altura i 40 cm de diàmetro. Les fulles són simples, alternes en corones en forma d'hèliç. Flores dioiques, les femenines de color rosat i les masculines grisa. Fruts de forma alada.[1]

Registra associació mutualista en formigues, per eixemple en l'espècie Tapinoma melanocephalum[2] i en tres espècies del gènero Pseudomyrmex (P. triplarinus, P. mordax i P. dendroicus).[3]

Usos

La medicina tradicional usa els fulls per a aliviar les cremades, la corfa del tronc contra la malaria i les infusions de la corfa contra la diarrea.[4] Conté taninos, flavonoides i esteroides, lo que indica que és molt provable que posseïxca activitat antiinflamatoria, antimicrobiana i provablement activitat antitumoral.[4]

És fustable i també s'utilisa com a planta ornamental.[1]

Taxonomia

Triplaris americana va ser descrita per (L.) Pav. ex Meisn. i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.[5]

Sinonímia
  • Ruprechtia martii Meisn.
  • Triplaris boliviana Britton
  • Triplaris brasiliana Cham.
  • Triplaris estriata Kuntze
  • Triplaris euryphylla Blake
  • Triplaris felipensis Wedd.
  • Triplaris formicosa S. Moore
  • Triplaris guanaiensis Rusby
  • Triplaris hispida Britton ex Rusby
  • Triplaris laxa Blake
  • Triplaris longifolia Huber
  • Triplaris noli-tangere Wedd.
  • Triplaris pavonii Meisn.
  • Triplaris poeppigiana Wedd.
  • Triplaris pyramidalis Jacq.
  • Triplaris schomburgkiana Benth.
  • Triplaris striata Kuntze
  • Triplaris williamsii Rusby[6]

Noms comuns

  • barba de mona, Fernán Sánchez del Perú, pal María, pal sant del Perú, santopalo del Perú.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Mahecha G., Ovalle A., Camelo D., Roce A., Barrero D. (2004) Vegetació del territori CAR. 450 espècies de les seues planures i montanyes. Bogotà, Colòmbia.
  2. ↑ Vergara Navarro, Erika Valentina; Hernán Echavarría Sánchez i Francisco Javier Serna Cardona (2007) "Formigues (Hymenoptera Formicidae) associades al arboretum de l'Universitat Nacional de Colòmbia, sèu Medellí"; Bolletí Societat Entomológica Aragonesa, n1 40: 497−505.
  3. ↑ Ward, Philip S. (1999) "Systematics, biogeography and host plant associations of the Pseudomyrmex viduus group (Hymenoptera: Formicidae), Triplaris- and Tachigali-inhabiting ants"; Zoological Journal of the Linnean Society 126: 508, 533.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cárdenas L. Dairon; C.A. Marín; L.S. Suárez; AC. Guerrero i P. Noyufa (2002) Plantes útils de Fardacho Cocha i la Serranía del Churumbelo, Putumayo [1] archivat en Wayback Machine.: 34. Bogotà:Sinchi - Colciencias. ISBN 958-96878-9-X
  5. ↑ «Triplaris americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.
  6. ↑ Triplaris americana en PlantList
  7. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

  1. Brandbyge, J.S. 1986. A revision of the genus Triplaris (Polygonaceae). Nordic J. Bot. 6(5): 545–570.
  2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Duke, J. A. 1960 [1961]. Flora of Panama, Part IV. Fascicle 3. Polygonaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 47(4): 323–359. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.

Enllaços externs

Ret Nacional de Jardins Botànics. 2008. [enllaç trencat] Catàlec de la biodiversitat de Colòmbia. Consultat el 7 d'octubre de 2009.

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Triplaris_americana&oldid=1187568»