Anar al contingut

Trifolium alexandrinum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
bersín (Trifolium alexandrinum)

El bersín, trébol d'Aleixandria o hirusta (Trifolium alexandrinum)[1] és una espècie de planta anual pertanyent a la família de les fabáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual, en talles erectos que poden aplegar fins a 20-50 cm d'altura. Té fulls alternes, trifoliadas, en estípulas ciliadas. Els seus foliolos són lanceolados i pelosos, dentados en el seu extrem. Florés assentades, en corola groga o de color crema, en cabezuelas ovoides, pedunculadas i sense involucre. Cáliz en 10 nervis en el tubo, zigomorfo. Llavors pardo rojoses, de 2 a 2,2 mm.

Fenologia i biologia

[editar | editar còdic]

És una planta terófita, ya que solament perduren les llavors en époques desfavorables. En estes plantes es realisa una fixació biològica del nitrogen, la porten a terme bactèries nitrificantes que produïxen nòduls en les raïls i fixen el nitrogen.

La floració es produïx en primavera, el seu periodo de creiximent actiu és en primavera i estiu.

Requeriments ambientals

[editar | editar còdic]

Clima mediterràneu, en hiverns suaus. S'usa molt com a cultiu hivernal de regadiu, pero també pot desenrollar-se en secas frescs. Necessita una precipitació mija.

Creix be en sols drenados, en una textura mija (ni molt fina ni molt grossa). Resistent a sols alcalinos i salinos. El seu pH òptim és 6,5-8.

Distribució i zones de cultiu

[editar | editar còdic]

El seu orige és del mediterràneu oriental (Egipte, Israel, etc.), zones en les que el seu cultiu és freqüent. En Espanya el seu cultiu és prou escàs, llimitant-se a zones d'Andalusia, Alce i Balears.

Interés forrajero i usos

[editar | editar còdic]

Entre les seues ventages es troben la seua gran capacitat de rebrot (permet vàries segues durant la campanya), que és molt productiva, que té un creiximent ràpit en hivern i la seua ràpida recuperació despuix del tallat (permet més corts en regadiu que en seca). És un cultiu de gran calitat, conté més d'un 15 % de proteïna bruta i té poca fibra, ademés millora el nitrogen del sol. Per això, s'utilisa com forraje vert, pero no servix per a henificación en tindre massa aigua en els tallos, lo que dificulta molt el secat. És un forraje que resulta molt palatable per al ganado. També s'utilisa com a abonament, puix millora les característiques nutricionals del sol.

Varietats

[editar | editar còdic]

Les varietats existents procedixen dels països de l'àrea Oriental Mediterrànea. Algunes d'elles són:

  • Belem
  • Carmel
  • Fahl

Israel

  • Khadrawi
  • Miscari
  • Tavor

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Trifolium alexandrinum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria I. Plantarum ... 25. 1755.[2]

Citologia

Número de cromosomas de Trifolium alexandrinum (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[3]

Etimologia
  • Trifolium: nom genèric derivat del llatí que significa "en tres fulls".[4]
  • alexandrinum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Aleixandria.[5]
Sinonímia
  • Trifolium alexandrium L. [6]
  • Castellà: bersín, trébol d'Aleixandria.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://www.unavarra.es/herbario/pratenses/htm/trif_alex_p.htm
  2. «Trifolium alexandrinum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2013.
  3. Trifolium sect. Trifolium. II. Estudi cariológico. Muñoz Rodríguez, A. F. (1993) Acta Bot. Malacitana 18: 89-118
  4. En Noms Botànics
  5. En Epítets Botànics
  6. Trifolium alexandrinum en PlantList
  7. «Trifolium alexandrinum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 5 de giner de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Muslera Pardo, I., Ratero García, C, Praderies i forrajes,Mundi Prensa Llibres S.A., 1984
  1. Aizpuru et al. (1999), Canals (2002), Duthil (1989), FAO (2007), MAPA (2007), Muslera & Ratero (1991), Muñoz Rodríguez et al. (2000), Sánchez-Monge (1991), USDA-NRCS (2007).
  2. Flora of China Editorial Committee. 2010. Fl. China 10: 1–642. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons